Mas es proclama "responsable de tot" davant el tribunal mentre una multitud li dona suport al carrer

L'expresident de la Generalitat assumeix "la idea" i l'"organització" del 9-N però nega haver desobeït el TC. L'independentisme omple el passeig Lluís Companys davant el TSJC, en una altra demostració de força

Mas, Ortega i Rigau surten del TSJC després de declarar en el judici del 9-N / FRANCESC MELCION

"Soc responsable de tot". "Vaig ser el màxim responsable de la idea del procés participatiu, de com havíem de substituir o fer evolucionar la consulta perquè es complís l'objectiu de preguntar al poble de Catalunya. Sempre m'he declarat responsable d'això, d'haver tingut la idea i de tirar-la endavant". Artur Mas ha assumit l'organització de la consulta  sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre del 2014 en l'inici del judici que es fa des d'aquest matí al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ha volgut deixar clar, però, que no va desobeir el Tribunal Constitucional (TC) perquè aquell procés participatiu era diferent a la consulta plantejada inicialment suspesa per l'alt tribunal, i que es va fer gràcies als voluntaris, sense l'organització de l'administració. La seva declaració ha durat uns 40 minuts. "Vam acordar una data i una pregunta amb una àmplia majoria de les forces parlamentàries. Ens van manar fer-ho", ha insistit. [ La declaració, en 10 frases].

Mas ha resumit la seva implicació amb el 9-N en 4 punts. Així és com ha tancat la seva declaració davant el tribunal:

  1. "Soc responsable de no haver tirat endavant la consulta".
  2. "Soc responsable de tirar endavant el procés participatiu".
  3. "Sempre vaig dir que el 9-N no era vinculant legalment".
  4. "Abans del 9-N vaig anunciar que perquè allò tingués conseqüències jurídiques jo impulsaria un procés electoral, i així ho vaig fer convocant eleccions".

Segueix el judici, minut a minut a l'Ara.cat

Del 9-N al 6-F. El procés sobiranista ha entrat en una nova fase: l ’ofensiva de l’Estat contra els líders de l’independentisme ha arribat als tribunals.  Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau  estan declarant davant el TSJC per la convocatòria del 9-N. El judici ha començat cap a les 9.50 h. Mas, Ortega i Rigau s’han negat a contestar les preguntes de l’acusació popular i també de la Fiscalia al·legant que actua sota directrius del govern central. 

[Perfil d'Artur Mas per David Miró: El líder que no estava programat per revoltar-se].

Els arguments de Mas

El 9-N no era un acte de desobediència

Mas ha negat que el procés participatiu del 9-N fos un acte de desobediència perquè, un cop el Tribunal Constitucional va suspendre el decret de convocatòria que ell havia firmat setmanes abans el Govern va transformar la consulta del 9-N "en un altre tipus de consulta" que ja no era organitzada per l'administració.  "El president del govern espanyol va dir que el 9-N no era ni un referèndum, ni una consulta", ha afegit.

Ni hi havia "cap ànim de cometre un delicte"

Mas ha remarcat que el Govern no tenia "cap ànim de cometre un delicte ni de desobeir ningú", però que el movia la voluntat d'estar a "l'alçada de les circumstàncies" i posar tots els mitjans possibles per saber on eren les majories del país. "Si tan evident era que allò era un delicte, com pot ser que el TC no fes res per fer complir la seva providència?", ha preguntat.

El paper clau dels voluntaris

"Amb el canvi de format, l'administració ja no podia fer la consulta per ella mateixa. Calien voluntaris. No s'hauria pogut dur a terme el 9-N sense la participació generosa de 42.000 persones. Van ser element imprescindible i peça clau del 9-N".

