Acostar Brussel·les a Sant Hipòlit de Voltregà

BarcelonaSant Hipòlit de Voltregà té 3.500 habitants i només un quilòmetre quadrat de superfície. Aquest poble, un dels més petits de Catalunya, té posat l'ull en diverses convocatòries de fons europeus que podrien ajudar a donar una empenta al municipi, per exemple, per rehabilitar el pavelló de l'equip d'hoquei –que l'ha fet famós internacionalment– o la residència municipal. Però hi ha un problema: la paperassa que s'ha d'omplir per optar a aquestes sucoses convocatòries és inabastable per a un consistori que només té un tècnic disponible. "Ens encantaria poder-nos-hi presentar, però per prudència no ho fem. Si no executes, després has de tornar els diners", explica a l'ARA l'alcalde de Sant Hipòlit, Gerard Sancho. Per casos com aquest, la Generalitat posarà en marxa un equip especialitzat que assistirà els ens locals en la redacció i presentació de projectes per captar fons europeus.

Aquesta unitat forma part d'una bateria de mesures anunciades aquest diumenge pel conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch. El seu objectiu és acostar Europa als municipis catalans –sobretot els de menys de 20.000 habitants– i inclou establir-hi vies de col·laboració per organitzar actes per explicar el projecte europeu, organitzar visites a les institucions europees o promoure agermanaments amb municipis d'estats de la UE.

El reforç per redactar projectes europeus hauria de fer la vida més fàcil als alcaldes de municipis petits, que malden per gestionar el dia a dia amb funcionaris interins i tècnics que sovint han de compartir amb altres consistoris. Facilitar l'accés als fons europeus també contribueix a evitar que s'eixampli l'escletxa "entre el món rural i el món urbà", ressalta Sancho, que així ho va traslladar al conseller quan el va anar a veure. Ara el Govern n'ha pres nota i es proposa tenir cinc tècnics treballant només per als municipis en tres anys.

L'escletxa també es reprodueix entre municipis mitjans i grans, com es demostra al Baix Llobregat. Els únics municipis que han captat fons europeus són els de més de 60.000 habitants, com ara Sant Boi o Cornellà. N'han quedat fora Esparreguera, Olesa o Sant Andreu de la Barca. I no és per falta de ganes ni de capacitat. "És bàsicament per un tema burocràtic", afegeix l'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado.

Esparreguera ja va perdre l'oportunitat de participar en una convocatòria per remodelar l'antiga carretera N-2, cosa que espera poder reprendre de bracet amb el nou equip de tècnics de la Generalitat. "Hi vam haver de renunciar perquè la licitació va quedar deserta", exposa Jurado, que també reclama repensar tota la documentació que s'exigeix en molts tràmits en l'àmbit municipal. Com a exemple, explica que l'Ajuntament sovint ha de contractar especialistes per redactar projectes europeus, a més dels tècnics que se n'encarreguin, com ara arquitectes, pels requisits específics de les convocatòries europees. Esparreguera també té un projecte per a la colònia Sedó, joia històrica del tèxtil del municipi.