La lletra petita dels pactes de l'independentisme amb el PSOE (més enllà de Rodalies)

BarcelonaLa signatura d'un acord polític no acostuma a provocar la seva implementació immediata. De fet, la fase més complicada arriba quan s'entra en el terreny de les concrecions. Li està passant ara a Junts i ERC per la lletra petita que porten associats els seus pactes amb el PSC i el PSOE, que n'allarga l'execució i pot arribar a aigualir el resultat final quan les expectatives generades per les formacions polítiques han estat molt altes. El traspàs de Rodalies, pactat entre ERC i el PSC, és l'últim a evidenciar que no serà un camí fàcil. Ha de ser "integral", segons els republicans, la mateixa paraula que Junts fa servir per referir-se al traspàs (delegació) de les competències en immigració. El finançament singular ja ha ocasionat xocs pel tempo i l'amnistia no s'està aplicant de manera general. El govern de Salvador Illa garanteix que tots els acords es compliran, però la lletra petita fa que encara no se sàpiga l'abast real del que s'ha pactat.

Rodalies

El pacte d'investidura de Salvador Illa que els d'Oriol Junqueras van signar definia que entre el 2024 i el 2025 hi hauria "la constitució de la nova operadora", que es va acordar que seria una empresa mixta amb la participació a parts iguals dels governs català i espanyol, però adscrita a la Generalitat i amb la presidència i vot de qualitat per a l'executiu català. El repartiment es manté pel que fa al consell d'administració, que aquest any ja hauria de gestionar les línies 1, 2 i 3 de Rodalies, però aquesta empresa mixta serà, en un primer moment, una filial de Renfe.

Fa just un mes va haver-hi l'anunci de la consellera de Territori, Sílvia Paneque i la secretària general dels republicans, Elisenda Alamany, que es comprometien a fer que l'operadora catalana –teòricament sota el paraigua administratiu de la Generalitat– gestionaria tot el sistema a partir de l'any que ve. Ara, en canvi, després del pacte del ministeri de Transports amb els sindicats de maquinistes i operaris, Rodalies Catalunya estarà adscrita a Renfe. El traspàs a la Generalitat trigarà un mínim de dos anys, si bé caldrà veure com es concreta (especialment qui tindrà la titularitat de les vies, que ara estan en mans d'Adif, una altra empresa pública adscrita al ministeri de Transports). ERC accepta aquesta transitorietat i garanteix que vetllarà perquè el pacte es mantingui íntegrament. Ara bé, aquest dimarts Paneque ha evitat fer-se seu aquest termini i ha afirmat, en roda de premsa, que no poden "preveure futuribles".

Finançament

"Avançar en el finançament singular". ERC ha rebutjat negociar els pressupostos de la Generalitat perquè considera que el PSC no està fent prou per complir l'acord de finançament i ja amenaça de fer el mateix amb els de l'any que ve si la situació no ha millorat quan arribi juliol. Els republicans van presentar el pacte com un concert econòmic solidari, si bé els socialistes ho van matisar aferrant-se a la singularitat. De moment, queda per definir si Catalunya sortiria del règim comú, el mètode de càlcul per a la solidaritat amb la resta d'autonomies, el calendari i fins i tot les contractacions a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). ¿Hi haurà consorci temporal entre l'ATC i l'Agència Tributària espanyola? És una possibilitat que la mateixa direcció d'ERC va preveure en la ponència política del seu congrés, però finalment la va acabar retirant.

Ja està acordat que es potenciarà la Hisenda de Catalunya en la recaptació d'IRPF i també en l'impost de matriculacions, però encara queda un llarg camí, reconeixen totes les parts, perquè l'ATC en solitari pugui assumir la recaptacuó de tot l'IRPF, com està pactat que passi a partir del 2026.

El comitè d'experts del Govern encara ha de presentar una proposta detallada sobre el nou model abans que la Generalitat i l'Estat el negociïn i acordin en una futura reunió de la Comissió Bilateral. Tenen temps, segons el que es va signar amb Esquerra, fins al 30 de juny. Després, encara quedaria la validació del Congrés dels Diputats, un altre element d'incertesa.

Amnistia

La llei d'amnistia es va aprovar arran d'un compromís Junts-PSOE que va assolir la majoria plurinacional del Congrés. Però la llei no s'està aplicant al president, consellers del govern de l'1-O i nombrosos dirigents independentistes a causa del boicot de diversos tribunals, encapçalat pel Suprem. El govern espanyol diu que ha fet tot el que està al seu abast i que ara pertoca decidir al Tribunal Constitucional (TC) de majoria progressista. Però els juntaires han reclamat més implicació de l'executiu estatal, a través de la Fiscalia, perquè impulsi querelles contra els jutges que no apliquen la llei.

Immigració

Un altre acord incert és el traspàs d'immigració, que finalment serà una delegació de competències. Més enllà dels dubtes de la lletra petita i l'eventual decisió del TC sobre la constitucionalitat, la incògnita principal és si el Congrés validarà la llei del traspàs pactada per Junts i el PSOE (dos socis imprescindibles com Podem i Compromís ja s'hi han oposat frontalment). Tampoc queden clars diversos punts, com ara el paper dels Mossos a les fronteres, la capacitat d'expulsió d'immigrants o si el nivell de català que s'exigirà podria ser gaire diferent del que es demana actualment. La llei no és prou clara al respecte i el govern espanyol ha rebaixat, per exemple, l'exigència de Junts perquè la llengua sigui requisit per renovar el permís de residència. Des de la Moncloa també s'ha negat que la Generalitat acabi tenint la potestat de tancar els Centres d'Internament d'Estrangers, si bé els podrà gestionar. Junts vol impulsar una llei catalana al Parlament, però la concreció del model migratori català és difícil de preveure, atès que l'acord del traspàs està centrat en "l'execució de la normativa de l'Estat". Alhora, és una delegació de competències executives i, per tant, l'Estat podria recuperar-les en qualsevol moment.

Deute

La condonació del deute del FLA, acordada per ERC amb els socialistes, també va tenir lletra petita: si bé es va anunciar la condonació de 17.000 milions a Catalunya, no se sabia quina quantitat es condonaria a les altres comunitats ni que Andalusia seria la més beneficiada, amb 18.791 milions, dins un total de 83.252 milions de les comunitats de deute eixugat. També haurà de rebre el vistiplau del Congrés.

Català a Europa

L'oficialitat del català a la Unió Europea va ser un compromís sostret per Junts per fer Francina Armengol presidenta del Congrés. Ara bé, tot i que els juntaires reconeixen els esforços de l'acció exterior espanyola, encapçalada pel ministre José Manuel Albares, ni tan sols durant la presidència espanyola de torn de la UE la va aconseguir aprovar. Després, el tema ha quedat al calaix, com va explicar l'ARA. El Govern assegura que treballa per aconseguir l'oficialitat, igual que l'executiu espanyol, però l'horitzó és incert.