No van ser "formalment requerits"

L'altre eix de la defensa de Mas ha estat el fet que la notificació del Tribunal Constitucional (TC) no incloïa un advertiment explícit als membres del Govern sobre els possibles delictes en què podien incórrer si seguien endavant amb el 9-N. "Ni jo ni cap membre del Govern vam ser formalment requerits", ha apuntat. A més, ha recordat que el Govern va enviar un escrit el dia següent al TC en què demanava que el tribunal aclarís quines actuacions s'havien d'aturar i l'avisava de la impossibilitat d'aturar alguns dels procediments engegats que ja estaven en mans dels voluntaris. Un escrit, que ha apuntat Mas, el tribunal no va respondre abans del 9-N, per la qual cosa l'executiu català mai va arribar a saber què s'havia de modificar. "Vaig contraposar dos deures: complir el mandat parlamentari o atendre la resolució imprecisa del TC"

[ Qui és qui al judici del 9-N ]

Els arguments d'Ortega i Rigau

Ortega: "No hi va haver cap funcionari implicat. Els voluntaris en van ser l'ànima"

L'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha explicat que després de la segona suspensió del 9-N, el departament de Governació va canviar totalment el format de la consulta: “La fonamentació legal era molt diferent, el procés participatiu es fonamentava en lleis diferents no suspeses, no hi havia cens ni registre de participació, no s’utilitzaven dades protegides, tampoc hi havia cap òrgan administratiu de control", ha recordat Ortega. L'exvicepresidenta ha assegurat que el dia de la votació els voluntaris van obrir els instituts, van fer-se càrrec dels ordinadors, d'anar registrant els votants, de procurar que es fessin efectius els vots i del recompte: “No hi va haver cap funcionari implicat en la jornada de votació".

En la mateixa línia que l'expresident, Ortega també ha insistit que no va rebre cap mandat exprés del Tribunal Constitucional i que el 4 de novembre, quan es va produir la segona suspensió, tota la logística "estava traspassada als voluntaris": "No es podia aturar res perquè estava tot preparat i l'execució estava en mans de voluntaris".

Rigau nega haver pressionat els directors d'institut

L'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau ha centrat el seu interrogatori a partir del moment de la segona suspensió del Constitucional. Ha explicat que, després de la notificació, van informar als voluntaris que d'ells dependria l'obertura de les escoles, amb la plena consciència que tot es faria correctament: "Són moltes les coses que es fan a Catalunya a través del voluntariat i totes es fan molt bé". Rigau ha negat haver pressionat els directors del centres educatius perquè obrissin els instituts el 9-N.

Les defenses reclamen que declari Rajoy

Durant el tràmit de qüestions prèvies, les defenses han plantejat novament la necessitat que declarin com a testimonis el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá. També han denunciat la vulneració del dret de defensa pel fet que el tribunal i la Fiscalia hagin desestimat com a prova el primer informe de la Fiscalia, que va acabar rebutjant plantejar una querella inicialment pel 9-N. El fiscal Emilio Sanchez Ulled ha demanat la declaració d'un nou testimoni, José Antonio Hermosilla, en relació amb la pàgina web de la consulta. El ministeri públic s'ha oposat a la declaració de Rajoy i Catalá: "Entenem que no aporten absolutament res", ha argumentat Ulled en la seva exposició.

La vista ha començat amb retard perquè els tres imputats s'han entretingut en el seu trajecte des del Palau de la Generalitat fins al passeig de Lluís Companys, on hi ha el TSJC. Mas, Ortega i Rigau hi han anat a peu mentre una multitud els ha aclamat pel carrer. Entre la comitiva que els acompanyava hi havia el president Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i el vicepresident Oriol Junqueras, entre molts altres dirigents sobiranistes. Al Fossar de les Moreres, la comitiva ha cantat 'Els segadors'.

Els tres dirigents estaven citats a les 9 del matí però han arribat més de mitja hora tard. El tribunal ja estava constituït i els ha hagut d'esperar. Fonts judicials han explicat que hi ha hagut malestar al tribunal i a la Fiscalia pel retard. 

