BARCELONALes sigles de CiU no apareixien ahir enlloc al pavelló de L'Illa Diagonal. Diuen els experts en comunicació política que els bons líders són els que sumen més enllà de les marques dels partits i, en aquest moment, segons totes les enquestes, Artur Mas compleix aquest precepte. Per això ahir els estrategs nacionalistes van dissenyar un acte preelectoral pensat per transcendir el logo de CiU. L'objectiu era clar: apel·lar a la transversalitat de l'aposta per l'estat propi per atacar una majoria absoluta que Mas no té consolidada segons cap dels sondejos publicats.
Aquesta voluntat de transversalitat es va explicar ahir a través de la presència de sis persones sense carnet de CiU que van donar suport a Mas: Érika Villaécija -nedadora-, Daniel Sicart -actor de La Riera -, Rut Carandell -dirigent de Reagrupament-, Justo Molinero -comunicador-, Àngels Olano -exdiputada del PP català a favor del dret a decidir- i Ferran Mascarell -conseller de Cultura i ideòleg de la Catalunya estat-. Precisament Mascarell va ser l'encarregat de presentar un Mas que, al seu parer, "fa servei a l'imperatiu de veritat". Sis figures, les que CiU va convidar ahir, que van servir al president per demanar prestat el vot als que vulguin que el procés sobiranista culmini amb èxit. Fins i tot es va atrevir a reclamar als seus companys de partit que, si cal, "facin un pas enrere" en favor del camí cap a l'estat propi, si la situació ho requereix.
Empentes i rodolons
"Si després de les eleccions no surt reflectit un lideratge fort, el procés català anirà a empentes i rodolons", va voler resumir el candidat nacionalista. L'objectiu d'una majoria "excepcional" també es reclama des dels quadres convergents per guanyar legitimitat a ulls de Washington i de Brussel·les, segons va deixar anar ahir el president. "A Escòcia, Alex Salmond podrà fer la consulta perquè en el seu moment va obtenir majoria absoluta", rememorava fa uns dies un alt càrrec de la Generalitat. I, de passada, una majoria absoluta permetria a Mas i als seus tapar els arguments segons els quals la majoria dels catalans van optar, el dia de la manifestació de la Diada, per quedar-se a casa.
Per desmentir aquesta visió que cultiva el PP -i molt especialment Alícia Sánchez-Camacho, bolcada a evitar la majoria absoluta de Mas per desacreditar la seva aposta sobiranista-, el candidat vol trencar les costures idelògiques del seu partit i sumar uns quants vots provinents d'altres formacions per atacar una majoria absoluta complicada d'obtenir. Al Govern a ningú se li escapa que les retallades socials els haurien passat factura a les urnes si no fos per l'aposta per l'estat propi, de manera que ahir el president es va mostrar especialment pedagògic en referència als ajustos pressupostaris.
"Hi ha partits que critiquen que ens venem empreses públiques [Aigües Ter Llobregat, que probablement acabarà en mans d'Acciona, i Tabasa], però si ho fem és per no afectar les parets mestres de l'estat del benestar", va justificar el president. L'oposició d'esquerres basarà la campanya a denunciar el balanç econòmic de CiU -més atur i una reducció del dèficit menor a l'esperada- i els nacionalistes volen escudar-se en el fet que "sempre" han dit "la veritat" i que totes les mesures que s'han pres s'han fet pensant a afectar la ciutadania "tan poc com fos possible".
Resposta a Duran
El discurs oficial dels dirigents de CDC quan se'ls pregunta per les paraules de Josep Antoni Duran i Lleida, el líder d'Unió -que l'última setmana ha amplificat els dubtes existents sobre l'estat propi i ha negat l'existència d'una majoria social a favor de la independència-, sempre és la mateixa: "El que compta és el programa, i allà està escrit que l'aposta per la plena sobirania és ferma". Això no exclou, però, que ,en ambients privats, destacats líders nacionalistes carreguin contra Duran, fins i tot des del seu propi partit.
Ahir Mas li va respondre a la seva manera, sense citar-lo però fent servir un missatge inequívoc: "Aniré fins al final en aquest procés", va prometre el candidat de CiU. A l'habitual discurs basat en grans majories, pulcritud democràtica i voluntat pacífica hi va sumar una pàtina d'impossibilitat de marxa enrere en l'aposta per l'estat propi. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern, número 2 de Mas a les llistes i pròxima a Duran, es va limitar a garantir la "cohesió social" al llarg del procés cap a l'estat propi iniciat per CiU. El líder d'Unió va ser ahir el gran absent en el míting nacionalista.
El president va afirmar: "Aquest procés no el podran aturar ni els tribunals ni la Constitució, si el poble de Catalunya em dóna suport". La campanya que presentarà avui oficialment CiU a Viladecans, segons fonts del partit, farà incís en "la voluntat del poble" per reforçar el missatge de grans majories associat a l'estat propi. Serà una campanya en positiu, amb voluntat de contrarestar el discurs de la por del PP, i centrada en els hipotètics beneficis socials d'una Catalunya sobirana.
Malgrat tot, Mas va receptar paciència als quadres del partit davant l'ofensiva de Madrid. Fins i tot va apuntar que l'atacaran per desestabilitzar el procés. El compte enrere cap al 25-N ja ha començat.
