La senyera més alta de Catalunya s'estrenarà per la Diada

BarcelonaEls actes oficials de la Diada Nacional de Catalunya d'enguany estan plens de canvis. Amb un denominador comú: guanyar més "solemnitat" i amb la bandera del país com a protagonista absoluta. Per la vigília de l'Onze de Setembre, el tret de sortida de la celebració, es produirà una hissada solemne de la senyera gegant instal·lada davant del Parlament, en un acte que recupera "l'esperit de Maragall", segons fonts de la mesa. El pal de la bandera enorme, instal·lat per la mesa de la cambra i que aquest dimarts ja és una realitat –amb una despesa de 93.000 euros–, serà estrenat per a l'ocasió. En total, fa 25 metres d'altura mentre que la bandera en si farà sis metres per nou, un total de 54 metres quadrats. El pal és el més alt de tot Catalunya per a una senyera que s'exhibirà tot l'any, segons les fonts consultades. Però és força més petit que la bandera espanyola a la plaça Colom de Madrid, que té un pal que fa 50 metres i una superfície de la tela de 294 metres quadrats.

A més, tindrà a la base una explicació històrica d'aquest símbol nacional que és "un dels més antics", ja amb el comte Ramon Berenguer IV. Aquest homenatge als símbols del país per part de la mesa tindrà la Diada com a punt de partida, però la senyera es mantindrà hissada tot l'any. La hissada de la senyera de l'any passat, ja amb Josep Rull de president de la cambra catalana, es va produir davant el Parlament amb un pal portàtil i just abans del lliurament de la medalla d'honor de la cambra al monestir de Montserrat.

L'aposta per la solemnitat també es produirà amb la presència de l'escamot de gala dels Mossos, que recupera les armes llargues que havien desaparegut en la legislatura anterior, a més del cos d'honor de la Guàrdia Urbana, tal com havia fet l'expresident i exalcalde de Barcelona en el primer tripartit. Bevent del simbolisme de França en la seva festa nacional del 14 de juliol, que rememora la presa de la Bastilla, el Parlament ha volgut impulsar la Diada del país.

Rull ha liderat aquest retorn al simbolisme per la Diada en una mesa en què ERC i el PSC l'han acompanyat. Per això, l'acte de la vigília ara tindrà entitat pròpia i deixarà de ser el moment per lliurar les medalles d'honor del Parlament, que es trasllada a l'octubre. D'aquesta manera, el dia 10 de setembre hi haurà un acte imponent d'una durada de 20 a 25 minuts amb la senyera com a protagonista únic. Serà en aquest moment que es produirà l'entrega de la bandera de Catalunya a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que és qui, de fet, ha cedit l'espai per al màstil al Parc de la Ciutadella. A més de Collboni, hi participarà el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el del Parlament, Josep Rull, amb la mesa i altres autoritats i convidats.

D'altra banda, el dia 10 la cambra recuperarà el que es feia des dels anys 1980 fins al 2008, la recepció a la societat civil catalana al Palau del Parlament. Amb aquests canvis que ha impulsat la mesa presidida per Rull, el Parlament s'encarregarà dels actes del dia 10 i el Govern dels del dia 11, tot i que en els dos casos es produeix "de manera dialogada". Com cada any, el dia 11 hi haurà la jornada portes obertes a la cambra, que acollirà diverses activitats de cultura popular catalana.