Més de mig miler de diputats de 25 països demanen l'alliberament "immediat" de Forcadell

Expresidents del Parlament de Catalunya presenten un document per donar-li suport

Més de mig miler de diputats i exdiputats (concretament 524) de 25 països han signat un manifest per donar suport a l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell i demanar-ne l'alliberament "immediat". El document ha estat impulsat pels també expresidents de la cambra Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert i s'ha presentat aquest dijous a l'Auditori del Parlament.

"Carme Forcadell està acusada d'un delicte de rebel·lió [...] només aplicable en cas d'un alçament violent i públic, una circumstància que no s’ha produït", començar el manifest. L'escrit remarca que Forcadell està acusada per "no haver impedit tramitacions parlamentàries i debats relacionats amb el projecte polític de creació d'una República Catalana, impulsat per una majoria de la cambra".

Segons els signants, la llavors presidenta del Parlament de Catalunya "va actuar sempre atenent el reglament" de l'òrgan legislatiu. Alhora, creuen que l'acusació contra Forcadell "afecta els fonaments democràtics de tot sistema parlamentari" i recorden que "una democràcia parlamentària no es pot permetre censurar els debats polítics en el seu parlament".

A banda, els diputats i exdiputats que donen suport a l'escrit carreguen contra el poder legislatiu espanyol. "La utilització de la justícia penal com a instrument de coacció de l'activitat d'un parlament és incompatible amb els principis que regeixen les democràcies parlamentàries", manifesten. "Instem a resoldre per vies no penals els conflictes institucionals i polítics", conclou el document.

Suports de pes

El manifest compta, per exemple, amb el suport de la vicepresidenta del Parlament Europeu Heidi Hautala i de 35 eurodiputats –entre els quals la copresidenta del Grup dels Verds Ska Keller– de països com Alemanya, França, el Regne Unit, Irlanda, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica, Portugal, Suècia, Estònia, Eslovènia, Luxemburg i l’estat espanyol. També s’hi han adherit la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones; el de Flandes, Jan Peumans; el de Còrsega, Jean-Guy Talamoni; el de les illes Fèroe, Páll á Reynatúgvu; el del País Basc, Barkartxo Tejeria, i l’expresidenta del Parlament escocès, Tricia Marwick.

A més del suport de diputats de Junts per Catalunya, Esquerra, la CUP i Catalunya en Comú al Parlament de Catalunya, han subscrit ja el manifest electes dels Parlaments del Quebec, Xile, França, Portugal, Bèlgica, Dinamarca, Estònia, Gal·les, Alemanya, Irlanda, Islàndia, Noruega, Suècia, el Regne Unit i Finlàndia, així com del Congrés de Diputats i el Senat, i dels Parlaments del País Basc, Navarra i Galícia. En total, segons els impulsors, el text compta actualment amb el suport de diputats de 25 països diferents –19 estats– i d’una trentena de cambres legislatives.

El text busca les adhesions exclusivament de parlamentaris i exparlamentaris amb l'objectiu de "denunciar l'injust empresonament de Forcadell per haver permès el debat parlamentari", segons avançaven aquest dijous al matí els impulsors.

Acte institucional

L'acte de presentació del document ha comptat amb les intervencions dels expresidents impulsors; el president de la cambra, Roger Torrent; els diputats i exmembres de la mesa Lluís Guinó i Joan Josep Nuet, i la presidenta del Parlament de Gal·les, Elin Jones. Durant el seu discurs, Torrent ha assenyalat que mantenir Forcadell a la presó "només pot ser entès com un acte de venjança política" i ha afegit que "l'amor a la llibertat és molt més fort que la repressió".

Jones, per la seva banda, ha recalcat que procurar l'exercici de l'autodeterminació "és un dret democràtic". Amb la presentació pública continua ara la campanya per seguir sumant adhesions al manifest.

Més continguts de