Administració pública

L'Ajuntament de Barcelona permet que els funcionaris cobrin fins a dos anys sense treballar abans de jubilar-se

Els treballadors acumulen els dies personals no gaudits al final de la vida laboral i el consistori els hi dobla

5 min
ajuntament de Barcelona

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona facilita que els seus funcionaris puguin deixar de treballar fins a dos anys abans de jubilar-se mantenint el mateix sou. Com? Els premia amb dies extra al final de la seva vida laboral. Segons ha constatat l'ARA a través d'una petició de transparència, existeix una figura al conveni de l'Ajuntament 2021-2024 –excepcional en la funció pública, segons els experts consultats– que permet al personal funcionari acumular els dies d'assumptes personals no consumits –les vacances estan excloses– per gastar-los immediatament abans de jubilar-se. Però no només: per cada dia no gaudit l'Ajuntament els en regala un altre. És a dir, com a mínim els hi dobla. Això fa que els treballadors puguin deixar de treballar abans conservant la mateixa retribució, ja sigui de forma compactada –en els dos anys previs a la jubilació– o parcial –fins a quatre anys abans–. Només hi ha un topall: "Els dies acumulats no podran sumar en cap cas més de 24 mesos". Aquesta figura, anomenada "cessament progressiu", va entrar en vigor el 24 de desembre del 2021 i va ser aprovada per tots els grups del consell municipal excepte Ciutadans, que es va abstenir, a més de ratificada per CCOO i UGT, quan Ada Colau liderava encara l’ajuntament.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons les dades lliurades per l'Ajuntament, ara mateix hi ha 65 persones que s'hi han acollit. La mitjana de temps que estan cobrant sense treballar és de 4,2 mesos, tot i que hi ha diverses persones que han acumulat prou per gaudir del permís durant més de 7 mesos. Les retribucions van en funció del lloc de treball i l'experiència –entre 27.000 i 73.000 euros–. El que acumula més temps en aquesta situació és un funcionari de l'àrea d'Urbanisme que compta amb vuit mesos (263 dies) acumulats i un sou de 45.401 euros anuals. D'aquests 263 dies, el treballador n'ha aportat 90 i el consistori n'hi ha bonificat 173. D'acord amb la mateixa informació de transparència, també hi ha fins a tres funcionaris amb una categoria de director nivell 28 que tenen al voltant de quatre mesos i mig acumulats amb una retribució de 73.358 euros anuals. D'aquests quatre mesos i mig, la part aportada per l'Ajuntament triplica la part del funcionari (vegeu el gràfic).

I això qui ho paga? Es paga a través dels pressupostos de l'Ajuntament, ja que encara que s'assembli a una jubilació parcial o anticipada, la Seguretat Social no hi intervé per res, confirmen fonts del mateix consistori. Cal tenir en compte que el govern espanyol ha restringit les diferents formes d'avançar la jubilació: els experts consultats deixen clar que els funcionaris, almenys formalment, no es poden jubilar parcialment –a diferència dels treballadors de l'empresa privada– i que les jubilacions anticipades són cada cop més complicades per a tots els treballadors: han de portar 35 anys cotitzats i hi ha una penalització de la pensió d'entre un 13% i un 21%. Només cal observar les últimes xifres lliurades per la Seguretat Social: només el 18% dels treballadors que decideixen jubilar-se anticipadament de manera voluntària opten pel màxim permès, és a dir, 24 mesos.

L'Ajuntament aporta més dies que el treballador

Quins són els dies que es poden acumular en l'anomenat "banc de temps" de cada treballador? I sobre la base de quins criteris n'hi afegeix l'Ajuntament? Es tracta de dies personals i d'antiguitat que els treballadors de l'Ajuntament Barcelona tenen a banda de les vacances, que no es poden acumular.

Així funciona el sistema

Si un funcionari, doncs, es reserva aquests dies que té durant l'any –que, com hem vist, en funció de l'antiguitat poden arribar a ser més de vint-i-cinc–, l'Ajuntament permet que els gaudeixi al final de la vida laboral i n'hi suma un més per cadascun no consumit (és a dir, vint-i-cinc més cada any). Però no només: per cada cinc anys de servei l’ajuntament barceloní també bonifica un dia per cada any treballat i un altre dia per cada quinquenni a qui s’aculli a aquesta figura anomenada “cessament progressiu”.

A més, els premis econòmics per antiguitat (una figura extra que tenen a Barcelona a banda dels triennis) també es poden bescanviar per dies addicionals: per exemple, si es renuncia al 45% de la paga corresponent als 45 anys d'antiguitat, el consistori dona 35 dies lliures al treballador per poder gastar abans de la jubilació. Aquest punt, en tot cas, ara està en dubte, ja que l'Ajuntament ha suspès el plus d'antiguitat per un avís de la Sindicatura de Comptes –que ha dit que no té cobertura legal– i s'ha obert una negociació amb els treballadors que també pot afectar aquesta borsa de temps, confirmen des de l’ajuntament.

Amb tot, en funció dels anys treballats, un treballador pot arribar a sumar fins a 89 dies més a banda dels que hagi anat acumulant, sent 730 el màxim que pot estalviar-se al final de la seva vida laboral.

Exemple de funcionaris acollits al cessament progressiu

Entre 2 i 72 dies excepcionals

La majoria de les 65 persones acollides ara mateix a aquesta mena de prejubilacions no tenien dies a la seva borsa de temps –el conveni actual és del 2021 i no se'ls havien guardat–. Ara bé, perquè poguessin gaudir igualment de la mesura l'Ajuntament, de manera excepcional, va decidir concedir-los fins a 72 dies extres en funció de l'antiguitat. Tan sols així s’entén que un funcionari de l'àmbit de la gerència municipal (vegeu el gràfic) pugui deixar de treballar dos mesos i mig abans mantenint el seu salari de 45.401 euros anuals. O que un tècnic de nivell 24 ho hagi pogut fer quatre mesos i mig abans amb una retribució de 49.801 euros a l'any: tenia 29 dies propis i el consistori n'hi ha donat 102.

Des de l’Ajuntament justifiquen la mesura perquè es tracta d’una "llarga reivindicació sindical": els funcionaris, remarquen, a diferència dels treballadors privats, no es poden jubilar "parcialment". També argumenten que així es pot "rejovenir" la plantilla o "reordenar" les càrregues de treball.

Què en diuen els experts? Núria Pumar, professora del dret del treball de la Universitat de Barcelona, deixa clar que no s’oposa a cap mesura que vagi a favor dels treballadors i que s'hagi assolit a través de la negociació col·lectiva –recorda que hi ha entitats bancàries que compten amb figures així–, però també afegeix que és una regulació "no habitual" i que no va en la línia de les directrius europees, que demanen allargar l'edat de jubilació (també l'efectiva).

Més crític es mostra Carles Ramió, professor de ciència política i de l'administració de la Universitat Pompeu Fabra. Considera que la mesura genera una "pèssima imatge" de l’administració i que agreuja "l'asimetria" amb el sector privat: recorda que a la majoria d'empreses no tenen els dies extres dels funcionaris –que se sumen als dies de vacances– i encara menys els doblen al final de la vida laboral. En la mateixa línia s’expressa el catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Barcelona Jordi Garcia. Afirma que, malgrat que és legal, en aquestes matèries "cal responsabilitat moral i ètica" a l’hora de gestionar els recursos públics, tenint en compte les condicions de la resta de treballadors públics i privats. Tots dos apunten als polítics com a responsables.

stats