Junts compara Illa amb Trump i manté la distància amb el Govern: "Està deixant Catalunya en coma"
Acusa el president de "provincianització" del país mentre Illa reivindica el seu paper internacional
BarcelonaSalvador Illa no va aconseguir convèncer l'oposició dimarts i, en la segona jornada del debat de política general, tots els grups han sortit a la càrrega contra el president de la Generalitat. La gestió de l'executiu socialista ha estat en el punt de mira de Junts en una dura intervenció del president de la formació a la cambra, Albert Batet, que ha demostrat que manté la llunyania amb el Govern. El principal partit de l'oposició ha acusat el president de la Generalitat de ser "un gran anestesiador" i de deixar Catalunya "en estat de coma" i "a l'UCI", però l'ha advertit que "Catalunya es despertarà". El dirigent juntaire ha criticat la promesa "irresponsable" en habitatge de més de 200.000 pisos –que ha assegurat que no es creu i que ha comparat amb el funcionament de Rodalies–, l'estat de les infraestructures i l'educació o la "desnacionalització" del país. Batet, a més, també ha assegurat que l'executiu "ni funciona, ni té la força per governar" perquè és "un govern sense pressupostos". I en aquest moment és quan ha comparat Illa directament amb el president dels Estats Units: "Donald Trump també governa així i no és el millor exemple", ha etzibat.
La comparació amb el mandatari nord-americà, d'extrema dreta, ha fet enfadar el president: "M'ha dolgut una mica que vostè em compari amb Trump, perquè no hi vull tenir res a veure", li ha dit en la rèplica. De fet, el cap del Govern ha comentat que mai ha dubtat de "les credencials profundament democràtiques" de Junts i ha exigit el mateix sobre el PSC.
Batet també s'ha enganxat amb el president pel "provincianisme" que considera que practica l'executiu. Illa l'hi ha rebatut reivindicant els viatges internacionals i posant Jordi Pujol com a exemple en aquest camp. "He estat el primer dirigent polític espanyol a veure's amb un cap d'estat", ha dit, en referència a la seva reunió amb el Papa de la setmana passada. Però aquesta resposta ha fet avalar, segons Batet, la tesi de la "provincianització", perquè "ha dit que ha estat el primer espanyol" a fer-ho. Una "provincianització" que Batet ha amanit amb la "submissió" que creu que Illa té respecte al president espanyol, Pedro Sánchez.
Illa, però, ha recordat als de Puigdemont que l'estat de l'educació i la sanitat "no és producte" del seu govern, sinó "de com han anat les coses en els darrers anys", i ha defensat la seva relació amb Sánchez perquè "un govern de coalició progressista és el millor que li pot passar a Catalunya".
El diagnòstic de Junts també ha apuntat al "col·lapse dels serveis socials" i al fet que l'executiu hagi "espatllat l'ascensor social", posant "en perill el contracte social" per l'estat dels serveis públics, cosa que "obre les portes a solucions màgiques dels populismes dels dos extrems". En tot cas, per revertir-ho ha apuntat al "dèficit fiscal" de 20.000 milions que el Principat té cada any amb la resta de l'Estat i ha reivindicat el concert econòmic.
Duresa del PP, Vox i AC; crítica de la CUP
En paral·lel, el PP ha tornat a fer planar sobre Illa l'ombra de la corrupció per la seva gestió al ministeri de Sanitat durant la pandèmia i l'ha tornat a vincular amb el cas Cerdán. "N'hi ha prou amb pronunciar Chili perquè es converteixi en Chucky, el ninot diabòlic", ha dit el líder popular català, Alejandro Fernández. I ha afegit que "per alguna cosa deu perdre els papers i es nega a explicar el paper de Santos Cerdán, Koldo i Ábalos". El president li ha demanat que deixi estar "la difamació i la mentida" i que "tregui el peu d'aquesta bassa, que el té ja ben remullat, i pot derivar en pneumònia i no vull que sigui més greu". Fernández ha rebut la resposta com una "amenaça".
Per la seva banda, el líder de Vox, Ignacio Garriga, ha fet un discurs dur contra la immigració i ha carregat contra la gestió "criminal" d'Illa com a ministre i les seves polítiques actuals. Ha apujat el to contra la "brossa" del Govern, les seves "mamarratxades", els "pactes amb ETA" dels socialistes i fins i tot contra el "taxi negrer" de l'Open Arms. El president del Parlament, Josep Rull, l'ha cridat a l'ordre diverses vegades. Des d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, amb una bandera israeliana enganxada al pit i negant el genocidi, ha comparat les propostes en habitatge d'Illa amb una "partida de monopoli". "Primer eren 50.000, ara ja va pels 200.000, demà passat potser haurem de guanyar terreny al mar per encabir-hi habitatge", ha afegit després de denunciar que a Catalunya "no hi cap tothom".
Des de l'anticapitalisme, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha retret a Illa que impulsi mesures centrades en la construcció d'habitatge, ha demanat concrecions, com ara saber si els nous pisos seran públics o quin preu tindran, i ha exigit una "constructora pública". També ha criticat que Illa no faci "polítiques d'esquerres": "És benzina per a la frustració i la por, per a l'extrema dreta".