La mobilització ciutadana

40.000 persones, segons la Guàrdia Urbana

Milers de persones s'han concentrat des de les 8 del matí davant el TSJC per donar suport a Mas, Ortega i Rigau. Hi havia unes 40.000 persones, segons el recompte de la Guàrdia Urbana de Barcelona, de les gairebé 50.000 que s'havien inscrit per assistir a la concentració convocada per les entitats sobiranistes davant les portes del tribunal.

"És una injustícia que es faci un judici per votar, i que quedi clar que el suport que donem avui no té cap ànim d'influir en el jutge”, explica Pablo Turón, un jubilat de 79 anys. Molts assistents han demanat unes hores de festa. És el cas d’Oriol Bel, de 44 anys, veí de Vilassar de Mar. "Volem fer sentir al món que som un país que lluita pels seus drets, només depèn de nosaltres”, explica. Aquí podeu veure més opinions dels assistents, informa Mireia Esteve.

Fins a 168 autocars confirmats han sortit d'arreu del país cap a la concentració. Prop de 500 alcaldes també han confirmat l'assistència. Entitats i partits sobiranistes han mostrat la seva satisfacció per la mobilització. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet una crida a les institucions europees: "Quants presidents més la justícia espanyola pensa jutjar per haver escoltat el poble de Catalunya?". "Mai més permetrem que la justícia espanyola jutgi un president de la Generalitat", ha afegit e l  president de l'ANC, Jordi Sánchez. Tots dos han reclamat el referèndum per assolir la "llibertat" del país.

En sortir de la declaració, Mas s'ha dirigit als concentrats davant el TSJC: "Gràcies per ser-hi, per la vostra companyia i convicció, pels vostres valors i ideals, i per ser sempre al peu en la defensa de Catalunya".

El suport de Puigdemont

Missatge institucional del president de la Generalitat

A les 08.00 h, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet una breu declaració institucional des del Palau de la Generalitat.

Des de la Galeria Gòtica del Palau, Puigdemont ha dit: "Avui molts ens sentim jutjats", i ha afegit que la votació del 9-N mai hauria d'haver arribat als tribunals. Segons el president el procés participatiu va ser una jornada d'"enfortiment democràtic" i una mostra de correspondència entre la voluntat de la ciutadania i l'acció de les institucions.

"Avui molts ens sentim jutjats"

Carles Puigdemont President de la Generalitat

Puigdemont ha avisat que avui la ciutadania i els càrrecs electes expressaran la seva "indignació", tal com ja van fer després que el PP recollís signatures contra l'Estatut d'Autonomia aprovat pel Parlament.

Les reaccions

Ada Colau: "Posar urnes no pot ser un delicte"

Entre els suports al president Mas i les exconselleres Ortega i Rigau, cal destacar el de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. "Avui, 6-F, jo també m'acuso, perquè 9-N som tots", ha remarcat en un tuit des del seu compte personal a Twitter, on ha defensat que "posar urnes no pot ser delicte en un estat democràtic". Colau ha afegit al tuit una foto seva d'aquell dia votant.

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, la socialista Núria Parlon, també ha tuitejat que és un "despropòsit" jutjar un expresident de la Generalitat per una consulta "que no ha tingut cap conseqüència".

En el mateix sentit s'ha posicionat el líder de Podem, Pablo Iglesias, que troba que el judici pel 9-N diu molt poc de la democràcia espanyola mentre "el nivell d'impunitat de la corrupció és escandalós"

Per al ministre de Justícia, Rafael Catalá, la mobilització davant el TSJC és un "numeret" impropi d'una "societat democràtica".

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha augurat que la “pressió” dels ciutadans a les portes del TSJC “no funcionarà” per “molta gent a la porta i autocars que enviïn” i ha mostrat la seva confiança en els “jutges, fiscals i servidors públics” perquè són la “garantia” de l’Estat de dret.

