Vox s'apunta ara a parlar més en català... però manté la seva croada en contra de la llengua

BarcelonaVox parla ara més en català que abans. Aquesta legislatura l'extrema dreta espanyolista ha incrementat considerablement l'ús de la llengua pròpia al Parlament, amb més diputats que el parlen i en més intervencions, i fins i tot el secretari general de la formació, Ignacio Garriga, està responent en català les entrevistes als mitjans de comunicació de Catalunya, com a TV3 o altres declaracions recents a l'ACN. El canvi en l'ús de l'idioma s'ha notat en els plens i les comissions, com també alguns vídeos promocionals del partit. Els diputats Joan Garriga, Manuel Acosta, Júlia Calvet, Mònica Lora, Alberto Tarradas i Rafael Villafranca estan fent servir sovint l'idioma, mentre que en la legislatura passada ho feien sobretot Garriga, Lora i de vegades Acosta –alternant-ho tots ells amb el castellà–. A què es deu aquest canvi? Quines són les raons de fons?

El canvi d'estratègia de l'extrema dreta es produeix en un context en què van aconseguir consolidar els 11 diputats al Parlament en les últimes eleccions, però no van créixer en vots a la Catalunya interior ni en demarcacions com Girona o Lleida, amb un suport per sota de la mitjana catalana. Al mateix temps, han vist com ha emergit un competidor en l'espai ultra, Aliança Catalana, de tarannà independentista i que sí que ha fet forat en aquests territoris. Consultades per l'ARA, fonts de Vox ho veuen com una qüestió de parlar amb "naturalitat" també en català –alhora que apunten que hi ha més diputats catalanoparlants–, però també per la voluntat de "créixer en llocs" on fins ara no han estat presents. Preguntats per si ho fan per disputar vots amb Aliança Catalana, la seva lectura és que més que competir amb aquest partit –amb qui comparteixen ideologia a excepció de l'eix nacional–, volen fer forat en territoris en què tradicionalment els ha costat. Tot i això, en les eleccions municipals internament sí que veuen que hi pot haver vot antiimmigració en disputa amb els de Sílvia Orriols. "Hi ha hagut un canvi en l'ús, però no políticament; som durs amb la política lingüística i contra la discriminació a l'espanyol", adverteixen les fonts.

I així es constata, de fet, en els seus últims missatges polítics, en què segueixen la seva croada contra les polítiques de normalització del català: sense anar més lluny, en l'última sessió de control Garriga va retreure al president de la Generalitat, Salvador Illa, la "imposició del català", criticant una partida de 9 milions per la llengua, i aquest divendres en retreia una altra de 3,8 milions per al foment del català a les universitats. Continuen reclamant carregar-se "fronteres lingüístiques" a Espanya i defensen la retolació arreu com a mínim en la llengua de l'Estat i la lliure elecció a les escoles.

El gir més rellevant

El canvi més significatiu és de Tarradas, que és el líder del partit a Girona, i que ha incorporat el català de cop, fins i tot en discursos sencers. "L'Alberto s'ha animat", sostenen fonts de Vox, que admeten que ha estat important en el canvi la consideració que "a Girona està molt present el català" i que últimament havia pres força la idea que seria bo que també parlés la llengua catalana. És a dir, són conscients que en molts indrets de l'interior, així com a Girona i Lleida, és poc habitual sentir-hi castellà. En privat fins i tot admeten que l'ús residual del català en el grup parlamentari de la passada legislatura sí que contrasta força amb la realitat lingüística de la societat. Un dels punts que Vox té en compte és que en els municipis interiors i allunyats de l'àrea metropolitana no volen ser percebuts com a aliens al territori.

Mantenen la comunicació oficial en castellà

Els últims mesos també han hagut d'afrontar un altre debat: Aliança Catalana els fa esmenes lingüístiques de les seves mocions traduint-les al català. Fonts consultades relaten que haurien pogut optar per presentar mocions i proposicions directament en català, però que ja en la legislatura passada van intentar presentar-ne una de bilingüe i el Parlament els va comunicar que no podien presentar un text repetit dos cops. Per això, per coherència amb l'ideari que "les comunicacions públiques han de ser almenys en castellà", no registren propostes en català i es limiten a acceptar esmenes.