L'embolic de Vox amb els topònims: de 'Tarrasa' i 'La Seo de Urgel' a una catalanització dispar

BarcelonaTarrasa, Figueras, Rosas, Cubellas, Gerona, Lérida, La Seo de Urgel o una comarca com l'Ampurdán. Des del seu naixement, Vox ha emprat topònims de Catalunya en castellà, malgrat que no són oficials des de la normalització que va arribar en aquest camp arran de la fi de la dictadura franquista. El partit d'extrema dreta espanyolista en continua emprant alguns, sobretot en el cas de Lleida i Girona, però en els darrers dos anys, enmig d'un embolic toponímic amb diverses contradiccions que perduren, ha fet una passa enrere. Així, ha apostat per deixar de banda diversos topònims castellans per passar-se als catalans, en una catalanització parcial que conviu amb excepcions rocambolesques. Això modifica lleugerament el tarannà d'una organització que ha defensat i defensa imposar els topònims en castellà a Catalunya, juntament amb la forma autòctona, i que fins i tot ha portat aquesta batalla, sense èxit, al Congrés amb una iniciativa aquesta legislatura per oficialitzar Lérida, però també Orense o San Sebastián.

Ara bé, la pregunta que emergeix és per què abans del 2023 deien oficialment Tarrasa i ara l'aposta sigui per Terrassa, i hagin retirat l'estrany topònim castellà del grup local de Vox a la ciutat; per què ha passat el mateix amb Figueres i parcialment amb Roses –que a Facebook continua sent Rosas, però no en les comunicacions que fa–, i per què desterra el topònim de Cubellas mentre continua optant per Gerona o Lérida. Tot plegat, mentre arreu al País Valencià han endegat una batalla per imposar els topònims castellans des de Borriana fins a Castelló, més recentment a València i d'altres localitats, en què opten exclusivament per noms aliens a la tradició local com Jávea, Játiva, i a les Illes Balears lluiten per imposar Mahón a la ciutat de Maó, a més de promoure Palma de Mallorca en lloc de Palma, entre d'altres.

Fonts de Vox consultades per l'ARA confirmen el "criteri volàtil" en aquesta qüestió que reconeixen espinosa, també internament. D'una banda, assenyalen que pretenen "que es puguin dir en els dos idiomes", també oficialment, "aquells que es puguin dir". Però alguns d'ells "la llengua no els accepta o sonen molt malament", és a dir, fins i tot a ells els grinyola: "Ni San Cucufate [per Sant Cugat del Vallès] ni Ciudad Vieja [per Ciutat Vella] ni San Quirico [per Sant Quirze]". Per tant, ha de sonar bé i entenen els canvis recents per diverses raons: "Es té en compte la identificació de la gent amb els topònims" i el fet que "el coordinador [local] mana" en aquest afer.

D'aquí ve que diguin Lleida i Girona en castellà, per l'ampli ús, però no canviïn el nom de Sant Cugat, com tampoc transformin Sant Boi de Llobregat en San Baudilio o Vilanova i la Geltrú en Villanueva y Geltrú. Segons recomana la RAE, "els castellanoparlants poden emprar, sempre que existeixi, la forma espanyola dels noms geogràfics i transferir aquells topònims que tinguin una expressió única, catalana, gallega o basca". Una conjunció difícil en què conviuen els exònims clàssics propis de ciutats o llocs reconeguts amb les traduccions esteses pel règim franquista com pels anteriors.

En aquest afer, però, des de Vox admeten que "a Catalunya els topònims [en castellà] no es porten de manera gaire natural" i que de vegades sembla que "traduir al castellà ofèn" a una part de la societat. En la manera d'anomenar pobles i ciutats, però, Vox també ha tingut debat intern i membres destacats han fet entendre a Madrid que molts topònims no es poden traduir, davant la creença que tots són castellanitzables.

Noms excèntrics

El 15 de juliol del 2023 Vox Lleida va demanar perdó a un usuari per un "error": havia dit "La Seo de Urgell" en lloc de "La Seo de Urgel". Però el cert és que actualment, al Principat, és el català la Seu d'Urgell el més emprat en la formació, que no ha prohibit la segona opció. Tampoc "la Plana de Urgel" o l'Ampurdán" que el diputat per Girona Alberto Tarradas ha emprat fins i tot per fer jocs de paraules contraposant la comarca amb "islam". En l'àmbit estatal, havien arribat a fer traduccions de l'estil de "San Pedro y San Pablo" per Sant Pere i Sant Pau. En tot cas, diuen Cerdanyola del Vallès, però defensen Cornellá de Llobregat, com també fa el PP local, en un caos que bascula entre la defensa toponímica espanyolista que fan entitats com Hablamos Español i una aposta per emprar més el català al Parlament i destacar símbols com la senyera –mentre totes les comunicacions de partit són en castellà–, en ple context de disputa pel vot islamòfob amb Aliança Catalana.