Qui hi guanya amb una repetició electoral?

L’únic que no hi té res a perdre és el PP

El més beneficiat per una repetició electoral és qui està més callat ara mateix, és a dir, Pablo Casado. Per què? Doncs perquè per al president del PP seria com un regal caigut del cel, una segona oportunitat que li permetria afiançar-se com a líder de la dreta i, en el millor dels casos, tenir alguna possibilitat aritmètica de sumar una majoria.

Les raons són múltiples. En primer lloc, hi hauria la desmobilització de l’electorat progressista davant la incapacitat dels seus líders d’arribar a un pacte i perquè l’amenaça de Vox ja no es percep com un perill tan important com abans del 28-A, quan era una incògnita.

En segon lloc, perquè l’electorat de la dreta hauria après la lliçó: l’única manera de vèncer l’esquerra és concentrant el vot en una sola força, sobretot a les circumscripcions més petites. Les crides al vot útil estarien aquesta vegada basades en l’experiència empírica.

En tercer lloc, perquè el vot de càstig que va anar a Vox i a Ciutadans ja s’hauria produït, i és previsible que una part dels que van confiar en Rivera o Abascal retornin al seu partit de sempre. A més a més, el PP ha aconseguit situar-se, en el pols entre Cs i Vox, en llocs com Madrid, com l’opció conciliadora i de sentit comú. El vot realment operatiu si es vol desbancar l’esquerra.

Després hi hauria la crisi de Ciutadans, que si es manté en el no és no al sanchisme i a Vox perdria vots tant per la dreta com pel centre. Pel que fa a l’extrema dreta, les enquestes asseguren que baixaria, però també que en aquest temps ha consolidat un percentatge de vot que li assegura la supervivència. Vox no és, en aquest sentit, UPyD.

En el camp de l’esquerra és previsible que Podem patís un cert desgast i el PSOE pogués avançar una mica, però en cap cas prou per poder prescindir dels liles. És més, el perill per a Sánchez és que amb unes noves eleccions s’esfumi la majoria absoluta que ara mateix sumen el PSOE i Cs. Buscant més llibertat de moviments, Sánchez pot trobar-se més lligat encara a Pablo Iglesias.

Aliança PP-Cs?

La possibilitat d’una aliança entre el PP i Cs per arrabassar al PSOE la primera posició és altament improbable perquè va en contra dels plans de Rivera de fer el sorpasso al PP. Però no és descartable una aliança d’aquest tipus al Senat, cosa que posaria en perill la majoria actual dels socialistes. Aliances entre el PP i Vox tampoc serien descartables, perquè les negociacions entre els dos partits per governar en molts ajuntaments han creat una bona sintonia entre les dues cúpules.

En definitiva, Pedro Sánchez té poc a guanyar-hi i molt a perdre-hi. I aquest és el motiu pel qual finalment el PSOE i Podem estan negociant un govern de coalició, però sense Iglesias.

Més continguts de