BarcelonaPedro Sánchez ha repetit per activa i per passiva que no hi haurà avançament electoral a Espanya, però davant de la seva debilitat parlamentària i l’estratègia de mobilització de l’esquerra que està protagonitzant situant el genocidi de Gaza com a principal tema de la política espanyola, ningú s'ho acaba de creure del tot. Sobretot perquè Sánchez és jugador nat i en qualsevol moment, en l’instant que cregui més oportú per maximitzar els seus interessos, pot despenjar-se amb un anunci tal com va fer el 2023. I més tenint en compte la demoscòpia: la darrera enquesta d’Opina360, publicada aquesta setmana per Antena 3, enfonsa el PP fins als 111 escons (ara 137) mentre dispara Vox fins a 74 (33). El PSOE, segons el mateix sondeig, fins i tot podria pujar a la primera posició amb 130 diputats (120), però no podria governar perquè tots els seus socis s’enfonsarien.
En aquest context, hi cap una altra opció electoral? Hi ha qui no ho descarta i torna a somiar en una operació reformista i de "centre" a Espanya, després de la desaparició de Ciutadans o el fracàs d'UPyD. Qui lidera aquesta possibilitat és Míriam González. Es tracta d’una advocada espanyola d'èxit, de 56 anys, nascuda a Olmedo (Valladolid), exassessora de la Unió Europea i el govern britànic i també esposa de l’ex viceprimer ministre britànic Nick Clegg. Ha estat vivint entre Londres i Madrid, a més de passar un temps a Califòrnia arran del pas de Clegg per Meta. Ara ve sovint a Catalunya i just aquest dissabte ha participat al civet de Fonteta de Luis Conde, que tradicionalment reuneix personalitats influents de l’Estat.
Ara per ara, González està pentinant el territori estatal i està augmentant la seva presència mediàtica. De moment, està canalitzant la seva vocació política a través de l’associació España Mejor, una organització sense ànim de lucre creada el 2023 que fa de lobi perquè el govern espanyol adopti, entre altres coses, un codi ètic per als alts càrrecs de l'Estat, l'eliminació dels aforaments, l'impuls d'una nova assignatura obligatòria a secundària sobre cultura financera, la col·laboració público-privada en habitatge per augmentar l'oferta, una rebaixa de les cotitzacions socials (gairebé fins al 10% en el cas dels joves), o que l'Estat complementi els salaris baixos dels menors de 30 anys. El seu lema és treballar per la "netedat política", tenint en compte els múltiples casos judicials que envolten els dos grans partits estatals.
Es tracta de propostes més aviat liberals, però el seu entorn defuig l'etiqueta i parla d'una "superació" de l'esquerra i la dreta. Es desmarca tant del PSOE com del PP, però ha carregat especialment contra Pedro Sánchez —"Contraposa els seus interessos particulars als del país", ha dit aquesta setmana sobre ell en una entrevista al canal del periodista David Jiménez, El Director—. També es va mostrar crítica amb el pacte del PSOE i ERC sobre el finançament.
La dificultat per a Míriam González no és que no hi hagi gent que es defineixi de "centre", ja que d'acord amb el darrer baròmetre del CIS fins a un 22,2% dels enquestats s'hi situaven. El problema per a ella és la complexitat de fer-se un espai en un moment de polarització creixent; competir contra partits consolidats com el PP i el PSOE sense drets electorals, a més d'un sistema electoral poc proporcional en bona part de les circumscripcions. Què farà, doncs? Segons el seu entorn, si no li fan cas amb les seves propostes —per ara ni govern ni partits les estan duent a terme— farà el salt a la política, però no serà amb España Mejor.
Aquesta setmana ha tornat al seu lloc en el ple el socialista David Pérez, després d'un trasplantament de cor. Durant la sessió va agrair el suport rebut, a més de les visites del president, Salvador Illa, a l'hospital. També les seves trucades, "curtes, com sempre", va anotar, mentre a Illa se li escapava el riure per sota el nas.
La detenció de la Flotilla va agafar Pedro Sánchez en una cimera europea a Dinamarca i, malgrat que no estava previst, va convocar a correcuita els mitjans de comunicació per reaccionar. Fins al punt que les presses es van notar en el títol de la intervenció al YouTube de la Moncloa: "Conferència del Pedro Sánchez".