Un mes per escapar-se de la teranyina de la investidura

No serà fàcil per a Esquerra i Junts per Catalunya sortir de la teranyina en què ells mateixos estan convertint la negociació per a la investidura. L’abril s’escola i les converses entre els dos partits continuen encallades, sense progressos en els esculls clau del Consell per la República i l’estratègia a Madrid. Demà faltarà només un mes perquè venci el termini per evitar la repetició electoral, i, tot i els ultimàtums dels republicans -que reclamen un acord aquesta mateixa setmana-, tothom assumeix que caldrà asseure’s a la taula fins a l’últim minut i que el pacte serà, un cop més, in extremis.

Massa sovint la política és llegida com un joc d’estratègia, una partida de cartes amb envits constants. La negociació de la investidura no està sent una excepció. Esquerra va voler començar-la amb la CUP, i la plantada inicial a Junts s’ha convertit en una ferida més a suturar en aquestes converses farcides per si mateixes dels retrets acumulats durant l’última legislatura. “No és fàcil buidar la motxilla del 2018 i el 2019”, apunten els negociadors.

“Si no hi ha acord aviat, caldrà explorar altres vies amb Junts”, diu avui en aquestes mateixes pàgines Pere Aragonès, recollint per primer cop el guant d’un altre envit llançat fa tres setmanes: l’anunci de Jordi Sànchez que Junts estaria disposada, si cal, a facilitar la investidura però quedar-se fora del Govern. Uns i altres mantenen viva en privat aquesta hipòtesi per descartar la repetició electoral i, tanmateix, tots dos saben que no té recorregut la carta d’un govern en solitari que és massa car per a Junts -perdria capacitat de decisió i un volum important de recursos- i massa fràgil per a Esquerra, per a qui cada votació al Parlament seria una agonia.

Així doncs, la negociació avança a càmera lenta cap a un acord que encara no s’albira però que sembla inevitable. Ho fa, però, eixamplant la distància entre els partits i una part de la ciutadania que està esgotada i que veu com els dies passen sense que cap dels debats que han transcendit fins ara de les converses entre els dos partits s’acosti mínimament a les seves principals preocupacions. I tot amb el risc afegit que es comenci a dubtar sobre la diferència entre tenir un Govern en funcions o un en plenes facultats.

Reconnectar les institucions amb el carrer serà un dels principals reptes del proper Govern, l’estructura del qual encara no s’ha posat sobre la taula, però ja fa setmanes que es perfila per separat a les seus d’un partit i l’altre. Encaixar els dos dissenys serà l’últim pas d’una negociació que s’haurà de resoldre al darrer minut, a la manera dels escapistes que feien patir el públic fins al final però aconseguien deslliurar-se de les cadenes en l’últim sospir. El problema és que fiar-ho tot a una maniobra en el temps de descompte té un perill: pot convertir els accidents en fatals.

Els detalls de la setmana

El Tribunal de Comptes s'ha passat quatre anys analitzant al detall tota l'acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 a la recerca d'irregularitats. Pel 29 de juny ha citat a una trentena de càrrecs i excàrrecs del Govern per imposar-los una fiança que es preveu milionària. Entre les persones citades hi ha Maryse Olivé, exdelegada de la Generalitat a París. El problema és que el passat 2 d'abril va fer quatre anys que va morir, fet que ha passat desapercebut a la instructora del cas, que, a priori, ho analitza tot a consciència.

La setmana ha estat farcida de recomanacions literàries. També en el terreny de la política, que en els últims anys ha convertit els llibres del Procés en un gènere literari propi. Entre les propostes d’uns i altres ha destacat la de Junts per Catalunya, que en el seu compte de Twitter va publicar una llista amb 12 llibres i una absència destacada: cap al·lusió al dietari de l’expresident Quim Torra, Les hores greus.