Política 22/11/2021

Juvillà al·lega davant el TSJC que el seu cas no és comparable al de Torra

El diputat cupaire defensa la llibertat dels partits: "El logotip de la CUP té símbols independentistes, ens obligava a censurar la nostra pròpia ideologia"

4 min
Pau Juvillà entrant al TSJC

BarcelonaEl judici tenia tots els ingredients per ser un déjà-vu. El diputat i secretari tercer de la mesa, el cupaire Pau Juvillà, s'asseia al banc dels acusats quan gairebé fa dos anys exactes –quatre dies de diferència– que l'expresident Quim Torra era al mateix lloc. Els elements a jutjar eren gairebé calcats: desobediència per negar-se a retirar llaços grocs d'una institució; en el cas de Torra, de la Generalitat, i Pau Juvillà, de la Paeria de Lleida. Desenes de persones a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, amb l'independentisme unit –tot i la desunió pels pressupostos– per condemnar la repressió. Però dins de la sala el déjà-vu ha passat de ser simbòlic a tàctic. Si l'antecedent de Torra i la causa contra Juvillà es podien emmarcar com a dues branques d'un mateix arbre, la condemna contra l'expresident ha servit a la defensa del diputat cupaire per argumentar per què Juvillà, per a qui la Fiscalia demana 8 mesos d'inhabilitació i 1.440 euros de multa per desobediència, hauria de ser absolt.

L'advocat de la defensa ha afirmat que les dues causes "serveixen de contrast entre el deure d’una institució i la llibertat ideològica dels partits". És a dir, Torra, com a màxim representant de la Generalitat, va assumir les conseqüències penals de mantenir els símbols independentistes de la façana i, en canvi, en el cas de Juvillà les responsabilitats recauen sobre el cupaire i no l'Ajuntament de Lleida, edifici on estaven penjats els llaços grocs. Alhora, ha apuntat que una institució ha de mantenir neutralitat en campanya electoral, a diferència d'un partit. Els llaços estaven col·locats a les finestres del despatx de la CUP a la Paeria i tant el diputat anticapitalista com la seva defensa han argumentat que tots els requeriments de la Junta Electoral –a instàncies d'una denúncia de Cs– es dirigien al grup municipal i no al consistori, liderat pel socialista Àngel Ros.

El motiu? Juvillà ha argumentat que Cs tenia un acord d'estabilitat amb el PSC i denunciant la CUP evitaven que Ros assumís el "cost polític". Un fet que la regidora de Cs Ángeles Ribes ha negat. Sigui com sigui, que la causa sigui contra un partit i no la institució ha portat Juvillà a defensar "la llibertat ideològica dels partits". "Són símbols que ens defineixen com a organització política", ha afirmat, concretant que en el mateix logotip de la CUP hi apareix una estelada i retirar-les de les finestres representaria "autocensurar-se".

Pau Juvillà durant el judici.

Tot es remunta a les eleccions generals de l'abril del 2019, en què CUP no participava, fet que Juvillà i el seu advocat també han assenyalat. Va ser el març del 2019 quan Cs va denunciar els llaços grocs i estelades a les finestres del despatx dels cupaires a la Paeria, i poc després ja va arribar el primer requeriment de la Junta Electoral. En total, en van ser tres, tots ells recorreguts per la CUP. Juvillà ha dit que va tenir constància de tots els advertiments, però tant el cupaire com el seu advocat han reiterat que anaven dirigits al grup municipal i no a ell, que n'era el president. Juvillà també ha argumentat que la decisió de mantenir els llaços va ser "col·lectiva" –ho va decidir l'assemblea municipal de la CUP–. "No podíem obeir el requeriment perquè afectava directament els nostres drets fonamentals", ha afirmat.

Amb tot, els Mossos d'Esquadra van acabar retirant els llaços i les pancartes a instàncies del jutjat de Lleida. Els símbols hi eren des de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'octubre del 2017, i fins al 2019 no van rebre cap requeriment per retirar-los. Els arguments de la defensa no han fet canviar d'opinió a la Fiscalia, que ha mantingut la seva acusació en un judici que ha durat dues hores. Aquesta era la primera i única sessió, i la causa contra Juvillà –que s'ha celebrat al TSJC perquè és aforat– ha quedat vista per a sentència.

L'independentisme s'uneix per condemnar la repressió

Abans d'entrar als jutjats, Juvillà ha dit que la seva inhabilitació és "probable". Un fet que portaria la mesa del Parlament a un nou dilema: o mantenir-li l'escó i preservar el seu càrrec a l'òrgan rector de la cambra o aplicar la inhabilitació. Aquest segon escenari provocaria un nou canvi a la mesa –que ja en porta tres–, que empataria amb l'anterior, liderada per Roger Torrent, com la mesa amb més canvis de la història.

Passi el que passi, aquest dilluns l'independentisme s'ha mostrat unit davant la repressió. A les portes del TSJC hi ha acudit la plana major de Junts –amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i diputats com Josep Rius i Mònica Sales–, d'ERC –amb Oriol Junqueras i Marta Vilalta–, de la CUP –amb tots els diputats al Parlament– i dels comuns –amb Lucas Ferro–. També les entitats han donat suport a Juvillà, amb Elisenda Paluzie (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium). Paluzie ha constatat que la repressió "no cessa", i ha lamentat: "Mentre aquesta repressió continua ara hi ha un nou episodi d'incapacitat de la majoria independentista", ha dit en referència als pressupostos. Per la seva banda, Cuixart ha fet una crida a la unitat: "La repressió el que busca és dividir els que lluiten. Si estem units estem vencent la repressió".

stats