El Govern aprova un pressupost de gairebé 50.000 milions d'euros sense el suport d'ERC
L'executiu lliura els comptes al Parlament i encara veu marge per a l'entesa amb els republicans
BarcelonaSense tenir el suport lligat d'ERC, el Govern ha mantingut el pla inicial i ha aprovat aquest matí el projecte de llei pressupostos per al 2026. Seran els primers comptes que presenta el govern de Salvador Illa i arribaran gairebé als 50.000 euros, amb un increment de la despesa de 9.100 milions respecte als números del 2023, els darrers aprovats. Els comptes s'han validat en un consell executiu extraordinari aquest matí i posteriorment la consellera d'Economia, Alícia Romero, els ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull.
"Són uns pressupostos ambiciosos", ha afirmat Romero, que ha remarcat que l'objectiu és tirar endavant polítiques públiques per "generar prosperitat". A banda del pressupost global de gairebé 50.000 milions d'euros, la titular d'Economia ha destacat que el Govern destinarà uns 10.000 milions a l'àmbit del coneixement i les empreses per "generar riquesa". A més, ha explicat que un 74% del pressupost anirà destinat a reforçar l'estat del benestar i, per tant, a àmbits com l'educació, la sanitat o també l'habitatge, on el Govern hi aportarà 1.900 milions d'euros, una "xifra rècord", ha dit Romero.
A l'espera de conèixer com es desgranarà aquest pressupost, la consellera d'Economia també ha concretat que els comptes tindran 4.146 milions d'euros en inversió, "la xifra més alta dels últims anys", ha explicat Romero, amb l'objectiu de "millorar deficiències" en l'àmbit educatiu i el sanitari, però també en les infraestructures de mobilitat.
"Són uns pressupostos valents i pretenen posar solucions i no problemes", ha defensat Romero. Ara per ara, el Govern només té lligat el suport dels Comuns, amb qui van anunciar un acord la setmana passada. En canvi, Esquerra va decidir aquest cap de setmana que finalment no asseure's a negociar els comptes perquè no veu "garanties" que el govern espanyol estigui disposat a desencallar la recaptació de l'IRPF. "Esperem que durant la tramitació puguem sumar els suports necessaris perquè el pressupost sigui una realitat el més aviat possible", ha confiat Romero. "És l'hora d'estar a l'altura. Pel que importa. Per Catalunya", ha afegit el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un tuit.
La negativa d'ERC
Els comptes ja són al Parlament i ara començaran la seva tramitació. Quin calendari hi ha sobre la taula? La mesa i la junta de portaveus han de fixar aquesta matí les dates exactes, però socialistes i republicans van pactar aquest dijous ampliar els terminis per presentar esmenes per donar més marge a la negociació, que han reprès aquesta setmana després del no d'ERC del cap de setmana. Així, el ple on s'hauria de fer el debat a la totalitat no serà la setmana del 9 de març, sinó que està previst pel 18 de març, és a dir, una setmana després. D'aquesta manera, el termini per presentar esmenes a la totalitat s'amplia a 20 dies, mentre que per entrar esmenes a l'articulat serà de 30 dies.
ERC manté de moment el seu veto a negociar els comptes i està decidida a presentar esmena a la totalitat si les negociacions dels pròxims dies no avancen, cosa que condemnaria els números al fracàs. Els republicans continuen exigint un gest del govern espanyol que els doni garanties que estan disposats a cedir la competència per recaptar l'IRPF a Catalunya. I en aquest calendari, hi ha una reunió que pot ser clau: la del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) prevista per a principis del mes de març. Aquí és on la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, hauria de presentar els canvis legislatius per materialitzar el nou model de finançament. ERC espera que també faci un gest amb l'IRPF.
L'escenari de la pròrroga pressupostària
Si es consumés el desacord, tot plegat podria conduir a una nova pròrroga pressupostària. Segons fonts d'Economia, i tal com va avançar l'ARA aquesta setmana, hi ha uns 1.500 milions d'euros en la corda fluixa. Són els recursos previstos per a nous projectes que quedarien fora de la pròrroga.
Tot plegat, mentre el dèficit fiscal català es manté per sobre dels 21.000 milions d'euros. Tal com va avançar aquest dijous l'ARA, Catalunya va aportar 77.742 milions d'euros a les arques estatals durant el 2022 (un 19,3% del total de les comunitats autònomes) i en va acabar rebent 56.650 (un 14% del total). És a dir, el dèficit fiscal català va ser de 21.092 milions.
Són les dades de les últimes balances fiscals calculades per la Generalitat que aquest divendres es faran públiques tan bon punt el Govern aprovi el projecte de pressupostos per al 2026. El dèficit fiscal de Catalunya es va situar en el 8,2% del PIB, si fa no fa en la mitjana que hi ha des del 1986 (8,1%). Cada català va aportar, doncs, 2.670 euros més dels que va rebre.