Fi de mandat
Política 01/01/2021

La legislatura amb més canvis de diputats de la història

37 dels 135 parlamentaris que van iniciar el mandat el gener del 2018 no l’han acabat

Anna Mascaró
5 min
La legislatura amb més canvis de diputats de la història

BarcelonaNascuda per ordre de Mariano Rajoy i finalitzada pel mall del jutge que va inhabilitar el president Quim Torra, la XII Legislatura ha navegat en la inestabilitat des de tots els fronts: judicial -per la repressió-, polític -amb quatre eleccions el 2019-, executiu -per la divisió dins el Govern- i social -per la polarització primer i l’emergència sanitària des del març-. Els partits s’han adaptat a aquest escenari movedís fent canvis de cadires i substitucions tot sovint, fins al punt que aquesta ha sigut la legislatura des de la restitució del Parlament en què hi ha hagut més baixes de diputats. 37 dels 135 parlamentaris que van iniciar el mandat no l’han acabat, i això que només ha durat tres anys.

A aquesta xifra només s’hi va acostar la VIII Legislatura -2006 a 2010- amb el Govern encapçalat per José Montilla (PSC), quan hi va haver 32 canvis de seient. Segons dades del Parlament, aquestes són les dues úniques en què s’ha superat la trentena de baixes. La resta es troben entre els 12 i els 21 canvis tret de la VII, que s’enfila als 26. En el mandat que fa tot just deu dies que es va acabar, la majoria de les baixes han sigut d’ERC -15- i JxCat -11-, 4 provenen de Ciutadans, 3 de Catalunya en Comú - Podem, 3 del PP i 1 del PSC.

La repressió contra l’independentisme ha sigut una constant aquests tres anys i bona part dels canvis no s’explicarien sense ella. L’inici de la legislatura va estar marcat per la renúncia a l’escó de diversos diputats sota setge judicial. L’exconseller de Justícia Carles Mundó ni tan sols va prendre possessió, mentre que els exconsellers Joaquim Forn, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Meritxell Serret van renunciar al càrrec abans que es constituïssin els grups parlamentaris. Al seu torn, l’expresidenta de la cambra Carme Forcadell, l’exconsellera Dolors Bassa i la número dos d’ERC, Marta Rovira, van renunciar-hi el març del 2018, al ser citades a declarar davant el Tribunal Suprem per la seva implicació en l’1-O. Forcadell i Bassa van acabar empresonades el 23 de març -el mateix dia que Josep Rull, Raül Romeva i Jordi Turull, en aquell moment canvidat a la investidura- i Marta Rovira va decidir exiliar-se a Suïssa.

Salt al Congrés

Amb la suspensió dels diputats presos per part del Suprem es va obrir una esquerda entre JxCat i ERC, però això no va significar la renovació dels seus seients. L’independentisme va perdre la majoria al Parlament i no la va recuperar fins al maig del 2019, quan Rull, Turull, Romeva i també Jordi Sànchez i Oriol Junqueras van ser substituïts un cop escollits diputats al Congrés i al Senat. Pel que fa a l’expresident Carles Puigdemont i a l’exconseller Toni Comín, a l’exili, la substitució no es va fer fins al gener del 2020, ja com a eurodiputats.

Les eleccions no només va fer forat a les files independentistes, on també hi va haver trasllats al Congrés com el de Laura Borràs (JxCat), que va deixar a més la conselleria de Cultura, o Gerard Gómez del Moral (ERC). La líder de l’oposició, Inés Arrimadas (Cs), també va fer el salt a Madrid a les generals de l’abril del 2019, acompanyada de José María Espejo-Saavedra. Un any abans Fernando de Páramo també va renunciar a l’escó per ocupar la secretaria de comunicació estatal de Cs. També Andrea Levy (PP) va marxar per assumir el càrrec de delegada de Cultura a l’Ajuntament de Madrid.

Les municipals del maig del 2019 es van emportar el llavors líder del PP, Xavier García Albiol, actual alcalde de Badalona. Mesos després la diputada que el va substituir a l’escó, Esperanza García, hi va renunciar per unir-se a ell a l’equip de Badalona. Tot i no ser incompatible amb el càrrec de diputat, també ho van deixar per anar a l’Ajuntament de Barcelona les regidores Eva Baró (ERC) i María Luz Guilarte (Cs), i Noemí Llauradó (ERC) va triar la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus.

Canvis de partit

A aquests canvis s’hi afegeixen una part dels consellers, alguns dels quals van decidir abandonar l’escó, com Chakir el Homrani i Alba Vergés (ERC). Magda Casamitjana i Òscar Peris, així com Maria Isabel Álvarez, també van deixar el Parlament per assumir càrrecs a Salut, com a delegat del Govern a Tarragona i directora general de Protecció Civil, respectivament.

En aquest mandat s’han vist a més desercions de militància. La més recent, la del diputat del PSC Carles Castillo, que al setembre va deixar l’escó. ERC l’ha fitxat per a les catalanes. Per la seva banda, Comín (abans ERC) és avui eurodiputat de JxCat. Els comuns, però, han sigut els que han patit més baixes per aquest motiu. Joan Josep Nuet va deixar l’acta per incorporar-se com a número 4 a la candidatura d’ERC a les generals i Elisenda Alamany també va passar a les files republicanes com a regidora a Barcelona. El líder dels comuns, Xavier Domènech, va abandonar tots els seus càrrecs al partit lila al·legant motius personals. L’última baixa d’aquesta legislatura es va produir ja en temps de descompte. A finals d’octubre JxCat va forçar qui era el seu portaveu, Eduard Pujol, a deixar el Parlament per denúncies internes d’assetjament sexual.

El ball d’escons al Parlament ha caracteritzat aquesta legislatura. ¿És fruit de l’excepcionalitat del cicle polític o indica un canvi de tendència? El mandat següent contribuirà a resoldre l’enigma.

stats