LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Política 15/05/2021

‘Mimos’ entre socis a la Moncloa; una partida de cartes al Parlament

3 min
La vicepresidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, amb el líder d’ERC a Madrid, Gabriel Rufián.

No hi ha res que uneixi més que l’adversitat. Aquest és el missatge que està transmetent la Moncloa després del desastrós resultat de les eleccions madrilenyes. El PSOE i Unides Podem s’han conjurat per una nova etapa d’unitat després de la victòria fulgurant d’Isabel Díaz Ayuso. Mentre a Catalunya l’independentisme continua apurant la seva particular partida de cartes, la situació a la Moncloa i a Palau és ara per ara diametralment oposada i els de Pedro Sánchez no amaguen que no tenen cap por d’una repetició electoral a Catalunya, ja sigui per treure’s l’espina del 4-M o per allargar la resposta als indults. El Suprem ja ho té tot llest: resoldrà aquesta setmana i deixarà la patata calenta a la taula del consell de ministres.

Yolanda Díaz és la cola que necessitava Sánchez després de l’adeu de Pablo Iglesias. La mateixa setmana que l’exlíder de Podem s’ha tallat la cua de cavall, símbol des del 2014 de l’espai que va obrir el partit hereu del 15-M en la política espanyola, la nova vicepresidenta tercera ha fet gala del nou discurs de la formació. Molt més conciliador en les formes. “Cal mimar i cuidar aquesta coalició progressista única amb la convicció que la legislatura comença ara”. Va ser el missatge que va transmetre dilluns en una reunió amb el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, plena d’atencions i complicitats. El mateix dia que ERC mirava cap als comuns, també ho feia cap a Unides Podem a Madrid.

ERC no ha rebut només l’atenció de Podem. El president espanyol no ha tingut por d’obrir la porta a un nou tripartit a Catalunya, encara que fos emplaçant dimecres els republicans a formar un “Govern d’esquerres” liderat pel PSC a Catalunya. El sempre diligent baròmetre del CIS de José Félix Tezanos, en aquest cas postelectoral a Catalunya, ha abonat la tesi que una coalició liderada per Salvador Illa, amb els comuns i ERC seria l’opció preferida per als catalans. Tres mesos després del 14-F, a Sánchez ara per ara li preocupa poc Catalunya. Pablo Casado està crescut, les enquestes li van a favor, i la Moncloa confia que la pluja de vacunes -fins a 13 milions només de Pfizer al juny- permeti uns mesos d’estabilitat per recuperar i “mimar”, tal com diu Díaz, la coalició. Després d’una setmana de silenci, Sánchez s’ha vist obligat a respondre preguntes pels “resultats rotundament dolents” del 4-M i ha insistit que no hi haurà eleccions generals anticipades.

Però la Moncloa ja compta amb una nova cita a les urnes a Catalunya. Queden deu dies per saber qui guanya la partida de mus o pòquer entre els partits independentistes. ERC va llançar el seu particular órdago el cap de setmana passat: una jugada a tot o res, sovint tramposa i més animada per la voluntat d’arronsar el contrari que no pas per les possibilitats de guanyar. La partida, però, continua: tothom es pensa que l’altre va de farol i espera que cedeixi per evitar eleccions.

¿I si en lloc d’un ganivet, darrere la cortina de la dutxa de Psicosi -mentre sonen els mateixos efectes sonors- aparegués una pintada al mirall amb la contundent acusació de botiflera? ¿I si fos una diputada del Parlament la que ballés a la barra del Bar Coyote al ritme dels Rolling Stones? ¿I si tot això ho condensés un canal de YouTube d’una dirigent de Cs? No cal especular més: Libros por un tubo d’Anna Grau.

EL DETALL

A les moltes adversitats que ja acumulen les negociacions per formar govern cal sumar-hi que ja hi ha tres negociadors que s’han hagut de confinar perquè són contactes estrets de positius. Són Artadi, Vilagrà i Jové. La brama que circula és que cal evitar que li passi el mateix al candidat, Pere Aragonès. ¿Com seria llavors la seva investidura? ¿Una investidura telemàtica com la que no es va fer el gener del 2018?

stats