Els espanyols prefereixen Santiago Abascal de president abans que Alberto Núñez Feijóo
El canvi de tendència, segons el CIS, es va produir el setembre de l'any passat en ple esclat del cas Cerdán i el cas Montoro
MadridLa disputa entre el PP i Vox està a l'ordre del dia amb el cicle electoral autonòmic, en el qual l'extrema dreta està conquerint terreny als d'Alberto Núñez Feijóo. Però la pujada dels de Santiago Abascal ja fa temps que es detecta en la demoscòpia, també a escala estatal. En els últims mesos, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el líder de Vox ja ha superat Feijóo en les preferències com a president del govern espanyol. Cap dels dos ha arribat a fer ombra a Pedro Sánchez –que els duplica en adeptes–, però en un any hi ha hagut un canvi substancial de tendència. Des de les eleccions del 23 de juliol del 2023 fins a l'abril del 2024, el líder del PP superava el de Vox en més de deu punts com a líder preferent per ocupar la Moncloa. La diferència es va seguir escurçant fins que va arribar als dos punts el novembre del 2024, després que Vox sortís de tots els governs autonòmics i deixés de tenir responsabilitats de govern. I el 2025 es va produir el 'sorpasso', que es manté en el darrer baròmetre.
Abascal va superar Feijóo el mes de setembre de l'any passat: el 10,8% contra el 9,7% a favor del líder de Vox quan es va preguntar als enquestats qui prefereixen com a president. D'aleshores ençà, Abascal ha seguit estant per sobre en quatre ocasions més –només en el CIS del desembre Feijóo es va col·locar per davant–. A què es deu, això? Cal tenir en compte que el canvi de tendència va coincidir en el temps amb l'esclat del cas Cerdán i la seva entrada a la presó el mes de juny. En aquest context, els enquestats que apostaven per Abascal com a president gairebé es van duplicar. I això li va permetre atrapar el líder del PP. Més endavant, al setembre, quan ja havia esclatat el cas Montoro, és quan Abascal va fer el sorpasso a Feijóo, malgrat que en intenció de vot el PP continua per davant de Vox en tots els sondejos.
En tot cas, en aquesta sèrie històrica de 28 baròmetres, hi ha una dada que il·lustra com Abascal ha anat seduint els votants del PP de mica en mica. I és que mentre la preferència dels votants de Vox per Feijóo s'ha anat reduint progressivament, la predilecció dels simpatitzants del PP per Abascal ha anat creixent. Gairebé en paral·lel. El febrer del 2024, el 9,4% dels votants de Vox volien Feijóo com a president i el 3,4% dels del PP apostaven per Abascal. En canvi, dos anys més tard les xifres s'han capgirat: el 4% dels de Vox es decanten pel líder del PP i el 9,8% dels del PP prefereixen Abascal.
L'aproximació al Congrés
Paral·lelament a l'auge de Vox, també s'ha produït un acostament dels del PP a les posicions de l'extrema dreta al Congrés. Aquesta setmana els de Feijóo s'han alineat amb Vox al Congrés per intentar, sense èxit, prohibir el burca als espais públics. Es tracta de la vuitena vegada que el PP votava a favor d'una llei de Vox a la cambra baixa aquesta legislatura de les tretze que han presentat. Ho ha fet, doncs, el 60% de les vegades, però totes han acabat descarrilant perquè s'han quedat sols. Què ha unit la dreta i l'extrema dreta? Fa cinc mesos van votar del bracet per "restringir" la regularització d'immigrants il·legals i requerir l'arrelament. En un altre moment, el PP i Vox es van aliar per intentar impedir la inscripció al padró municipal dels ocupes i dels immigrants il·legals.
La formació de Santiago Abascal, amb la complicitat d'Alberto Núñez Feijóo, també va voler endurir les penes del delicte de matrimoni forçós i tipificar al Codi Penal la tinença i el transport de benzina per subministrar combustible a les llanxes que utilitzen els narcotraficants. A més, Vox –amb el vot a favor del PP– va apostar per recuperar el recurs previ d'inconstitucionalitat per als projectes i les proposicions de llei orgàniques –cosa que hauria obert la porta a paralitzar l'amnistia– i perquè dotze dels vocals del Consell General del Poder Judicial siguin escollits directament pels jutges.
En què han discrepat? Una de les dues lleis de Vox que el PP ha rebutjat té a veure amb la "unitat d'Espanya". Entre altres coses, l'extrema dreta volia il·legalitzar directament els partits independentistes, cosa que els populars van rebutjar. Els populars també es van desmarcar de Vox en una iniciativa per tornar al Codi Penal previ a la llei del només sí és sí.
