Joan Carles I: un rei ferit i ressentit

BarcelonaLa publicació de Reconciliación (Planeta), les memòries de Joan Carles I, ha provocat malestar a la Zarzuela no només per les opinions polèmiques que expressa (per exemple els seus elogis a Franco) sinó perquè exposa sense embuts el seu ressentiment cap als qui el van fer marxar d’Espanya, així com el seu gust pel luxe i els diners.

Un càstig injust

“Soc l’únic espanyol que no cobra pensió després de gairebé 40 anys de servei”

El motiu al darrere d’escriure les seves memòries és que Joan Carles I se sent injustament tractat. “He passat de ser un rei al seu Palau a un pària a l’altra punta del món”, anota sobre el seu exili als Emirats Àrabs Units. “Em fereix un sentiment d’abandonament”, afegeix. Aquest ressentiment és especialment agut pel que respecta a la qüestió econòmica: “Soc l’únic espanyol que no cobra pensió després de gairebé 40 anys de servei i a qui se li impedeix, en vida, deixar un llegat al seu fill i descendents”, es queixa. És això jurídicament vàlid?”, es qüestiona.

La tesi central del llibre és que totes aquestes represàlies contra ell han sigut un error. “Atacant-me, no és a la meva persona a qui es colpeja [...] sinó a la institució de la Corona. Denigrant-la, es perjudica l’Estat, la unitat del país i els seus fonaments democràtics. El govern actual sembla alegrar-se'n”, acaba lacònic.

Un regal de 100 milions

“Des de fa milers d’anys, els reis es fan regals com a gest d’amistat, d’aliança i ajuda mútua”

“Admeto que 100 milions de dòlars és una suma considerable. És un regal que no podia rebutjar. Un greu error. M’hauria permès atendre les necessitats de la meva esposa, Sofia; de les meves dues filles, Elena i Cristina, i dels seus sis fills, recentment exclosos de la Família Reial, i no haver de preocupar-me per la meva jubilació lluny de la vida oficial espanyola”. Amb aquestes paraules l’exmonarca oscil·la entre l’autocrítica i la justificació de per què va acceptar aquest regal del difunt rei saudita Abdalà, que ell presenta com un “acte de prodigalitat” i no com una comissió per l’AVE a la Meca.

“Des de fa milers d’anys els reis es fan regals com a gest d’amistat, d’ajuda mútua i de lleialtat. És part d’una forma de diplomàcia, tant com els matrimonis”, es justifica. Per tant, de demanar perdó, res de res. És més, explica que el 2011 el xeic Mohamed bin Zayed dels EAU els va regalar dos Ferraris a ell i al seu fill, però que Patrimoni Nacional els va vendre, cosa que l’hereu dels Emirats va considerar una ofensa. En un altre passatge del llibre, a més a més, admet que el fascinen els cotxes de gran cilindrada i recorda el Bentley del seu pare.

L’obsessió pels diners

“Em vaig educar en un món on els diners fluïen d’una manera més senzilla”

Al llarg del llibre es veu molt clar que Joan Carles I no acaba d’entendre per què ha de donar tantes explicacions pels seus diners. “Em vaig educar en un món on els diners fluïen d’una manera més senzilla, on les donacions i els regals per mantenir la nostra família eren l’habitual”, explica. “Avui dia ho hem de justificar tot, no és el món en el qual vaig créixer”, es queixa. I apunta directament a Hisenda, a qui acusa de sotmetre’l a una “insaciable recerca de qualsevol motiu per incriminar-lo”. A ell i fins i tot als amics que li van deixar els diners per regularitzar la seva situació amb el fisc. I esclar, recorda amb nostàlgia l'època en què els mitjans de tot això no en parlaven: “En aquella època, tant als mitjans de comunicació com en la societat s'imposava un cert humor i un distanciament alegre i despreocupat respecte a la meva persona”, afirma.

Joan Carles lamenta que la Família Reial espanyola sigui l’única sense patrimoni i que el pressupost que se li dedica és baix en comparació a altres països (“Com havia de mantenir la meva família sense béns ni casa?”, es pregunta). I tot això per una feina de 24 hores al dia que el porta a escriure: “Vaig retornar la llibertat al poble espanyol, però jo mai la vaig poder gaudir”.

La vida a Abu Dhabi

“Per primera vegada en la meva vida tenia una llar i podia decidir com col·locar els mobles”

Joan Carles I explica que va anar a Abu Dhabi acompanyat només del seu “lleial majordom” i un equip de seguretat. “Em vaig alegrar molt quan [el xeic Mohamed bin Zayed ] em va trobar una residència, sempre a l’illa de Nurai, davant del mar. Per primera vegada tenia una llar. Podia decidir com col·locar els mobles i com organitzar les coses. Vaig fer de la cuina oberta el cor de la casa. Em va encantar tenir una habitació dedicada al gimnàs i una enorme pantalla de tres per dos metres, que anomenaven the wall, per seguir els esdeveniments esportius i veure pel·lícules”, relata.

Aquest és el tipus de detalls que demostren la inconsciència d’algú que considera que Espanya li deu la democràcia i que els seus errors no són més que peccata minuta. Algú convençut que monarquia i luxe han d’anar de bracet, i que ell no ha fet res més que seguir l’exemple dels seus antecessors en el càrrec. Per això es pregunta si “canviarien les coses amb un altre govern”.