LA NEGOCIACIÓ DELS COMPTES
Política 03/06/2016

El Govern no estova la CUP i es manté el bloqueig pressupostari

Els anticapitalistes rebutgen les propostes de Junqueras i insisteixen en el veto

O. March / L. Vicens / R. Tugas
6 min
Junqueras i Puigdemont han capitanejat la negociació els últims dies, però no han aconseguit estovar les reticències dels diputats de la CUP, que tot apunta que mantindran l’esmena a la totalitat de cara al debat en el ple de dimecres de la setmana vinent.

Barcelona“No és un problema de números. És un problema de confiança política”. Aquest és el veredicte d’un dirigent de Junts pel Sí que coneix al detall la negociació per als pressupostos entre el Govern i la CUP. Les reunions mantingudes durant la jornada parlamentària d’ahir no van servir per acostar posicions, i la nova proposta de l’executiu -amb cessions per seduir els anticapitalistes- va rebre una nova negativa.

El calendari avança i, almenys de moment, no hi ha res que faci pensar que la CUP -que segueix demanant uns nous pressupostos- retiri l’esmena a la totalitat abans de dimecres, quan es debatrà l’admissió a tràmit dels comptes. Tot i que negociadors governamentals assenyalen que “hi pot haver més trobades” fins que s’esgoti el límit, “la situació pinta malament”, segons dictaminen des dels dos equips negociadors. La campanya del 26-J hi afegeix encara més pressió.

El dia va començar amb una reunió als despatxos del Govern al Parlament a la qual van assistir el president, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras; la consellera de la Presidència, Neus Munté, i el conseller d’Exteriors, Raül Romeva. Els acompanyaven pesos pesants del grup parlamentari de Junts pel Sí, com ara Jordi Turull, Marta Rovira, Lluís Llach, Germà Bel i Josep Maria Forné. Allà es va consensuar una proposta per tractar amb la CUP a primera hora de la tarda que incloïa recuperar impostos anul·lats pel Tribunal Constitucional (TC) creant nous tributs, abordar eventuals canvis en política fiscal, augmentar recursos per a dependència, reobrir alguns CAP i aturar el Consorci Sanitari de Lleida, entre d’altres. Tot això, però, no va estovar la CUP.

“No és suficient”, va insistir Anna Gabriel, diputada anticapitalista, que va comparèixer després de la cita, que es va allargar fins passades les set de la tarda. Gabriel va assistir a la reunió acompanyada de tres diputats més -Eulàlia Reguant, Pilar Castillejo i Joan Garriga- i de dos membres del secretariat -Xevi Generó i Tomàs Sayes-. Aquest últim, quan els diputats anaven desplaçant-se cap a l’hemicicle a votar, es quedava negociant amb el secretari d’Economia, Pere Aragonès.

Per part del Govern, a la reunió també hi van assistir el número dos de la conselleria de Junqueras, Josep Maria Jové, i el secretari del Govern, Joan Vidal. Un dels aspectes més destacables de les últimes jornades negociadores és la implicació directa de Puigdemont, que havia mantingut una prudent distància en el tema pressupostari -havia delegat tots els contactes en Junqueras-. “Ara s’ho ha agafat com una qüestió personal”, assenyalen fonts governamentals consultades per l’ARA, que insisteixen en el relat segons el qual el procés independentista queda “tocat” sense comptes. “La CUP ens diu que això no és així”, assenyalen des de l’executiu.

La implicació dels pesos pesants del Govern atorga a la negociació la transcendència de les grans ocasions, però no és suficient per ara. “Tenim la sensació que el problema no són els pressupostos. La CUP no critica els números, perquè aquests comptes són clarament millors que una pròrroga”, lamenta un dirigent de la conselleria d’Economia. Efectivament, els anticapitalistes no centren les seves reivindicacions en partides concretes, sinó que sobretot volen uns pressupostos “de ruptura”, cosa que implica redactar uns nous comptes amb gestos de desobediència o qüestions de caràcter polític més general.

Informe de la resolució del 9-N

De fet, les bases de la CUP ja van mostrar el descontentament amb el rumb del Govern, a qui s’acusa sovint de no complir la declaració de ruptura del 9-N. Precisament per rebutjar aquesta crítica, l’executiu registrarà demà al Parlament un informe que vol justificar de manera detallada l’impuls de cadascun dels punts de la declaració. Un dels últims gestos per convèncer la CUP.

En clau partidista, CDC emet en privat atacs contra els anticapitalistes, però també contra ERC. “Es reprodueix l’esquema de la negociació per a la investidura”, mantenen alts dirigents nacionalistes, que retreuen als republicans que “parlin de mesures amb la CUP” sense informar. L’avanç electoral “no està damunt la taula”, segons diverses fonts consultades, perquè la prioritat segueix sent tenir pressupost. El Govern es decanta per mantenir el debat al ple i no retirar el projecte encara que no tingui prou suports.

