Govern espanyol
Política 29/11/2022

Els xocs PSOE-Podem frenen l'agenda legislativa del govern espanyol

Els dos socis han deixat veure les discrepàncies en la llei trans o la reforma de les pensions després d'aprovar els pressupostos

3 min
Pedro Sánchez, dijous al Congrés.

MadridUn cop el govern espanyol va veure que tenia encarrilats els pressupostos generals de l'Estat, va prémer l'accelerador per intentar deixar enllestides algunes de les lleis pendents. La setmana passada, per exemple, va reactivar les reunions per desencallar la llei d'habitatge i, mentre el Congrés validava els comptes amb una majoria absoluta àmplia de 187 vots, l'executiu espanyol anunciava que desencallava la llei de famílies i que l'aprovaria aquest mateix dimarts. Quatre dies després d'aquella imatge d'unitat, la norma no només no ha entrat al consell de ministres d'aquest matí, sinó que tot plegat s'ha acabat torçant: el PSOE i Unides Podem han tornat a deixar veure les seves divergències en normatives que preveien validar abans d'acabar l'any. Uns retrets que podrien posar pedres al camí a iniciatives com la llei trans, la mateixa llei de famílies o la reforma de les pensions. L'executiu estatal, això sí, intenta treure-hi ferro.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El missatge de la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al consell de ministres ha anat en aquest sentit: ha evitat incendiar encara més el debat i ha defugit la qüestió quan l'hi han preguntat els periodistes. "El que reivindica el govern és la seva pròpia acció, no el debat previ", ha afirmat Rodríguez, que ha assegurat que el que valora la ciutadania és "cada final d'acord".

Precisament, tot i els dards creuats de les últimes hores, aquest matí el govern espanyol ha aprovat l'avantprojecte de llei de tràfic, que pretén combatre l'explotació contra les persones. El ministeri d'Igualtat havia mostrat les seves reticències al text que havia centralitzat el departament de Justícia i que ha rebut l'aportació de fins a tretze ministeris. El ministeri de Justícia defensa que les peticions d'Igualtat estan incorporades a la llei, com ara el fet que les víctimes no hauran de denunciar per accedir a permisos de residència i laborals. Des d'Igualtat, però, asseguren que queden encara aspectes a afegir i esperen fer-ho en segona volta. La ministra de Justícia, Pilar Llop, s'ha mostrat oberta a incorporar-hi "futurs ajustos".

Cau la llei de famílies

La norma que va caure a última hora de l'ordre del dia del consell de ministres és la llei de famílies. Tot i haver anunciat l'acord la setmana passada, des de la Moncloa asseguren que el text no estava tancat i que faltaven aportacions d'alguns ministeris encara. Una tesi que no comparteixen des del sector lila de l'executiu. De fet, fonts del ministeri de Drets Socials van retreure aquest dilluns al vespre els "constants retards" per impulsar aquesta normativa per part de "l'ala socialista". La titular d'aquest departament, Ione Belarra, ha demanat en un tuit "no seguir fallant a les famílies".

Hi ha incidit el portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, aquest dimarts al matí en roda de premsa quan ha alertat de "senyals preocupants" que el PSOE està immers en "càlculs electorals" després d'aprovar els comptes estatals. Uns "càlculs" que el portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, ha negat: "No hi ha cap càlcul polític darrere, volem que siguin les millors lleis, sense cap forat".

La distància es manté amb la llei trans

Una de les normes que el govern espanyol tenia més avançades era la llei trans, que ja encarava l'última fase de tramitació al Congrés. Ara bé, ja fa unes setmanes que els socialistes van decidir esmenar la normativa que ells mateixos havien validat en consell de ministres –Unides Podem ha fet el mateix amb la llei d'habitatge–. És la prova que el debat entre socis de coalició es va tancar en fals, perquè ara el PSOE preveu incorporar qüestions a la norma com la necessitat d'una autorització judicial per als menors de 16 anys que vulguin fer un canvi de sexe. Un punt que el ministeri d'Igualtat no accepta. L'exvicepresidenta espanyola i ara presidenta de la comissió d'igualtat del Congrés, Carmen Calvo, ha avisat que el PSOE "no pot assumir" la llei trans tal com està ara. "La veritat és que, tal com està el text, el meu partit no pot assumir el text sense esmenar", ha afirmat Calvo.

Les diferències no s'acaben aquí, perquè Unides Podem també s'oposa a la reforma de les pensions proposada pel ministeri de la Seguretat Social, que aposta per ampliar el període de càlcul de 25 a 30 anys i triar els 28 millors. La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ho ha verbalitzat des de Mèxic, on és de viatge oficial, aquesta matinada. "Estem fent canvis en el mercat de treball que avancen en la recuperació de drets. Això no és recuperar drets, és retallar-ne. La nostra posició és ben coneguda i no la compartim", ha afirmat.

Què preveia la llei de famílies?

La norma pactada entre el PSOE i Unides Podem després de diversos estira-i-arronses ha d'incorporar un permís pagat de cinc dies a l'any per a aquells treballadors que hagin de cuidar un convivent o familiar de fins a segon grau de consanguinitat (avis, nets o germans). A més, també s'ampliaria els beneficiaris de la prestació de 100 euros al mes per a mares amb nens de 0 a 3 anys. Actualment, aquesta ajuda ja existeix però només la reben persones assalariades. Amb la norma s'estendria a dones o homes que estiguin cobrant l'atur o hagin treballat (donades d'alta a la Seguretat Social) com a mínim 30 dies abans del naixement del nadó, detallen fonts del ministeri de Belarra. També en matèria de permisos, es donaria un permís parental de 8 setmanes (dos mesos) a mares i pares amb fills menors de 8 anys.

A més, les famílies monoparentals o monoparentals amb dos fills s'equipararien a les primeres a tot l'Estat, una equiparació que ja existeix a Catalunya. Així les prestacions que tenen les famílies nombroses també s'ampliarien a aquelles famílies amb dos fills en què un d'ells o un dels progenitors tingui una discapacitat, així com famílies amb dos fills en què la mare hagi patit violència de gènere o estiguin encapçalades per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments, informa Núria Rius Montaner.

stats