Joan Capdevila, un ariet contra Duran i Lleida que es resisteix a deixar Madrid
El diputat d'ERC al Congrés els últims vuit anys, nou delegat de la Generalitat a la capital espanyola
MadridJoan Capdevila (Martorell, 1965) s’explica a si mateix amb referències musicals. Com canta Joaquín Sabina a Yo me bajo en Atocha, es queda a Madrid encara que el 23-J quedés fora del Congrés. Pere Aragonès l’ha nomenat delegat de la Generalitat a la capital espanyola, així que l’etapa de 18 mesos per fer la independència que es projectava en la legislatura del 2016 s’ha anat allargant, i ja va camí dels vuit anys. La feina d'aquest veterinari de professió al Congrés ha estat habitualment fora dels focus més polítics, habituat a les comissions d’Economia, de Transició Ecològica i d’Indústria.
En el seu aterratge, va coincidir amb la llavors cap de files de Galícia en Comú, Yolanda Díaz, a la comissió d’Indústria i Energia, i van intentar fer pinya per enfrontar-se al llavors ministre del PP Álvaro Nadal. La vicepresidenta segona del govern espanyol és de les dirigents polítiques amb qui manté més bona relació Capdevila, conegut com a Capi a la cambra baixa. Viu còmode ara a ERC, tot i que al consell nacional que el va acabar triant candidat el 2015 es van sentir veus molt crítiques amb el fitxatge d'un rebotat d'Unió. Els valors democristians els manté, com reflecteix la seva abstenció en la votació de la nova llei d’eutanàsia.
D'Unió en va sortir enfrontat amb Josep Antoni Duran i Lleida, a qui no va convèncer d'abraçar els postulats independentistes. L’any 2009 havia participat en la fundació d’El Matí, un corrent crític dins la formació que tenia l’objectiu de portar de nou Unió a l’esperit original de Carrasco i Formiguera, afusellat al crit de "Visca Catalunya lliure!". La seva militància a la causa –diu– ve d’un silenci antic i molt llarg, com canta Raimon.