Què es jutja?

El tribunal haurà de dirimir qui va comandar el 9-N

El judici es fa en un escenari poc habitual, la sala noble del Tribunal Superior de Justícia: una estança semiovalada àmplia, revestida de fusta i emmarcada per diferents frisos de pedra a la part superior de les parets, amb els bancs folrats de vellut vermell. Els tres acusats s'enfronten a 10 anys (Mas) i 9 (Ortega i Rigau) d' inhabilitació. Demà a les 09.00 h es reprendrà la vista amb les declaracions dels primers testimonis.

Tot i les dimensions del procés, en realitat el judici contra Mas, Ortega i Rigau només avalua 5 dies de la gestió política catalana, entre el 4 i el 9 de novembre del 2014: des del moment que el Tribunal Constitucional (TC) va suspendre el procés de participació fins a la votació. El que haurà de dirimir el tribunal, encapçalat pel president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús María Barrientos, és qui va comandar l’organització de la votació aquells 5 dies.

Caldrà veure quin perfil adopta l’acusació popular, que ara lideren el Sindicat Professional de Policia i la Unió Federal de Policia, després que el jutge rellevés Manos Limpias el maig passat.

Mas, a l'epicentre

La Fiscalia dona a Mas un paper central en la suposada desobediència. En el seu escrit d’acusació, el responsabilitza d’“articular una estratègia de desafiament complet i efectiu” al TC, amb la cooperació necessària d’Ortega i Rigau i emparant-se “únicament en la seva voluntat”. Per això l’expresident serà el primer a passar per l’estrada a declarar. A Ortega se l’acusa d’assumir la coordinació dels organismes públics i funcionaris i d’impulsar les principals actuacions administratives del 9-N, quan ja estava suspès. Fonts coneixedores del cas reconeixen que l’exconsellera d’Ensenyament és la que té el paper més petit, perquè la major part d’actuacions del seu departament es van desenvolupar abans de l’ordre del TC. Tot i així, el ministeri públic l’acusa de garantir l’obertura dels instituts.

El judici que pot acabar amb la inhabilitació de Mas, Ortega i Rigau per la consulta

La Fiscalia posarà sobre la taula 8 accions que, al seu parer, demostren que Mas, Ortega i Rigau van continuar pilotant la consulta després del 4 de novembre: l’enviament de les cartes en què es convocava la consulta, el pagament final de la pòlissa d’assegurança per als voluntaris, el manteniment de la pàgina web, la campanya de publicitat, les ordres perquè les empreses informàtiques instal·lessin els programes de recompte als 7.000 ordinadors habilitats pel 9-N, la distribució d’urnes, paperetes i altres materials, el condicionament del centre de premsa a Montjuïc i l’obertura dels instituts. Per refermar les seves tesis, la Fiscalia exhibirà al judici documents, factures i contractes. Tot apunta que Mas, Ortega i Rigau fonamentaran la seva declaració en un discurs polític, igual que en l’anterior compareixença.

L'opinió de Mas, Ortega i Rigau

"Ens volien agenollats i ens trobaran dempeus"

"2.344.828 ciutadans es van plantar davant d’una urna i van votar. Era el diumenge 9 de novembre del 2014. El procés participatiu del 9-N va comptar amb 41.000 voluntaris i es va convertir en la mobilització democràtica més gran que ha viscut la Catalunya moderna". Així comença l'article que Mas, Ortega i Rigau signen avui al diari ARA. "Romandrem al servei del país, Catalunya pot aspirar a la seva llibertat des de la fraternitat, sense cap mena de violència i amb un somriure als llavis", diuen en l'article titular ' Jutjar les urnes'. 