Les entitats volen pressupostos

Malgrat el futur complicat dels pressupostos, la societat civil reclama que vegin la llum. Així, Junqueras es va reunir ahir amb els sindicats CCOO i UGT i les patronals Foment, Pimec i Cecot per explicar-vos els comptes i, malgrat coincidir a reclamar més inversió pública i xocar entre ells sobre possibles increments tributaris, van defensar que uns nous pressupostos serien millors que la pròrroga i, per tant, van cridar a facilitar-ne la tramitació. Així mateix, el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, va demanar a Junts pel Sí i la CUP que es posin d’acord. “Amb les necessitats d’emergència social que té ara Catalunya, no m’imagino un escenari en què no siguem capaços d’implementar el pla de xoc”, va dir a Catalunya Ràdio.

Què ofereix JxSí

PROCÉS

El Govern recorda que els pressupostos garanteixen les partides per a la fase ciutadana del procés constituent (una part dels 10,1 milions per a relacions institucionals) i per a la Hisenda pròpia (48,5 milions), sense la qual és “inviable” preparar l’agència per assumir la recaptació, gestió i liquidació “de tots els tributs que es generen a Catalunya”. No modifica, però, el seu projecte inicial.

IMPOSTOS

El document d’Economia s’obre a crear nous impostos que gravin els dipòsits bancaris i les nuclears i que substitueixin els tributs anul·lats pel Tribunal Constitucional. El que recaptessin es destinaria a polítiques socials i a lluitar contra la pobresa. A més, s’obre a debatre canvis en els principals impostos, però durant la tramitació parlamentària.

SANITAT

El Govern accepta reobrir alguns CAP si compleixen certes condicions, com el de Montcada i Reixac i el de la Guineueta (els dos, les 24 hores). A més, proposa frenar definitivament el Consorci Sanitari de Lleida i el projecte CIMS de Girona, aturar l’activitat sanitària privada en centres públics del SISCAT i reinternalitzar els serveis de l’ICS i l’IAS allà on hagin sigut externalitzats.

EDUCACIÓ

La Generalitat ofereix reduir el termini de substitució de baixes de personal a escoles públiques de 6 a 3 dies i augmentar en 60 milions en dos anys la dotació a escoles bressol per millorar-ne l’oferta.

BENESTAR

La proposta d’Economia incrementa en 20 milions addicionals la dotació per a dependència, i proposa abaratir la T-Trimestre per a aturats i desplegar la part suspesa de la llei d’emergència habitacional.

PRIVATITZACIONS

En aquest capítol, el Govern només preveu recuperar la gestió directa d’Aigües Ter Llobregat, però només en el cas que el Tribunal Suprem confirmi la sentència del TSJC que n’anul·la l’adjudicació.

DEUTE

L’executiu ofereix concloure la feina del grup de treball del deute, col·laborar amb una auditoria ciutadana del deute i modificar la llei d’estabilitat catalana per relaxar-ne els futurs objectius de dèficit.

Què reclama la CUP

PROCÉS

La CUP vincula el debat sobre els comptes amb el procés constituent i la declaració de ruptura del 9-N, que els cupaires denuncien que es desplega amb lentitud. Demanen que els comptes siguin “desobedients i lliures de Montoro” i “postautonomistes”. A la pràctica estan reclamant que es desobeeixi el límit de dèficit fixat per l’Estat, un requisit que el Govern rebutja de ple.

IMPOSTOS

L’objectiu és assolir una estructura tributària més equitativa. Per això, proposen reduir del 12% al 9,5% l’IRPF a les rendes més baixes i crear un nou tram de 60.000 a 90.000 euros que permeti apujar el tribut als que cobren més. Reclamen retornar successions als nivells del 2008 i establir una taxa sobre grans fortunes que substitueixi la de patrimoni.

SANITAT

La CUP reclama dotar els comptes d’un caràcter més “social i constituent”. En sanitat, el Govern ha assumit demandes com retirar el Consorci Sanitari de Lleida i els plans funcionals de Girona, així com derogar la instrucció que permet l’activitat privada en centres públics. En canvi, la CUP manté que cal aturar el projecte CIMS de Tarragona, no inclòs per l’executiu.

EDUCACIÓ

Les exigències són suprimir els concerts a les escoles que segreguen per sexe i no tancar cap línia pública si n’hi ha de concertades. Reclamen 1.800 euros per cada plaça d’escola bressol pública.

BENESTAR

Mentre que el Govern ofereix un abaratiment del transport públic, la CUP demana que tots els aturats el tinguin gratuït. En matèria de benestar, també volen que s’aprovi la renda garantida de ciutadania.

PRIVATITZACIONS

La CUP aposta per revertir o fer una moratòria d’ATLL -sense les condicions que vol el Govern- i aturar BCN World. Són demandes que els cupaires ja van fer quan negociaven la investidura.

DEUTE

Els cupaires diuen que l’única solució és impagar el deute, però reconeixen “dificultats tecnicopolítiques” per fer-ho. En aquest sentit, posen terminis al Govern: cal encetar l’auditoria del deute en dos mesos.

stats