Publicitat
Publicitat

SISTEMA ELECTORAL

La llei electoral de Cs li faria perdre tres escons a Catalunya

El partit es beneficiaria de la reforma del sistema al Congrés, però en sortiria malparat al Parlament

En la seva intervenció davant els micròfons la nit del 21 de desembre, ja com a líder del partit més votat, Inés Arrimadas va reprendre l’antiga croada de Ciutadans contra la llei electoral. “Seguirem lluitant -va dir traient pit pels 36 diputats que el partit acabava d’obtenir-, fins i tot amb aquesta llei electoral injusta, que dona més escons a qui té menys vots”. En les últimes setmanes ha repetit la protesta, culpant el sistema de repartiment de vots, que considera massa poc proporcional, de la impossibilitat de formar una alternativa de Govern constitucionalista. En la mateixa línia, el seu partit va fer la setmana passada una proposta al Congrés per modificar la llei electoral -la mateixa a Catalunya que a l’Estat- que planteja substituir la fórmula de repartiment d’escons -la llei D’Hondt- per la denominada Sainte-Laguë, que es fa servir en països com Alemanya, Suècia o Dinamarca. Un cop fets els càlculs amb aquesta fórmula, però, Ciutadans perdria tres diputats a Catalunya. I l’independentisme conservaria la majoria absoluta.

Mantenint la resta de variables intactes, si s’apliqués la fórmula de Sainte-Laguë a Catalunya els 1.109.732 vots a Ciutadans el 21-D s’haurien traduït en 33 escons, tres menys dels que té actualment. Per la seva banda, el PSC en guanyaria un i el PP dos: per tant, l’equilibri es mantindria al bloc constitucionalista. En canvi, Junts per Catalunya (JxCat) també perdria tres diputats (passaria de 34 a 31), ERC dos (es quedaria amb 30) i la CUP en sumaria tres. El bloc independentista mantindria, doncs, 68 escons al Parlament.

Aquesta contradicció de Ciutadans, però, té una explicació. La reforma que històricament ha reclamat Ciutadans no és la de la fórmula electoral sinó la del sistema de circumscripcions. La distribució dels escons per províncies sobrerepresenta les més petites -com Lleida, Girona i Tarragona- en perjudici de les més grans (on Ciutadans sol tenir més implantació, com Barcelona). El problema és que aquesta reforma requereix una modificació de la Constitució i, per tant, ara per ara és inviable. En canvi, Ciutadans i Units Podem poden impulsar una modificació de la Loreg per canviar la fórmula electoral al Congrés amb el suport del PSOE, que de moment, ja ha dit que no el tindran. Si aconseguissin convèncer els socialistes i fer efectiu aquest canvi, Ciutadans guanyaria 12 escons a Madrid (passaria de 32 a 44), i els de Pablo Iglesias 6 (arribarien als 77). Amb la mirada posada en les pròximes eleccions generals, doncs, Albert Rivera prioritza el seu creixement a l’Estat encara que li costés un parell de diputats a Catalunya.

Circumscripció única

Així, quan Arrimadas planteja un escenari en què la seva investidura seria possible es refereix a l’aplicació d’un sistema de circumscripció única. És per això que demana que tots els vots valguin el mateix, “visquin on visquin” els votants. Però, tot i aplicant aquest sistema -mantenint la llei D’Hondt com a fórmula per al repartiment d’escons-, a Ciutadans li pertocarien 35 escons, un menys dels que té actualment.

És cert, tot i així, que aquest escenari permetria a Arrimadas presentar-se a la investidura. En suma, el bloc constitucionalista guanyaria dos escons (passaria dels 57 actuals a 59), ja que tot i que el partit taronja en perdria un, el PSC en sumaria dos i el PP un altre. Però amb aquests números, formar una alternativa a un Govern independentista dependria completament del suport dels comuns, que en un sistema de circumscripció única passarien de 8 a 10 escons. La investidura d’Arrimadas continuaria sent, doncs, molt difícil, ja que Catalunya en Comú - Podem ja ha dit per activa i per passiva que no la votaria mai.

Tanmateix, amb el nou repartiment d’escons el bloc independentista perdria la majoria absoluta al Parlament. Tot i que la CUP guanyaria dos diputats (passaria de 4 a 6), Junts per Catalunya en perdria quatre i ERC dos. En total, doncs, l’independentisme es quedaria amb 66 diputats, un resultat insuficient que deixaria en mans dels comuns la clau per afavorir un Govern liderat per JxCat o ERC.

Amb l’actual sistema de repartiment d’escons per províncies, no tots els vots valen el mateix. Els votants de Tarragona, Girona i Lleida estan sobrerepresentats, ja que escullen més diputats dels que els pertocarien proporcionalment amb la seva població (18, 17 i 15, respectivament). Barcelona, en canvi, està infrarepresentada (se li assignen 85 escons). Aquesta desproporció afavoreix que els habitants de llocs menys poblats puguin fer valer més els seus interessos i evita que les polítiques públiques es concentrin únicament en les grans ciutats. Amb l’actual sistema electoral, el PP, la CUP i els comuns són els partits que paguen més cars els escons a Catalunya. A l’altre costat, JxCat és el partit més beneficiat pel sistema, ja que bona part dels seus vots provenen de fora de Barcelona.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT

Totes les dades, notícies i anàlisis per entendre la convocatòria electoral

Vés-hi
PUBLICITAT
PUBLICITAT