La lliçó de Mamdani per a la política catalana

BarcelonaAquesta setmana Zohran Mamdani ha donat la volta el món quan ha guanyat a la ciutat de Nova York en temps de Donald Trump. Aquest nord-americà, declarat socialista, de 34 anys, d’origen musulmà, ha aconseguit connectar amb el vot jove i donar un bri d’esperança al Partit Demòcrata, tot i que seria un error pensar que es poden extrapolar els resultats a tots els Estats Units. A través de recursos que també utilitza l’extrema dreta –xarxes socials, missatges simples i promeses difícils de complir– s’ha emportat la victòria, però la clau del seu discurs ha estat tornar a posar al centre les condicions materials de la població, sobretot de l'habitatge. Una qüestió que en els darrers anys no ha ocupat el discurs central del Partit Demòcrata, perquè si no no s’explica per què Trump va guanyar les eleccions com ho va fer. Mamdani ofereix una fórmula per lluitar contra l’extrema dreta, que és parlar d’assequibilitat.

L'habitatge és una preocupació majoritària també a Catalunya. La gent de Barcelona no hi pot viure perquè ha de competir, amb salaris baixos, amb expats benestants. Mentre que a les ciutats mitjanes no hi ha oferta de lloguer ni de compra i segueixen apujant els preus (un 3,25% més el segon trimestre d'enguany). Aquesta percepció en la dificultat vital es percep a les enquestes. Aquesta setmana el CEO publicava un sondeig en què tornava a preguntar per les preocupacions de la ciutadania i l’habitatge era la primera per un 70% dels enquestats. Després venia l’atur (39%), la sanitat (38%), la inseguretat (33%) i la immigració (33%). I, a aquestes dades, se n’afegien altres de preocupants: un 82% creuen que “cada vegada és més difícil per a una família treballadora portar una vida digna de classe mitjana” i un 74%, que “treballar i esforçar-se ja no garanteix viure amb seguretat econòmica”.

Cal preguntar-se si, amb uns indicadors diferents, l’extrema dreta tindria la força a Catalunya que indica la demoscòpia, tant Vox com Aliança. Sobretot perquè en aquesta mateixa enquesta, no es desprèn que la ciutadania catalana tingui animadversió al nouvingut. Quan es pregunta sobre l’impacte de la immigració a l’economia, un 62% consideren que és bo; un 51% creuen que enriqueix la vida cultural del país; un 69% pensen que es pot confiar amb gent d’una altra religió, i un 72%, d’una altra nacionalitat. El que sí que genera més rebuig és quan es posa en l’equació de la pregunta la qüestió de les ajudes: un 52% creuen que en reben moltes més els migrants que els nascuts aquí. Parafrasejant de forma actualitzada a James Carville, assessor de Bill Clinton el 1992, ara es podria dir que són les condicions de vida, estúpid.

Aquest divendres el BOE va publicar el cessament de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. Ara bé, la Moncloa va voler retirar de forma expressa el formalisme habitual amb què s'agraeixen els serveis prestats al president sortint "per motius obvis".

Quan aquest dimecres va acabar la sessió del judici al fiscal general de l'Estat al Tribunal Suprem, va començar a diluviar a Madrid i els periodistes es van veure obligats a refugiar-se a l'Audiència Nacional. Un guàrdia els va oferir els llits i les mantes dels calabossos si no parava.