Acorralar Guardiola: el primer pas de l'estratègia de Vox per aconseguir l'efecte Meloni

BarcelonaVox té un pla a curt, mitjà i llarg termini per situar Santiago Abascal a la Moncloa. I la primera pedra d'aquesta estratègia s'està posant aquests dies en les negociacions amb el PP per als governs d'Extremadura i l'Aragó, que s'encadenaran amb els comicis a Castella i Lleó i Andalusia. Sempre amb la vista posada en les generals del 2027. Segons ha pogut saber l'ARA, el pla de l'extrema dreta pivota sobre una exigència inicial: entrar al govern d'Extremadura. L'excusa és que no es refien de la presidenta, María Guardiola, però la realitat va més enllà; Vox pretén acorralar la líder extremenya mentre dona més facilitats a altres barons populars, per exemple a Jorge Azcón a l'Aragó.

Amb Azcón hi ha "sintonia" i Vox no posarà com a "condició" ocupar conselleries dins el seu executiu. L'objectiu és que l'escenari d'acord en aquesta comunitat autònoma serveixi per exposar Guardiola, ja sigui havent d'acceptar ser una presidenta sota vigilància o bé forçant-la a una repetició electoral que confien que seria la seva tomba política. A Vox han detectat nerviosisme al PP i pretenen explotar-lo. "Ara, a Génova tenen molta pressa per tancar els acords, sobretot a Extremadura, i ens diuen que sí a tot. Però nosaltres els hem dit que no es tracta d'això i que tenim els nostres tempos", afirmen fonts de la direcció. Al partit d'Abascal tenen por que Feijóo paralitzi les negociacions a l'Aragó fins que s'aconsegueixi el pacte a Extremadura, en un intent de curtcircuitar el pla de Vox, però afirmen que, si ho fa, ells trencaran la baralla, ja que consideren que tenen la paella pel mànec i que poden imposar el calendari.

Vox també confia en sumar aviat les negociacions amb el castellanolleonès Alfonso Fernández Mañueco, que va ser el primer a arribar a un acord de govern amb ells el 2022, malgrat el seu tarannà centrista; en aquest cas no creuen que hi hagi dificultats després de les eleccions del 15 de març. També esperen abordar un pacte amb l'andalús Juanma Moreno Bonilla –que és del sector més moderat i reticent a Vox–, després de les eleccions del juny, en les quals, segons les enquestes internes de l'extrema dreta, el PP podria perdre la majoria absoluta. En paral·lel, evidencien que amb el president valencià, Juanfran Pérez Llorca, la relació "va molt bé i hi ha confiança" en el pacte extern, que es va iniciar amb l'acord d'investidura després del trencament del 2024.

Feijóo es mou

Davant la directriu de la direcció estatal del PP d'anar per feina i l'exigència de "discreció" i "menys soroll" a la seva pròpia baronessa extremenya, que va quedar desautoritzada, Alberto Núñez Feijóo es mou per evitar una repetició electoral a Extremadura que pugui debilitar encara més el PP. La seva pressa contrasta amb la calma de Vox: mentre el dirigent gallec pretén transmetre una suposada solidesa dels governs de coalició amb l'extrema dreta, tal com ha verbalitzat en diverses entrevistes –com ara una de recent a El Mundo–, alhora tem que les converses s'allargassin massa.

Si no s'arriba a un acord satisfactori i hi ha repetició electoral, no és gens descartable que el PP pateixi més desgast en benefici de Vox. I és aquí on guanyaria força la idea de canviar la candidata popular, un escenari que la dreta radical no descarta. De fet, els vaivens discursius de Guardiola dels darrers temps encara han fet créixer més la desconfiança. Guardiola, abans de pactar amb Vox el 2023, va dir que no podia deixar entrar al govern "els que neguen la violència masclista", "llencen a la paperera la bandera LGTBI" i "deshumanitzen als immigrants"; també va dir "masclista" a Abascal a finals de l'any passat, mentre que aquesta setmana ha defensat "el feminisme de Vox".

"Canvis reals"

Vox vol aprofitar les diferències dins del PP i, alhora, conrea l'efecte Giorgia Meloni perquè el seu creixement acumulat el catapulti al lideratge del flanc dretà a mitjà termini. Els acords pels governs autonòmics –només exigiran entrar-hi en funció de la confiança que els generi el PP local–, han de servir per "visibilitzar" que la seva "influència" provoca "canvis reals i tangibles". "La gent ha de veure que gràcies a Vox passen coses. I això també ho podem aconseguir des de fora", afirmen.

Segons fonts consultades per aquest diari, a l'Aragó el pacte amb el PP pot ser ràpid, acordant alguns càrrecs en institucions, que, sense formar part del govern, els permetin patrimonialitzar polítiques en qüestions de foment de la indústria o en la gestió de l'aigua, a més de la televisió autonòmica –a banda d'un programa de polítiques en habitatge i agricultura—. A la televisió volen evidenciar el model que Vox té sobre els mitjans públics, amb "retallades" de personal i incís ideològic, actuant amb la vena ultraliberal que "anticipa" el que volen fer a Radiotelevisió Espanyola –els dirigents d'extrema dreta Manuel Mariscal i José María Figaredo han demanat entrar-hi "amb llançaflames" i "bomba atòmica"—.

Forçar la màquina i el consolat

En polítiques, Vox vol explorar àrees com la gestió i la neteja del cabal dels rius "per evidenciar que es poden fer diferents les coses" i situar Extremadura i les altres regions com a avantsala del pla hidrològic nacional que defensa la formació. A l'Aragó hi podria haver algun xoc en aquesta qüestió per la posició del PP contra el transvasament de l'Ebre. Però on posen més l'èmfasi és en la immigració; s'aferren a l'article 35.2 de la llei d'estrangeria, que diu que "les comunitats autònomes podran establir acords amb els països d'origen dirigits a procurar que l'atenció i la integració social dels menors es faci en el seu entorn de procedència". Al País Valencià ja s'està treballant aquesta via per gestionar el retorn de menors.

Pel que fa a la immigració, també volen introduir la "prioritat nacional" en l'accés a l'habitatge protegit o als ajuts socials, que se sumen a les mesures contra el pacte verd i les "imposicions" ecologistes. Així, pretenen "forçar la màquina" en totes les regions per afavorir el xoc amb el govern espanyol –que podria impugnar les mesures– i per evidenciar que els límits que posen alguns dirigents del PP es poden superar: "Tot allò que deia Guardiola que no es podia fer, es pot fer". Si els populars volen comptar amb ells, ja saben que queden excloses dels pactes totes les polítiques feministes i que s'hauran de derogar les lleis trans.