La Generalitat podrà expulsar immigrants? La lletra petita del traspàs d'immigració
L'ARA consulta diversos experts en la matèria, que conclouen que encara hi ha moltes incògnites per resoldre
BarcelonaEl pacte per al traspàs de competències d'immigració a la Generalitat, segellat entre el PSOE i Junts, tindrà implicacions per a les funcions dels Mossos si el Congrés l'aprova. La lletra petita del text de la proposició de llei permet perfilar les incògnites sobre els àmbits d'actuació de la Generalitat, que amplia la gestió en fronteres, amb múltiples "execucions de la normativa de l'Estat", sense entrar en l'elaboració normativa. Què podrà fer la Generalitat, que fins ara només tenia competències en integració, acollida i autoritzacions inicial de permisos de treball?
La Generalitat podrà expulsar immigrants?
Sí, Catalunya podrà expulsar i aplicar altres "procediments sancionadors en matèria d'estrangeria", segons el text. Sobre l'expulsió, podrà gestionar les devolucions i repatriacions que no requereixin expedient, mentre que en les que en precisin s'encarregarà de "l’execució de la normativa de l’Estat" en "incoació, instrucció i proposta de resolució", en una decisió en què es tindrà en compte el que s'hagi dit a la Junta de Seguretat.
Francisco Villacampa, director dels estudis de criminologia i seguretat de la Universitat Abat Oliba CEU, assegura que l'expulsió "no només afecta l'Estat, sinó també Europa", perquè els Mossos hauran de guanyar presència en sistemes d'informació com el punt de contacte de l'oficina SIRENE, que ara és de la Policia Nacional. A més, recalca que a qui podran expulsar és a "estrangers que contravinguin la prohibició d'entrada a Espanya", els que ja n'havien estat expulsats o que tenien una decisió d'un tercer país en el mateix sentit, o bé "els que entrin irregularment i siguin interceptats a la frontera", que són els que no exigeixen expedient.
Alhora, Gemma Pinyol Jiménez, directora de polítiques migratòries al laboratori d'idees Instrategies, sosté que els procediments d'expulsió i devolució passen per la via judicial o administrativa i que en les expulsions "la Generalitat podria iniciar aquests procediments" si la persona no té l'autorització a punt o no té permís per trepitjar l'Estat. Segons Joan Ridao, professor de dret constitucional a la UB, la llei és un "avenç" en la línia del que ja permet la llei d'estrangeria i que completa la regulació estatutària, si bé "hi ha punts que no queden clars a la normativa", com quina és la incidència real de la Generalitat en les tramitacions de les expulsions administratives si no es modifica la llei de cossos i seguretat de l'Estat, que atorga la competència a la policia espanyola.
Catalunya guanya sobirania?
Les competències delegades les exercirà la Generalitat, però la titularitat continuarà sent de l'Estat, que la delega. "Si es transfereix és per sempre, si es delega, la competència és de l'Estat; l'autonomia l'exerceix, però l'Estat la pot recuperar", explica Villacampa, que afegeix que és un pas important perquè és "un tema delicat que implica moltes competències que afecten diversos ministeris". En tot cas, el catedràtic de ciències polítiques de la UPF i investigador del grup GRITIM Ricard Zapata recalca que amb el text "no millora la vida dels immigrants ni tampoc la sobirania de Catalunya, ni es permet fer un model diferent" en immigració: només canvia l'administració que s'encarrega d'aplicar la llei estatal.
A parer seu, "caldria la transferència, entrar al codi de nacionalitat i tocar nervis institucionals, passant per la llengua", perquè es veiés un canvi de debò. A hores d'ara les decisions continuen en mans de l'Estat, cosa que converteix el traspàs en "una delegació administrativa amb aires polítics". Perquè, de capacitat normativa, la Generalitat no en tindrà. Pinyol també lamenta que hi ha diversos aspectes que no deixen clar "l'abast", com ara el paper de jerarquia dels Mossos ni l'autonomia que tindrà Catalunya. També comenta que sobre les contractacions en origen, la Generalitat podrà fer propostes, però es pregunta si funcionarà a través d'un mecanisme nou o de l'actual, el GECCO, una eina del ministeri de Migracions.
A la frontera els agents parlaran en català?
Sobre el català no hi ha gaire concreció. Només l'article 12.5 de la llei orgànica fa referència al fet que les facultats delegades "s'exerciran en els termes consignats en el Capítol III del Títol I" de l'Estatut, que comprèn els drets i deures lingüístics i l'opció garantida dels ciutadans d'emprar el català. Ara bé, els Mossos passaran a estar presents a les fronteres, i aquí és on hi ha incidència. Villacampa, que admet que la qüestió lingüística hi és molt de passada, puntualitza que "el més sensible és el control de fronteres", on hi haurà "cooperació". Ridao, sobre el control fronterer, considera que el que es reconeix a la llei ja és el que s'havia d'aprovar en la pròxima Junta de Seguretat en matèria de ports i aeroports. Altres fonts expertes afegeixen que "en fronteres no es guanyen competències, sinó la possibilitat que els Mossos siguin presents". La Junta de Seguretat de Catalunya, presidida pel president de la Generalitat, "serà l'òrgan bilateral de coordinació de les facultats d'immigració dels cossos de seguretat de l'administració catalana i estatal".
