Jordi Miralles, peça clau de la unitat per una Catalunya d’esquerres
Coordinador general d’EUiAEns ha deixat Jordi Miralles i Conte, als 53 anys, a causa d’una malaltia sobtada que no ha pogut superar. Nascut al barceloní barri d’Hostafrancs, veí de Castelldefels, llicenciat en història i carter, una professió de la qual va estar en excedència mentre va tenir dedicació política, i a la qual va tornar en deixar de ser parlamentari. Va destacar per la defensa d’un espai unitari de l’esquerra transformadora capaç de teixir aliances amb altres forces de progrés, amb l’objectiu que Catalunya tingués un govern i una majoria social i política d’esquerres. Des de la seva militància a la Joventut Comunista fins a la seva etapa com a coordinador general d’EUiA i diputat d’ICV-EUiA, i darrerament com a regidor de Movem Castelldefels, aquesta va ser la seva principal lluita i signe d’identitat: la unitat.
D’una banda, buscava la unitat de l’esquerra transformadora, que havia quedat esmicolada a finals dels anys 90, fruit de la competició electoral de diverses forces polítiques que compartien un mateix espai. L’any 2000, a la segona assemblea nacional d’EUiA, va assumir-ne la coordinació general amb un objectiu clar: la recomposició de l’esquerra transformadora. D’aquest propòsit va néixer l’any 2002 l’acord entre ICV i EUiA, que va tenir la seva primera prova electoral d’èxit en les eleccions municipals del 2003. Poc després es va repetir la fórmula a les eleccions al Parlament de Catalunya, on va adquirir l’acta de diputat per ICV-EUiA, i va ser el primer parlamentari d’EUiA.
Al costat dels treballadors
De l’altra, buscava la unitat de les forces d’esquerres i l’entesa des de la seva pluralitat per desplaçar les dretes del govern de la Generalitat. Els resultats del 2003 van propiciar el primer govern catalanista i d’esquerres, i Jordi Miralles va treballar a fons per aconseguir aquest acord i un programa de govern centrat en els problemes de la gent treballadora, de la majoria social a la qual es volia representar.
Miralles va ser un defensor dels drets nacionals de Catalunya i del seu dret a l’autodeterminació. Va ser pel seu impuls que EUiA, una força majoritàriament federalista, participava els Onze de Setembre en les manifestacions sobiranistes de la tarda a la plaça Urquinaona, molt abans que fossin multitudinàries com en els darrers anys. Miralles va ser ponent de l’Estatut del 2006, i membre de la Comissió Mixta de Transferències que desenvolupava aquell marc d’autogovern. Com a dirigent d’Esquerra Unida i del Partit de l’Esquerra Europea va fer pedagogia a Espanya i a Europa del fet nacional català des de posicions de progrés.
Jordi Miralles serà recordat com un home d’esquerres, un comunista, que va ser peça clau en el desenvolupament de les esquerres catalanes en el canvi de segle, i seguir el seu exemple i compromís serà el millor homenatge. Descansa en pau, company Jordi.