L'actitud de l'Estat

De l''operació diàleg' a l''operació precinte'

La declaració d'avui és una data clau enmig d' un calendari que avança cap al moment decisiu en què el Parlament aprovi les lleis de desconnexió i convoqui el referèndum, amb la resposta que ja ha avançat l’Estat: l’'operació diàleg' ha quedat enterrada i l’amenaça és aplicar mesures coercitives com assumir les competències en Ensenyament i precintar les escoles si la Generalitat organitza el referèndum.

L’ambient s’ha escalfat des de l’absència de Carles Puigdemont a la Conferència de Presidents i l’aprovació dels pressupostos. “Els quedava una última esperança, i ja no la tenen. Ara van amb tota la maquinària”, il·lustra un dirigent de Junts pel Sí. Fonts de la CUP apunten que el seu vot als pressupostos “aplana el camí” i deixa el Govern “sense excuses” per tenir-ho tot a punt per al referèndum. El govern espanyol va modificar el discurs a partir de la trobada amb els presidents autonòmics, i va començar a aparcar la bilateralitat amb Catalunya. Si Puigdemont no volia participar en els fòrums de debat conjunts, tampoc no rebria un tractament especial amb una negociació feta a mida. Rajoy va donar aquesta resposta pressionat per les altres comunitats autònomes -alguns presidents, com el de Galícia, fins i tot havien llançat l’avís públicament- i per uns certs entorns mediàtics. I des d’aleshores l’executiu ha continuat fent passos enrere en aquesta operació, que ara és fins i tot compatible a parlar en públic de possibles accions coercitives si es posen les urnes.

El procés arriba als tribunals quan el calendari avança cap a la desconnexió

Enterrada l’'operació diàleg', la nova fase del procés arrenca amb errors d’estratègia per les dues bandes. Fonts a Madrid de la coalició que governa la Generalitat consideren que les paraules de la consellera de Governació, Meritxell Borràs, a l’ARA, en què va afirmar que trobaria “normal i molt necessari” que els funcionaris agafessin festa per assistir a la protesta d’avui han sigut un dels últims “errors” del bàndol independentista. També assenyalen la publicació de les converses del jutge Santiago Vidal en què afirmava que la Generalitat havia accedit de manera il·legal a les dades fiscals dels catalans. L’executiu espanyol ha aprofitat aquests dos fets durant les dues últimes setmanes i, només amb això, el PP s’ha permès acusar de “xenofòbia” l’executiu català i comparar-lo amb el nazisme. El govern espanyol ho ha reblat acusant l’independentisme de totalitari. Paraules dures que deixen enrere els cants de sirena de l’'operació diàleg'.

Però la publicació dels detalls de l’'operació precinte', dimecres, va deixar enrere els dos errors del bàndol sobiranista. De fet, l’executiu, que sí que tenia dissenyat un argumentari per apujar la contundència contra el procés per respondre a la pressió de certs sectors mediàtics madrilenys, no pretenia filtrar les mesures coercitives. O no tan aviat. Va ser un error del govern espanyol -una font indiscreta que va rebre l’estirada d’orelles dels seus superiors però que no ha sigut desmentida- que va permetre tornar a insuflar moral en els independentistes, just a les portes del judici pel 9-N.

“L’actitud de l’Estat accelera el procés”, responen al Govern, que subratllen el fracàs de l’'operació diàleg'. “Enric Millo [delegat del govern espanyol] era el perfil adequat. Va arribar creient-s’ho, i ho ha intentat, però no se n’ha sortit”, asseguren les mateixes fonts, que també creuen que tant el judici que comença avui com el de Carme Forcadell seran decisius.

Quin efecte tindrà sobre el procés?

El ressò internacional i la resposta al carrer

Tots els consultats consideren que la materialització de l’estratègia judicial de l’Estat, especialment en els casos del 9-N i en el de Forcadell, poden generar un efecte doble que beneficiï el procés: d’una banda, que ajudi a fer evident fora de l’Estat la manca de voluntat de diàleg del govern espanyol; de l’altra, que la mobilització al carrer esdevingui constant i ajudi a eixamplar la base social de l’independentisme. Mitjans com la BBC, 'The Guardian' o 'Le Monde' es fan ressò avui de la declaració de l'expresident Mas. [ Aquí pots veure el recull de la premsa internacional i aquí el recull de les portades de la premsa de Barcelona i Madrid]. 

