Iceta confirma que el català forma part de la taula de diàleg

Defensa que la Moncloa té "obligacions" en la promoció de la llengua i assegura que els governs estan abordant la sentència del 25%

3 min
La taula de diàleg reunida a la Generalitat

BarcelonaEncara sense una nova data per a la tercera reunió de la taula de diàleg, que s'està retardant més del que voldria la Generalitat, el ministre de Cultura, Miquel Iceta, ha donat aquest divendres alguna pista sobre quin tipus de fruits podria donar la pròxima trobada. En una entrevista a TV3 ha confirmat que el català forma part dels acords que es treballen en el marc de la negociació política entre governs, tal com va avançar fa uns dies Nació Digital.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

"Des del govern de Catalunya es planteja, amb raó, que el govern d'Espanya també té obligacions respecte a la promoció de la llengua catalana", ha afirmat. I una versió semblant ha donat posteriorment a La 2 i Ràdio 4 el portaveu dels comuns, Joan Mena, assegurant que la llengua és un dels temes "prioritaris" de cara a una "solució política" i el "reconeixement nacional" de Catalunya. "És evident que hem de fer algun tipus d'acord per evitar que la llengua formi part d'aquesta guerra política i sigui una arma llancívola", ha dit.

Ni Mena ni Iceta han entrat en detalls sobre el tipus de pacte que es podria acabar tancant, però el també president del PSC ha assegurat que els executius català i espanyol estan "parlant molt" sobre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga a un 25% de castellà a l'escola, sobre el seu "compliment" i "com fer-ho", ha puntualitzat. I malgrat que deixa clar que les resolucions judicials s'han de complir, la realitat és que la Moncloa ha renunciat per ara a demanar l'execució forçosa de la sentència.

El ministre, en aquest sentit, ha qualificat de "magnífic" l'acord d'ERC, JxCat, el PSC i els comuns per intentar esquivar els percentatges de castellà a través d'una reforma de la llei de política lingüística, la qual ara s'ha alentit pels dubtes de Junts. A parer seu, la decisió sobre quantes hores de català i castellà es fa a les aules ha de correspondre a cada centre –tal com defineix el pacte dels quatre partits– i no als jutges. "I això és dolent? ¿És bo que algú en un despatx ens digui què s'ha de fer tant a Picamoixons com a Cornellà? De veritat?", s'ha preguntat, per acabar fent una crida a treure "ferro ideològic" als projectes lingüístics de les escoles.

Mena s'ha sumat a la defensa de la modificació de la llei de política lingüística perquè –ha dit– vol "blindar" la immersió. Ha recalcat en aquest sentit que és "importantíssim" que els de Carles Puigdemont no es desmarquin del pacte i ha afegit que cal treballar perquè la CUP s'incorpori a l'acord. Mena ha instat els anticapitalistes a fer "una reflexió": "Com més força tinguem en la defensa del model d'immersió lingüística i d'escola pública, més difícil serà que hi pugui haver ingerències per debilitar-lo", ha conclòs.

No hi ha bloqueig en la negociació: "Progressa adequadament"

A l'espera de veure com lliga aquesta reforma amb la negociació oberta amb la Moncloa, i més enllà dels contactes discrets entre governs, a hores d'ara no hi ha prevista al calendari cap nova trobada pública de la taula de diàleg. "No hi ha data. És una evidència que no estem en els terminis acordats", lamentava aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Iceta ha negat que la taula estigui "bloquejada" i manté que es reunirà quan hi hagi un acord "prou sòlid". Tot i això, ha insistit que "la relació entre governs progressa adequadament" a diversos nivells.

stats