Irene Rigau, el precedent contrari a Torra

BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar a dos anys d'inhabilitació l'expresident Artur Mas per l'organització de la consulta del 9-N i a les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a un any i nou mesos i un any i mig d'inhabilitació respectivament. Es tractava, com en el cas de la sentència del president Quim Torra, d'una resolució provisional que tots tres van recórrer al Tribunal Suprem, com també ha fet Torra. Però a diferència del que ha passat amb el president, Rigau, que en el moment de fer-se públic el veredicte inicial també era diputada, va mantenir l'escó. El motiu és que ningú va recórrer a la Junta Electoral com ha passat en el cas de Torra.

De fet, Rigau va mantenir l'escó de diputada mentre es tramitava el recurs al Suprem, que finalment va mantenir la condemna per desobediència i prevaricació a Mas i les exconselleres, però va rebaixar-ne la inhabilitació a un any i un mes en el cas de l'expresident (que haurà complert el pròxim mes de febrer), a nou mesos en el cas d'Ortega i a mig any en el cas de Rigau. Recentment el TSJC va donar per liquidada la condemna de l'exconsellera d'Ensenyament. En canvi, no la d'Ortega, perquè té en compte que malgrat la inhabilitació ha exercit com a assessora del Govern.

Un article modificat el 2011

A diferència del que ha passat en el cas de Quim Torra, quan es va notificar la primera sentència del TSJC sobre el 9-N, ningú va demanar cautelarment l'execució de la sentència ni la inhabilitació cautelar de Rigau. El precepte que ara s'ha invocat és l'article 6.2.b de la llei orgànica de règim electoral general (LOREG) que es va modificar l'any 2011. Aquest article planteja que tot i que una sentència no sigui ferma es pugui executar.

El debat de fa una dècada es va fer en base a casos de terrorisme, en un moment molt diferent de l'actual. Però el redactat final de l'article va incloure altres delictes com ara el de rebel·lió i delictes contra l'administració pública. Aquest últim punt és el que inclou, per exemple, els delictes de desobediència i prevaricació.

Fins ara l'article 6.2.b de la LOREG només s'ha aplicat per executar una sentència no ferma en quatre casos: un condemnat per terrorisme i tres alcaldes condemnats provisionalment per corrupció que han acabat perdent el seu càrrec i la seva credencial, en aquest cas com a regidors al ple municipal. El de Torra, però, és el primer precedent que afecta un president autonòmic i en què no s'ha jutjat un delicte de corrupció, rebel·lió o terrorisme, sinó una desobediència a una ordre d'un organisme electoral.