El punt de no retorn en aquest sentit, insisteixen les fonts consultades, arribarà en cas que s’inhabiliti Carme Forcadell. “De cara al món, que un càrrec electe no pugui entrar al Parlament és decisiu”, expliquen a Junts pel Sí. “És repressió”, afegeixen a la CUP.

És en aquest punt on els partits es plantegen si el referèndum, previst per a la segona quinzena de setembre, s’ha d’avançar. El mateix Puigdemont ho ha meditat, i la CUP ha exigit que la votació estigui a punt al maig. “Hi haurà un moment en què no podrem acceptar que l’Estat continuï amb la seva estratègia, i hem de tenir a punt el referèndum per si cal una resposta. L’espasa de Dàmocles hi ha de ser”, asseveren fonts anticapitalistes. El Govern, de moment, assegura que els plans continuen passant per fer la votació al setembre. Altres fonts de Junts per Sí, de fet, preveuen que la suspensió de Forcadell ni tan sols arribi, precisament perquè l’Estat no voldrà tirar gasolina a un procés que s’ha demostrat reactiu a les represàlies.

El primer judici del procés ha començat avui. La partida entra en la fase decisiva.

Cronologia del camí fins al judici del 9-N

4.11.2014
El Tribunal Constitucional suspèn el 9-N

L’alt tribunal admet a tràmit el segon recurs de l’Estat contra la votació que el Govern ja havia convertit en un procés de participació liderat per voluntaris, segons defensa la Generalitat.

9.11.2014
2,3 milions de catalans voten en la consulta

La jornada es desenvolupa sense incidents i els jutjats desestimen les denúncies presentades per alguns partits i particulars. La Fiscalia obre unes diligències de seguiment. Inicialment la junta de fiscals descarta querellar-se contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per desobediència.

21.11.2014
La Fiscalia es querella contra Mas, Ortega i Rigau

El fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, presenta la querella per ordre del fiscal general. Responsabilitza els tres excàrrecs de desobediència, prevaricació i malversació.

22.12.2014
El TSJC decideix investigar el 9-N i tramitar la querella

Després de Nadal el jutge del cas, Joan Manel Abril, signa el primer escrit en què parla d’indicis de desobediència, tot i que no citarà a declarar Mas, Ortega i Rigau fins al 29 de setembre del 2015.

15.10.2015
Artur Mas declara com a investigat pel 9-N

L’aleshores president de la Generalitat assumeix la responsabilitat política de la consulta, tot i que defensa que se n’ha cedit l’organització als voluntaris. Ortega i Rigau han declarat dos dies abans.

02.02.2016
La Fiscalia demana investigar Homs pel 9-N

En el transcurs de la investigació, la Fiscalia descobreix una carta que, suposadament, implica Francesc Homs en l’organització de la consulta, quan era conseller de la Presidència. Com que l’ara portaveu del PDECat a Madrid és aforat al Congrés, el Tribunal Suprem assumeix la investigació el 19 de maig del 2016.

28.06.2016
El TSJC tanca la investigació del 9-N

Deixa Mas, Ortega i Rigau a un pas del judici. A l’octubre la Fiscalia presenta l’escrit en què demana 10 anys d’inhabilitació per a Mas i 9 per a Ortega i Rigau per desobediència i prevaricació, i exclou la malversació.

15.12.2016
La defensa presenta els seus escrits

Demana absoldre Mas, Ortega i Rigau i citar com a testimonis Rajoy i el ministre de Justícia. El tribunal ho desestima i el 23 de desembre fixa el calendari del judici entre el 6 i el 10 de febrer.