JxCat s'erigeix com a "vot útil" per fer la independència i "evitar el tripartit"

Sant Cugat del Vallès / IgualadaArribats a l'equador de la campanya, JxCat intentarà captar la frontera de votants indecisos que té amb Esquerra presentant-se com la garantia que hi haurà un govern independentista i que no es repetirà l'aliança d'esquerres de Madrid i Barcelona (entre socialistes i comuns amb el suport extern d'ERC). Aquest dissabte el discurs de la cap de llista de JxCat, Laura Borràs, s'ha centrat en aquesta idea al llarg de tota la jornada, erigint el seu partit com el "vot útil" per fer la independència i per "evitar el tripartit". Al matí, en un míting a Sant Cugat del Vallès, ha demanat el vot per impedir que passi el mateix que a la ciutat vallesana, on Esquerra governa amb el PSC i la CUP. Un model, ha afegit, que també es replica a Tàrrega i Figueres. "Aquests dies ERC i el PSC neguen que pactaran entre ells, juguen a enfadar-se entre ells i discrepen teatralment", ha dit, multiplicant l'alerta d'una aliança entre socialistes i republicans després del 14 de febrer. Segons l'enquesta de l'ARA, entre socialistes, republicans i Junts hi ha una diferència mínima per guanyar les eleccions.

La candidata de JxCat considera que si la primera força és Esquerra i suma amb el PSC "ho tornaran a fer", en referència al tripartit del 2003 i el 2006. En canvi, afirma que si guanya Junts no hi ha dubte: farà un govern amb "forces independentistes que vulguin avançar cap a la independència".

Al vespre, en un míting a Igualada, ha insistit en la mateixa idea i ha apujat el to contra el PSC, a qui ha volgut treure el títol de partit d'esquerres perquè, a parer seu, avala la "deriva autoritària" de l'Estat. Així, ha reivindicat que Junts és "més d'esquerres" que el PSC perquè els socialistes avalen la "repressió" i han votat amb Vox al Congrés en l'últim decret sobre els fons europeus o per rebutjar el blindatge del sistema d'emergències de la Generalitat a la cambra espanyola.

L'expresident Carles Puigdemont, al seu torn, ha assegurat que en aquesta campanya electoral tots els partits van contra Borràs perquè és el "canvi real". "Tots junts contra Junts", ha ironitzat, a més de reivindicar l'actitud de "no rendició" que ha mantingut –ha dit– l'exili en aquests anys. El també cap de llista de JxCat ha posat d'exemple la seva detenció a Alemanya, que va acabar rebutjant l'extradició per rebel·lió; l'assoliment de l'acta d'eurodiputat, i l'última denegació de l'euroodre contra l'exconseller Lluís Puig a Bèlgica. "Incomodem esquerra i dreta", ha assegurat.

Turull: "Ens diuen que hem de tocar de peus a terra. Per acabar agenollats? Volem estar dempeus"

El míting a Igualada era important per a Junts, no només per intentar convèncer els indecisos amb Esquerra sinó també els dubtosos amb el PDECat (en una proporció molt menor). La ciutat igualadina està governada per Marc Castells, que va tornar a guanyar les eleccions municipals tot i perdre la majoria absoluta. L'alcalde és el número tres de la llista del Partit Demòcrata i la mateixa candidata, Àngels Chacón, també és de la localitat –va començar en política sent regidora del govern de Castells el 2011–. Per apel·lar els votants exconvergents, Josep Rull i Jordi Turull s'han plantat a Igualada.

Els exconsellers han optat per un discurs emotiu i han cridat a la participació el 14 de febrer per "plantar cara a l'Estat". Per a Rull, si Junts opta per aquesta estratègia és perquè ja han "après moltes coses" de com reacciona l'Estat. "Hem entès que només sent forts podrem avançar i ens asseurem a dialogar. Aquesta fortalesa és Puigdemont i Borràs", ha afirmat.

Turull ha sigut més dur en al·lusió als republicans i demòcrates, ja que, apel·lant els seus fundadors, ha assegurat:  "Ens diuen que hem de tocar de peus a terra. Per què? Per acabar agenollats? Volem estar dempeus". L'exconseller ha asseverat que li "sap greu" que els partits que no són "del 155", referint-se al PDECat i ERC, acabin "acomplexats" i amb el "marc mental" de l'Estat. "Què hauria sigut d'aquest país si Prat de la Riba, Francesc Macià, Carrasco i Formiguera i Jordi Pujol als anys 60 s'haguessin rendit? Em sap molt greu que forces polítiques amb aquests fundadors ens vinguin a demanar que toquem de peus a terra i girem full. Aquesta gent sempre ens va convidar a seguir dempeus", ha acabat.