L'aliat de Rufián que feia taekwondo i es va enemistar amb Pablo Iglesias

MadridEmilio Delgado Orgaz (Madrid, 1976) és una de les figures de moda a l'esquerra espanyola. Com a mínim, socialment. Malgrat que actua com un vers lliure respecte al seu partit –una mica com està fent Gabriel Rufián les últimes setmanes–, acapara tots els focus mediàtics des que va proposar al portaveu d'ERC al Congrés fer una xerrada sobre el futur de l'esquerra. Va ser a la Sala Galileo Galilei de Madrid i van arrasar. Dimecres, en el torn de les presentacions, l'ovació del públic va ser més sonora cap a ell que cap al republicà. Actualment, és portaveu adjunt de Més Madrid a l'Assemblea de Madrid, tot i que fa temps que traça el seu propi full de ruta i aspira a disputar a la ministra Mónica García el lideratge de la candidatura de les pròximes eleccions autonòmiques.

La seva família va viure primer a Vallecas i després es va mudar a Móstoles, segons va relatar ell mateix a El País. Les arrels d’esquerres, que té des de petit, les ha heretat, especialment, del seu pare. De fet, va explicar a El Mundo que té fotos de quan era gairebé un bebè en una manifestació agafat en braços per Marcelino Camacho, impulsor i secretari general de Comissions Obreres del 1976 al 1987. Quan era jove, va formar part de l’equip espanyol de taekwondo i va quedar-se a les portes d'anar als Jocs Olímpics de Sydney del 2000.

Va fer el salt a la política el 2015 a les llistes de Podem. Però va durar-hi un any. El març del 2016 va dimitir com a secretari d’Organització dels morats a la Comunitat de Madrid, ja que era molt crític amb la cúpula: “L’absència de direcció política de l’òrgan autonòmic és paralitzant”, va queixar-se. La setmana següent, Delgado va carregar contra la decisió de Pablo Iglesias de destituir el secretari d’Organització de Podem, Sergio Pascual: “Tenim una idea de la responsabilitat, de la bellesa i de les cures ben diferent”, li va etzibar. Tres anys després, va passar a formar part de la llista de Més Madrid, impulsada per Íñigo Errejón, a les eleccions autonòmiques.

Puigdemont, Franco i Trump

En els últims temps, Emilio Delgado ha escalat la crítica dirigida a Carles Puigdemont. Dies abans de l’acord entre el PSOE i Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, va comparar el líder dels juntaires amb el PP: “Puigdemont estava disposat a incendiar Catalunya contra Espanya perquè li resultava rendible en termes de vots i vostès han incendiat Espanya contra Catalunya pel mateix motiu”. Més tard va elevar el llistó en el context d’una crítica cap a Isabel Díaz Ayuso per una “buscada identificació” de la seva persona amb el territori: “Res que no hagin fet abans altres, de Franco a Trump passant per Puigdemont”. “A tots els importava poc la societat que deien defensar”, va postil·lar.