Política 04/02/2017

Mas denuncia un muntatge polític i crida a la mobilització pel 6-F

L’Audiència de Tarragona surt en defensa de l’actuació de la Fiscalia i avala les detencions del 3%

Núria Orriols / Montse Riart
3 min
L’expresident Artur Mas,  l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau afronten dilluns el judici del 9-N.

BarcelonaConvergència considera que l’últim capítol del 3% és un “muntatge” del govern espanyol. Després que l’operació Pika impliqués la detenció de l’extresorer Andreu Viloca, els exdirigents de CDC Francesc Sànchez i Antoni Vives i l’exdirector general d’Infraestructures.cat Josep Antoni Rosell, l’expresident de la Generalitat i actual president del Partit Demòcrata, Artur Mas, va sortir en defensa dels seus excompanys de files i va posar la mà al foc per ells. Responent a les múltiples investigacions judicials que assenyalen un presumpte finançament irregular del partit, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Artur Mas va assegurar que al final d’aquestes causes es demostrarà que no hi va haver pràctiques irregulars en l’obtenció de finançament del partit sinó que les donacions d’empreses s’ajustaven a la legalitat. L’expresident va relacionar l’operació amb una “voluntat de fer mal” a la seva formació en un any decisiu per al procés d’independència. Després d’afirmar que ja no creu en les “casualitats”, va recordar que no és la primera vegada que es produeix un desplegament policial en vigílies d’un esdeveniment rellevant en el calendari dels independentistes.

El procés i la Fiscalia

Mas va vincular les detencions (ahir tots van quedar en llibertat a l’espera que els citi el jutge com a investigats) a la proximitat del judici pel 9 de novembre, que comença dilluns, i va fer referència a altres episodis en què el seu partit s’ha vist embolicat en operacions semblants. Va fer referència a l’escorcoll de la Fundació CatDem abans del primer gran acte de Junts pel Sí en l’inici de la campanya del 27-S i a les detencions de l’extresorer Daniel Osàcar i també de Viloca, a més de l’escorcoll de l’antiga seu de Convergència, abans de la constitució del Parlament després de la victòria independentista. “És una vergonya en termes democràtics”, va dir Artur Mas cridant a la mobilització prevista per dilluns per defensar la consulta. Mas s’enfronta, juntament amb l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau i l’exvicepresidenta Joana Ortega, a deu anys d’inhabilitació.

L’expresident no va ser l’únic que es va mostrar indignat, però, per l’actuació de la policia. Fonts de la defensa dels acusats assenyalaven ahir l’extraordinarietat de les detencions, ja que no havien sigut ordenades pel jutge del Vendrell que porta la investigació -cosa que va aclarir ell mateix ahir-, sinó pel ministeri públic. Per als advocats dels acusats, la Fiscalia no va actuar d’acord amb el procediment habitual -argumenten que no era necessari retenir els exdirigents de CDC i fer-los dormir en dependències policials- i per això han anunciat pròximes mesures. Mas, fins i tot, va dir que els seus assessors jurídics es plantejaven querellar-se contra la Fiscalia. Després de quedar en llibertat, Francesc Sànchez, en una entrevista a 8 al dia, va reforçar la tesi de Mas afegint que la seva detenció havia sigut prolongada de manera innecessària, ja que dijous, en arribar a les dependències policials, ja va avisar que no declararia. Malgrat les queixes de CDC, però, la primera decisió judicial en relació a la validesa de les detencions va ratificar l’actuació de la Guàrdia Civil.

En defensa de les detencions

Malgrat les acusacions dels dirigents de Convergència, l’Audiència de Tarragona va justificar i validar ahir la procedència i la duració de les detencions. En un escrit contestant a la petició d’ habeas corpus -posada en llibertat- d’un dels arrestats, Xavier Tauler, al qual ha tingut accés l’ARA, el tribunal recorda que totes les detencions de dijous es van fer “per ordre de la Fiscalia Anticorrupció”, que està “legitimada” pel seu propi estatut orgànic per ordenar els arrestos si ho considera necessari. En total, es van detenir divuit persones.

“Respecte” a la llei

A més, en la seva resolució, l’Audiència destaca que la Guàrdia Civil va “respectar escrupolosament” les garanties exigides per la llei a l’hora de practicar les detencions, “identificant” el delicte comès, presumptament, pels arrestats. En el cas de Tauler, per exemple, el tribunal assegura que s’ha d’emmarcar dins d’una investigació “per presumpte corrupció” en el Consorci d’Educació de Barcelona, “per les suposades contraprestacions econòmiques a canvi d’adjudicacions d’obres”. La defensa de Tauler havia al·legat que l’havien detingut pel mateix motiu que la primera vegada que el van arrestar, el 2015. Però el tribunal li respon que es tracta d’una nova investigació “per una causa diferent”. “La detenció s’ha practicat respectant les garanties constitucionals i els requisits legalment establerts informant dels seus drets i dels motius de la seva detenció”, conclou el tribunal. Sigui com sigui, la investigació del cas 3% no ha acabat aquí.

stats