Les hores greus (i les crisis) de Quim Torra

BarcelonaLes hores greus (Símbol Editors, 2020) és una confessió en tota regla de com es va sentir Quim Torra durant la seva presidència de la Generalitat. Un relat en què aboca el que li va passar durant els primers mesos de la pandèmia confinat a la Casa dels Canonges i en què es despulla emocionalment davant del lector, sense filtres.

La retirada de l’escó

Torra creu que el Parlament ha quedat “degradat”

El llibre de Quim Torra comença a principis de l’any 2020, quan la Junta Electoral Central ordena al Parlament la retirada del seu escó. El president es queixa de l’actitud del llavors president de la cambra, Roger Torrent, a qui acusa de “degradar” la institució: “Tal com va passar el 30 de gener del 2018 amb la investidura frustrada del president Puigdemont, m’assabentava per la premsa que el president del Parlament decidia retirar-me la condició de diputat. [...] La decisió la va portar a terme de manera inflexible, el meu box de votació va quedar desconnectat”, relata Torra sobre l’episodi. Censura l’actitud de Torrent assegurant que ell “mai” hauria pres una determinació així sobre el president de la Generalitat. “Ens hauríem d’haver enfrontat, junts, a l’estat espanyol”, diu. I és que, a parer de Torra, molts polítics de la legislatura anterior “no estaven disposats a córrer cap mena de risc” que pogués comprometre la seva carrera. “Quin president, aquest home [Torrent]! Tanta por sempre de no fer res que li pugui comportar alguna conseqüència. Mare de Déu, quina por”. I continua: “No entendré mai com l’octubre del 2017 estaven ell i tants d’altres disposats a tot i ara a res. S’ho creien o no s’ho creien?”

Confinament

Lamenta que el Govern no preveiés l’arribada del covid-19

Els plans de convocar eleccions després dels pressupostos es van veure truncats per l’arribada de la pandèmia. Una onada de contagis de coronavirus que Torra lamenta que el Govern que presidia no preveiés. Recorda com el 26 de febrer, amb un cas ja diagnosticat a Catalunya, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, assegurava que estava més preocupat per la grip. “El covid ens va agafar desprevinguts. Vam veure com es confinava Wuhan i no vam fer res, com arribava a Itàlia i semblava que no ens havia de passar a nosaltres. No vam saber avaluar el tsunami”, diu Torra fent autocrítica. A partir del diumenge 15 de març, el dia abans que entrés en vigor l’estat d’alarma, va decidir confinar-se a la Casa dels Canonges i, un cop ja tancat, va donar positiu de covid-19. A mesura que augmentaven els contagis i les morts, Torra se sentia superat: “No puc més. Pujo a l’habitació [de Canonges] i em poso a plorar. No aguanto les llàgrimes. S’està morint tanta gent... [...] No puc aturar-me. Déu!, només em faltaria caure ara en una depressió. Però com ho aguantaré? No puc suportar tantes morts”. Davant d’aquesta situació, decideix contactar amb una psicòloga. El consell: “És normal que ploris, però plora ordenadament”. I dues recomanacions: no mirar cap notícia més tard de les 22 hores i guardar el mòbil.

Pedro Sánchez

El descriu com un “autòmat” amb voluntat només de poder

El president espanyol, Pedro Sánchez, és un dels que surt més malparat del llibre de Torra. Considera que el seu únic afany és perpetuar-se al poder. “Es va autoqualificar de resistent. Ho és, però és una resistència freda, sense ànima, metàl·lica, com un autòmat”, descriu. Carrega contra la manera que va declarar l’estat d’alarma, sense previ avís a les autonomies, una centralització de competències que anomena “155 sanitari”. A partir d’allà, explica les reunions periòdiques amb totes les comunitats i relata com ell defensava sol mesures com el confinament total de Catalunya o les ajudes directes a les empreses i Pedro Sánchez no feia res davant les peticions. Fins i tot explica com li enviava whatsapps i simplement li notificava la recepció del missatge o ni li contestava. En aquest sentit aprofita per recordar la seva experiència en les reunions amb Sánchez i la taula de diàleg. “És un engany. [...] Espanya mai negociarà el dret a l’autodeterminació”.

“Prou de politiqueries”

Hi ha topades amb Aragonès i Vergés, però també amb JxCat

Si alguna cosa transmet el llibre de Torra és que prendre decisions al Govern era molt difícil. Tant a l’hora de compartir informació -afirma que s’havia de connectar d’incògnit a les reunions telemàtiques del Procicat- com d’executar mesures. Per exemple, el dia 23 de març, explica: “Em passo de les 18 h a les 21 h reunit amb el consell executiu. No puc més i exploto: «Prou de politiqueries! Ja sé que no hem superat el recel atàvic entre els dos partits. Però ara tampoc? Ara que estem en la situació més greu en dècades, tampoc?»”. Torra també comenta episodis amb consellers: es queixa de la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, perquè “dona les culpes a tots els altres” i no entoma responsabilitats; explica que “es diuen de tot” en la reunió del Govern amb la consellera, Ester Capella, per la situació de confinament dels presos polítics, i es declara “fart de tantes deslleialtats” quan la consellera de Salut, Alba Vergés, anuncia un pla de desconfinament que Torra desconeixia -ell l’havia encarregat al doctor Oriol Mitjà-. “Si Mitjà no dona el seu vistiplau al pla de desconfinament, jo tampoc l’hi donaré”, va transmetre, i va insistir que se situaria al costat dels “experts” sanitaris.

Però si amb algú dins el Govern s’albira tensió en el llibre és amb Pere Aragonès: “Em decep el vicepresident. Sempre té un paper passiu, absent. Normalment, en cada reunió li acabo preguntant si té res a afegir. No passa mai”. També explica la crisi que hi va tenir amb la gestió de les residències: “Li trasllado un ultimàtum: exigeixo un canvi immediat o prendre decisions”. En aquell moment es canvien les competències del conseller Chakir el Homrani a Salut i Torra reflexiona: “Sincerament, jo m’esperava la dimissió del conseller, però és una alternativa que no puc rebutjar”.

El llibre inclou també una frase que resumeix com ha viscut Torra la seva presidència: “Acostumava a demanar-li a la meva dona, a l’hora d’anar a dormir, que em retirés els punyals que se m’havien anat acumulant a l’espatlla durant el dia. [...] De tots els colors”.