Política 08/11/2017

Hisenda adverteix els alcaldes que han viatjat a Brussel·les

Alguns han pagat les despeses amb fons municipals

Júlia Manresa
3 min
Dimarts es van desplaçar a Brussel·les fins a 200 alcaldes catalans per manifestar-se en suport del president i els membres del Govern que s’hi han traslladat i en contra dels empresonaments.

MadridDesprés d’enviar al Tribunal de Comptes les seves sospites sobre el finançament amb fons públics del referèndum de l’1-O, el ministeri d’Hisenda avisa ara els 200 alcaldes que dimarts es van desplaçar fins a Brussel·les per manifestar-se a favor de l’alliberament dels consellers empresonats i de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Segons adverteixen fonts d’aquest ministeri, ni el bitllet d’avió i ni tan sols un cafè pres a la Grand-Place de la capital belga poden haver-se pagat amb diners municipals.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts locals, cada alcalde va abonar el pagament de 300 euros pel viatge, que va centralitzar l’Associació Catalana de Municipis, però aquesta quantitat va ser assumida de la pròpia butxaca o a títol municipal depenent del cas, tal com informa Núria Orriols.

Aquesta és ara una de les preocupacions del govern de Mariano Rajoy, de bona part de la premsa de Madrid i de polítics de grups com Ciutadans, que ahir van insistir en aquesta qüestió. Segons Hisenda, encara que ho hagués pagat l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) o l’Associació Catalana de Municipis (ACM) amb els seus propis fons, com que s’alimenten de contribucions dels ajuntaments també seria una despesa il·legal. Això afecta, per exemple, els diners per pagar la sala on es va celebrar l’acte amb el Govern a l’exili, llogada per l’ANC i l’AMI.

De moment, Hisenda no ha començat cap investigació al respecte, però fa aquest advertiment just l’endemà de traslladar les seves sospites sobre el finançament de l’1-O al Tribunal de Comptes. El mateix ministre va admetre diverses vegades que no hi va haver cap partida pública del pressupost de la Generalitat destinada al referèndum de l’1-O, però sosté que entitats com Òmnium i l’ANC van poder finançar despeses del referèndum amb diners provinents de subvencions. Aquest suposat circuit és el que el ministeri que dirigeix Cristóbal Montoro ha traslladat al Tribunal de Comptes perquè ho determini.

En l’informe que Hisenda va remetre a la Fiscalia del Tribunal de Comptes reclama que s’identifiquin els responsables de la Generalitat, però també els de les dues associacions independentistes, i que es fixin les indemnitzacions que siguin procedents. També demana que es determini la quantitat de diners públics de què es tractaria.

Si Montoro pot afirmar rotundament que no hi havia cap partida del pressupost de la Generalitat destinada a pagar el referèndum és perquè els comptes públics catalans estan intervinguts des d’abans de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. De fet, des del juliol el govern català havia d’enviar un informe setmanal certificant que no hi havia diners destinats al referèndum. Després, al setembre, la intervenció es va convertir en total i justificada sota l’aplicació de la llei d’estabiliat pressupostària.

Fins i tot després de la celebració del referèndum, però, s’ha mantingut la intervenció i, per això, amb l’aplicació del 155 a nivell financer no s’ha notat gairebé cap canvi.

Fonts d’Hisenda aclarien ahir que el control de les finances catalanes -o mesures extraordinàries de control, segons el ministeri- es desactivarà juntament amb l’article 155, és a dir, quan s’hagi constituït un nou govern de la Generalitat després de les eleccions del 21 de desembre. Aleshores, segons aquestes fonts, s’haurà tornat a un marc legal i constitucional que ja no requerirà aquesta intervenció, també, fins i tot, si el nou govern també és independentista.

Sota la mateixa premissa, ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, reiterava que l’aplicació del 155 s’acabaria quan es constituís el nou govern. L’executiu central veu aquests comicis com el retorn a una “etapa de normalitat”, fent servir les paraules d’ahir del president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

stats