El Govern va destituir la cap dels serveis jurídics per les reticències a fer un informe sobre la llei d'amnistia
Feia gairebé un any que la jurista mantenia un pols obert amb el secretari de Govern, Xavier Bernadí, per "pressions" al cos de lletrats
BarcelonaLa mateixa setmana que el president, Pere Aragonès, va remodelar el Govern per ascendir Laura Vilagrà a la vicepresidència i situar Sergi Sabrià com a viceconseller d’Estratègia i Comunicació, hi va haver un altre canvi que, malgrat ser rellevant, va passar desapercebut: el Govern va destituir el 23 de gener la cap del gabinet jurídic de la Generalitat, Mercè Corretja. I no només: dues setmanes després l’executiu també va apartar una de les seves col·laboradores, la directora general de drets i assumptes constitucionals del cos de lletrats de la Generalitat, Maria Àngels Arróniz. Aquestes destitucions no s’han produït per "motius professionals" –totes les fonts consultades apunten la validesa de les dues juristes– sinó per un conflicte obert durant mesos entre Corretja i el secretari de Govern, Xavier Bernadí, a qui diverses fonts acusen de "pressions" en el gabinet jurídic de la Generalitat. L'última: l'elaboració d'un informe sobre la proposició de llei d'amnistia, en tràmit al Congrés dels Diputats, que Corretja d'entrada es va oposar a fer però que va acabar elaborant per la pressió de Bernadí.
Anem a pams. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va anunciar el 14 de novembre passat, just l'endemà de registrar-se l'amnistia a la cambra espanyola, que els serveis jurídics de la Generalitat estudiaven la norma, malgrat que en aquell moment no en tenien coneixement: va ser aquell mateix dia que el secretari de Govern, Xavier Bernadí, va fer la petició formal a la cap del gabinet jurídic perquè "valorés" la proposició i indiqués si hi havia "aspectes susceptibles de millora des de la perspectiva dels interessos de la Generalitat", segons la petició a la qual ha tingut accés l’ARA. Corretja d'entrada s'hi va oposar en una reunió molt tensa amb Bernadí la mateixa setmana que ja va amenaçar allà amb cessar-la del càrrec per "deslleial".
Amb quin argument els serveis jurídics havien d'elaborar un informe sobre una llei que es tramita al Congrés i que no té un impacte competencial directe a la Generalitat? Per la "transcendència que tindria l'aprovació de l'amnistia per un bon nombre d'alts càrrecs", argumentava la petició del secretari de Govern, tot i que paral·lelament era des del partit presidit per Oriol Junqueras, Esquerra, des d'on es pilotava la negociació sobre la llei per part dels dirigents Marta Vilaret, Josep Maria Jové i Marta Rovira. De fet, Plaja es va escudar en això per no valorar el contingut de les negociacions de la llei durant aquella roda de premsa.
En aquell moment la destitució de Corretja es va aturar per la intervenció d'altres càrrecs del departament de Presidència, i després d'un estira-i-arronsa amb Bernadí durant les vacances de Nadal Corretja va acabar elaborant una nota jurídica sense firma i de caràcter tècnic, amb col·laboració amb Arróniz, sobre la llei d'amnistia. El va entregar la setmana del 9 de gener, abans que s'acabés el termini d'esmenes (el 16 de gener) a la cambra espanyola. Què deia la nota? Segons les fonts consultades defensava l'encaix de la llei d'amnistia a la jurisprudència constitucional i posava en dubte alguns punts del text com el fet que en aquell moment –posteriorment s'ha canviat– es diferenciessin els casos de terrorisme amb sentència ferma o sense.
Com argumenten des del Govern el cessament d'aquestes juristes? Fonts oficials de Presidència defensen les destitucions amb la premissa que es tracta de càrrecs de "confiança" –és a dir, poden destituir-los sense justificació– i n'"agraeixen els serveis prestats". Rebutgen, així, entrar a valorar res més enllà.
Tensió per la distribució dels lletrats
I és que el problema de fons, segons diverses fonts coneixedores, no era el contingut de l'informe sobre l'amnistia, sinó qui té el poder de controlar els serveis jurídics de la Generalitat. La qüestió de l'amnistia és una "anècdota" d'un conflicte obert des de fa gairebé un any, apunten diverses fonts governamentals, entre Bernadí i la fins ara cap dels serveis jurídics de la Generalitat. Una tensió que, de retruc, ha repercutit en la relació entre Bernadí i la secretària general de Presidència, Núria Cuenca, dos càrrecs que –per la naturalesa de les seves competències– poden entrar en col·lisió.
Més enllà de l'amnistia, al llarg de l'últim any hi ha hagut topades de forma continuada entre Corretja i Bernadí. Després de l'informe sobre l'amnistia i abans de la destitució del 23 de gener, encara n'hi va haver una altra: la distribució dels advocats de la Generalitat en els diferents departaments. Cal tenir en compte la doble dependència dels lletrats de l'executiu català: d'una banda, depenen del departament de Presidència, d'on penja el gabinet jurídic de la Generalitat; i, de l'altra, depenen dels secretaris generals de cada conselleria on estan assignats, que són els que acostumen a demanar tots els informes. Doncs bé: Corretja va pactar un seguit de canvis amb les responsables de Presidència, així com la resta de conselleries afectades (Justícia i Territori), que també van generar una topada amb Bernadí. Pocs dies després d'això, Corretja era destituïda del càrrec aprofitant l'última remodelació que va fer el president, Pere Aragonès. "Es va aprofitar la finestra d'oportunitat dels canvis per fer-ho", assegura una font de Govern. "Bernadí ha confós la facultat de coordinar els serveis jurídics amb la de controlar-los", opina una altra veu propera a Corretja que coneix les bambolines del departament i creu que la jurista ha volgut mantenir el seu "criteri".
Nous nomenaments
El Govern va decidir substituir Corretja per Sílvia Grau al capdavant del gabinet jurídic, que és penalista, i de la confiança de Bernadí. I només dues setmanes més tard, el Govern va decidir destituir Arróniz, a qui la majoria de fonts consideren una "víctima col·lateral" de tota aquesta història tenint en compte el seu perfil tècnic: fins l'any passat era cap dels lletrats del Consell de Garanties Estatutàries i diversos juristes que hi han treballat lloen el seu coneixement de la jurisprudència constitucional. "L'han cessat perquè va ser proposada per Corretja", interpreta una altra font de l'executiu. Ara ha estat substituïda per Rosa Maria Díaz, que ja formava part dels serveis jurídics de la Generalitat i Bernadí la considera del seu cercle.
