Josep Maria Pijuan: un Garzón en versió catalana
El jutge que ha instruït el cas Palau rep tant crítiques com elogis
Barcelona"Per desgràcia, som en un país on votem polítics corruptes". La frase és de Josep Maria Pijuan (Balaguer, 1953), magistrat i titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona. La va pronunciar el 2012 al programa Salvados en referència a l'absolució del president de la Generalitat Valenciana Francisco Camps. Un any després, ha estat el centre de totes les mirades per haver acabat la instrucció -el judici ja no serà cosa seva- d'un dels casos de corrupció més impactants dels últims anys, el cas Palau, que esquitxa CDC per presumpte finançament il·legal a través de Ferrovial.
"Sento autèntica admiració per la seva feina, és autènticament independent i entregat", en diu Carlos Jiménez Villarejo, antic fiscal especial d'Anticorrupció de l'Estat. "Tenim la sort de tenir aquí un dels millors magistrats d'Espanya", afegeix. Fonts de la judicatura afegeixen que, "si les coses no es torcen, té moltes possibilitats de ser el pròxim president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya".
En la seva anàlisi, Jiménez destaca la "valentia" de Pijuan quan va abandonar la sala de l'Audiència Provincial per marxar al jutjat d'instrucció, on l'esperaven caixes i caixes de papers: el saqueig de Millet i Montull a la institució cultural i la documentació sobre les relacions entre el Palau i el partit ara al govern.
Les implicacions polítiques i la dificultat d'instruir un cas que tracta algunes de les màximes adjudicacions d'obra pública de la història de la Generalitat -entre les quals la línia 9 del metro i la Ciutat de la Justícia, amb un import de 1.159 milions- eren enormes. El seu primer instructor, Juli Solaz, va avançar a un ritme tan pausat que va ser durament criticat abans d'obtenir un ascens i abandonar. Miguel Ángel Tabarés el va succeir provisionalment fins que Pijuan va demanar la plaça. Les conclusions han arribat dos anys i dos mesos després i just quatre anys després que els Mossos d'Esquadra escorcollessin el Palau.
A Pijuan li agraden els reptes. Afiliat a la progressista Jutges per la Democràcia, va iniciar la seva carrera el 1979. Des d'aleshores ha jutjat i condemnat responsables de casos de corrupció vinculats a Unió Democràtica com en el cas Turisme i el cas Treball. També es va enfrontar al cas Raval o al de la llibreria neonazi Kalki. Sense afiliació política coneguda però considerat pròxim a ERC, Pijuan està vinculat des del 1984 a la Fundació de l'Institut de Reinserció Social de Barcelona. També ha format part del consell de participació del Memorial Democràtic i l'any passat va ser un dels 200 jutges firmants d'un manifest contra l'indult atorgat a quatre mossos d'esquadra que havien estat condemnats per tortures.
La interlocutòria que ha fet pública aquesta setmana conclou que Ferrovial va pagar 5,1 milions d'euros en comissions a canvi d'obra pública, però no aborda el paper que hi haurien tingut els consellers Felip Puig (era conseller d'Obra Pública) i Germà Gordó (era el gerent del partit). Fonts parlamentàries se sorprenen que les responsabilitats afectin només l'extresorer Daniel Osàcar i l'exdiputat Jaume Camps, malgrat que l'escrit afirma que "altres alts responsables del partit" van exercir "el necessari ascendent".
També sobta que el jutge afirmi que només dos directius de Ferrovial, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga, coneixien el pagament de comissions. Les mateixes fonts lamenten que la interlocutòria del jutge és "calcada" a les conclusions de la comissió d'investigació que es va fer al Parlament el 2010, i critiquen que no s'entra en les contractacions. Pijuan considera CDC responsable civil "a títol lucratiu" de 5,1 milions d'euros.
Però un jutge estrella no ho seria sense detractors. El fort caràcter de Pijuan ha fet que en l'àmbit judicial se l'acusi de tenir tics autoritaris, "males formes amb advocats i acusats" i una certa "arrogància". De fet, hi ha qui recorda com queda retratat al documental De nens que Joaquim Jordà va fer sobre el cas de pederàstia del Raval, en què s'enfronta amb vehemència a diferents testimonis i en què es podia veure Pijuan adormit durant el judici. També assenyalen que és "presumit" i "molt afable amb la premsa".
Aliè a crítiques i a elogis, Pijuan sempre ha defensat la seva independència. Així s'expressava el 2012: "Fa 33 anys que sóc jutge i mai m'ha trucat ningú per indicar-me una actuació que he de fer".
