Guerra del PP-Vox contra les lleis de memòria (però amb divisió interna)

BarcelonaQuan es van forjar els pactes autonòmics entre el PP i Vox hi va haver com a punt clau per a l'extrema dreta l'esmicolament de les lleis de memòria democràtica que assenyalen el règim franquista. Aquest dimarts han estat les Illes Balears el territori que ha fet el darrer pas per derogar la llei de memòria que havia aprovat el govern anterior d'esquerres i ha promès homenatjar les víctimes dels bombardejos republicans per acontentar Vox. Ara bé, aquest no és un cas aïllat. Extremadura també l'ha derogada i ha impulsat una "llei de concòrdia", de la mateixa manera que l'Aragó, el País Valencià i Cantàbria. L'assumpte, però, divideix el PP.

Mentre que s'estén l'ofensiva contra la memòria històrica, s'evidencia un xoc intern. Els populars no tenen una línia clara sobre aquestes lleis. El mateix Mariano Rajoy va prometre derogar la de José Luis Rodríguez Zapatero i no ho va fer. Actualment, mentre cinc regions populars fan la guerra contra la memòria històrica per la pressió de Vox, Andalusia, la més poblada de l'Estat, no ha volgut treure ni una coma de l'actual norma vigent, igual que La Rioja –que l'aplica a la seva manera, però no l'ha derogat–. La diferència d'aquestes regions amb la resta és que hi ha una majoria absoluta popular.

En el cas andalús es tracta d'un baró, Juanma Moreno Bonilla, destacat amb un tarannà marcadament centrista que no ha volgut fer soroll en aquest àmbit: el més reticent als pactes amb Vox –que li ha demanat la dimissió per un escàndol de salut pública– i que ha defensat públicament futurs acords amb Junts. Un perfil diferenciat del president valencià, Carlos Mazón, que és el primer president autonòmic que va pactar amb Vox, espatllant l'estratègia sigil·losa de la direcció estatal, i dels més entusiastes amb la derogació de la llei autonòmica de memòria, tot i que el primer a fer-ho va ser l'Aragó de Jorge Azcón. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, tampoc ha volgut impulsar cap llei de concòrdia, una iniciativa que el PP només impulsa si depèn de Vox.

Degoteig

Si el PP ha complert a les Illes Balears amb l'acord amb l'extrema dreta a canvi de l’aprovació dels pressupostos del 2025, a Extremadura ha passat una cosa semblant. Ara fa deu dies, PP i Vox també derogaven la llei i aprovaven la denominada "llei de concòrdia". Era l'última concessió pendent que, ara com ara, tenia el govern de María Guardiola amb els seus exsocis de l'extrema dreta, que a canvi van oferir el suport dels seus cinc diputats per aprovar una rebaixa fiscal després que el PP no fos capaç de tirar endavant els pressupostos del 2025 i hagués de prorrogar els de l'any anterior.

Era un assumpte que la presidenta extremenya havia intentat endarrerir, conscient del rebuig social que genera la derogació d’aquesta llei en una comunitat on s'estima que van desaparèixer 14.000 persones durant la Guerra Civil i el franquisme. De fet, la derogació de la llei va coincidir el mateix dia que apareixien restes humanes en una mina de Càceres, on fa tres anys que la Diputació i la Universitat d'Extremadura busquen restes de víctimes del franquisme. Per això, quan l’acord entre PP i Vox va saltar pels aires l'estiu del 2024, Guardiola va assegurar que la derogació de la llei no era sobre la taula perquè no era una "prioritat". La debilitat parlamentària ha obligat Guardiola a aprovar una norma que poc té a veure amb l’anterior perquè el text ni tan sols fa referència a la dictadura franquista. Amplia el marc temporal des del 1931 fins a l'actualitat i inclou les víctimes del terrorisme, malgrat que Extremadura compta amb una llei específica per aquest àmbit. A més a més, l'ensenyament de la memòria històrica surt de les aules i tampoc no es persegueix l'apologia del franquisme.

La primera comunitat en abolir la llei de memòria històrica, però, va ser l’Aragó. El ple de les Corts d'Aragó derogava el 15 de febrer de l'any passat la primera llei que va aprovar l’executiu d’esquerres la passada legislatura. "Avui es comença a reconèixer totes les víctimes, sense distinció", va dir la portaveu del PP a la cambra, Ana Marín, ressaltant que també s’englobi les víctimes del terrorisme. "Gràcies a vostès, Franco està més viu en el debat que fa 30 anys", va afegir el portaveu de Vox, Santiago Morón, acusant les esquerres de "desenterrar" el dictador. La derogació es va anunciar el 20 de novembre del 2023, aniversari de la mort de Franco i de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange, cosa que l'oposició va interpretar com una provocació.

S'hi va sumar després el País Valencià, amb un plantejament que equiparava víctimes del règim de Franco amb les de la República amb un concepte de "violència política" per incloure el terrorisme d'ETA i l'islamista, però no el blaver espanyolista contra el catalanisme. Cantàbria també ha seguit els passos d’aquestes comunitats i ha derogat la llei que va aprovar el 2022 la cambra, quan governava la coalició de regionalistes i socialistes. Qui va fer marxa enrere va ser Castella i Lleó, tot i que hi havia pactada una llei de "concòrdia" amb Vox. Se'n va desdir després de la trencadissa dels executius regionals. Tot plegat ha comportat en les regions l'eliminació de rutes de memòria i l'equiparació de la República amb la dictadura, un mot que ha desaparegut de la majoria de textos.

Pendent del Tribunal Constitucional

El govern espanyol no s'ha quedat amb els braços plegats i ha presentat recurs al Tribunal Constitucional contra totes les derogacions de les lleis autonòmiques de memòria i l'alt tribunal les ha paralitzat de forma immediata. El Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica ja va anunciar que recorreria aquestes noves legislacions si conculcaven la llei de memòria democràtica del 2022 i va demanar-ne la suspensió cautelar amb la prerrogativa que té el govern espanyol per suspendre les lleis autonòmiques a l'espera d'una resolució final del TC. El recurs al·legava que diversos articles de la llei podrien vulnerar els articles 10 i 15 de la Constitució espanyola, relacionats amb els drets fonamentals i la dignitat de les víctimes.

Al País Valencià, el TC ha suspès la vigència de diversos articles que van ser recorreguts al seu dia pel govern espanyol, principalment per comportar la restricció dels drets de les víctimes i les actuacions dirigides a la seva protecció, reparació i garanties de no repetició. A l'Aragó, passats aquests cinc mesos de termini, la derogació va tirar endavant perquè el ple del TC va voler acordar una pròrroga fora de termini. Això significa que des de llavors la llei derogatòria va recobrar la seva vigència i que continuarà desplegant-se fins que el TC sentenciï definitivament aquest assumpte. A Cantàbria, en canvi, s'ha acordat mantenir suspesa la llei que va derogar la de memòria històrica a l'espera d'una resolució, mentre que a Extremadura, el govern espanyol encara no ha pogut presentar recurs.