RELLEU AL PARLAMENT

El reflex d'Inés Arrimadas

Lorena Roldán és la favorita en les primàries per ser la candidata de Ciutadans a la Generalitat

Inés Arrimadas i Lorena Roldán (Tarragona, 1981) van néixer amb només un mes i quatre dies de diferència. Des d’aleshores, han tingut trajectòries gairebé paral·leles. Totes dues van estudiar dret i es van afiliar a Ciutadans empeses per alguna amistat. Totes dues són, a més, exponents de l’aposta del partit taronja per perfils de dones joves, bones comunicadores i, per sobre de tot, disciplinades amb el discurs oficial. Ahir, en el seu primer discurs al Parlament com a successora in pectore d’Arrimadas -demà s’acaben les primàries en què és la clara favorita-, Roldán va demostrar que també comparteix amb la seva antecessora l’agressivitat des del faristol, des d’on va demanar la dimissió del president de la Generalitat, Quim Torra.

Una contundència verbal amb què Roldán intenta deixar enrere una imatge que la persegueix: la fotografia d’ella amb una barretina participant a la Via Catalana del 2013. Internament, diverses veus de Cs ho consideren un pecat massa gros per a una líder del partit. D’altres, però, accepten les seves explicacions, ja que ella defensa que va patir pressions a la feina -treballava a la Diputació de Tarragona- perquè anés a la manifestació. “Molts membres de Cs ho entenen, perquè han viscut també aquesta mena de pressió”, opina la diputada de Cs Sonia Sierra, que manté una relació estreta amb Roldán.

Nascuda al barri de l’Albada de Tarragona, de família treballadora, del seu entorn en destaca la senzillesa. Va ser l’actual líder de Cs a Tarragona, Rubén Viñuales, qui la va convidar a afiliar-se al partit el 2013. “Sabia que votava Cs”, explica el regidor, que la coneixia perquè van anar junts a la universitat.

“Abans era independentista”, afirma convençut un dels seus adversaris polítics durant la seva etapa com a regidora a l’Ajuntament de Tarragona. El seu pas pel consistori va ser efímer: el maig del 2015 va ser escollida i al setembre ja va marxar a ocupar un escó al Parlament, un càrrec al que el 2018 també hi va afegir el de senadora. Se la recorda com una persona amb un perfil baix, que tot just començava a dedicar-se a la política institucional. “Cordial i agradable” en les distàncies curtes, però amb una oratòria que ja era “dura”. La primera vegada que va participar en un acte públic va ser durant la campanya de les autonòmiques del 2015 fruit d’una circumstància fortuïta: Viñuales, que havia d’intervenir en el míting, no hi va arribar perquè estava sent pare.

Un perfil per construir

Diverses fonts de Cs destaquen l’eloqüència com una de les principals virtuts de Roldán. “Quan va començar a participar en mitjans locals a les Terres de l’Ebre, semblava que portés tota la vida fent-ho”, apunta Sierra. Amb tot, al Parlament també hi ha diverses veus que troben el seu discurs “après”, massa mimètic amb l’argumentari del partit. “Si li pogués donar un consell, li diria que intentés ser més natural”, afirma una veu del grup parlamentari socialista. També hi ha veus a dins de Cs que consideren que ha de treballar per marcar un “perfil propi”. Amb tot, creuen que encara té temps per fer-ho, i recorden els inicis d’Arrimadas com a líder a Cs. “Molts la veien poc preparada, però va evolucionar molt”, apunten.

En crisi a Catalunya pels mals resultats que han seguit la victòria del 21-D, Ciutadans fia la remuntada a repetir amb Roldán la fórmula Arrimadas.

Més continguts de