Esquivant la mirada fiscalitzadora del major Trapero

De los Cobos obvia la presència dels acusats i se centra en carregar contra els Mossos

L'última vegada que Josep Lluís Trapero i Diego Pérez de los Cobos es van veure les cares va ser l'1 d'octubre del 2017, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El major hi va anar per comentar amb la jutge Mercedes Armas el desenvolupament del referèndum i, per sorpresa, s'hi va trobar el coordinador del dispositiu policial. Avui l'intent fracassat d'aturar dos milions de persones es torna a posar a debat, amb els dos màxims protagonistes a escassos set metres de distància. Però no es veuen les cares.

Pocs minuts després de les 10 del matí, De los Cobos ha entrat a la sala de vistes número 1 de la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares. És la cinquena vegada que declara com a testimoni sobre la tardor del 2017 a Catalunya, però la primera en presència de Trapero, assegut al costat de la seva advocada, Olga Tubau. Sense el filtre de les seves ulleres, el major clava la mirada en De los Cobos durant els pocs segons que triga a arribar a la cadira situada davant del tribunal. El compareixent camina amb la seva maleta i els ulls fixats en els tres magistrats, de manera que no hi ha contacte visual, tampoc al llarg de les quatre hores que l'ara cap de la Guàrdia Civil a Madrid respon a les preguntes del fiscal Miguel Ángel Carballo.

Trapero es posa les ulleres, treu la seva llibreta negra i apunta tot el que escolta, tal com feia en les reunions a la Fiscalia Superior de Catalunya i al TSJC el setembre del 2017. Escriu, omple pàgines i les frases més importants les destaca amb un marcador groc. "Si jo hagués tingut funcions de comandament, la meva primera decisió hauria sigut apartar el major Trapero del dispositiu. Estava permanentment posant bastons a les rodes als plans orientats a impedir el referèndum", afirma taxatiu De los Cobos. "¿Es va assumir per part dels representants de la Generalitat en la Junta de Seguretat del dia 28 que calia impedir el referèndum? Puigdemont en cap cas i Trapero tampoc", assegura després. El major mira seriós el compareixent; apunta, subratlla, però no gesticula.

El relat de De los Cobos, que no porta papers, no és nou; calca algunes expressions de declaracions anteriors i també n'aporta de noves. En dues ocasions cita la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del Procés: "Els Mossos es veuen comminats [...] a claudicar del seu objectiu, de forma vergonyant, resignada i en alguns supòsits gairebé de forma complaent". Trapero no dona pistes del que li susciten les manifestacions de De los Cobos; només reflecteix un pestanyeig i un moviment mandibular com a conseqüència del caramel que es passa per la boca, mentre observa amb atenció el tinent coronel. Qui no pot evitar algun somriure irònic és Tubau, que atén els comentaris que Trapero de tant en tant li deixa anar en veu baixa. 

"Passivitat i obstruccionisme"

De los Cobos satisfà el fiscal amb les seves respostes i la incriminació més potent es produeix quan el testimoni critica que els Mossos proclamessin les seves pautes d'actuació "als quatre vents". Que els votants de l'1-O coneguessin amb antelació quan acudiria la parella d'agents als col·legis i com actuarien és "l'element més pervers" de l'actitud de la policia catalana, al seu entendre. Si bé De los Cobos pensava que els Mossos se situarien entre la "col·laboració i la passivitat" amb l'1-O, la seva sorpresa és veure que la seva intervenció s'encabeix a mig camí de la "passivitat i l'obstruccionisme". Tubau fa que no amb el cap, però Trapero es manté impassible, sense immutar-se. 

El major va expressar en la seva declaració que aquesta interpretació de l'actuació dels Mossos li ha provocat una "tristesa enorme", i va lamentar aquesta "mirada perversa" que la Fiscalia projecta en la seva acusació, alimentada pel testimoni de De los Cobos. El coronel torna a entrar a la sala després del recés, esquivant de nou el contacte visual amb Trapero. El major no li treu de sobre la mirada, pràcticament indesxifrable, però es pot intuir una barreja de ràbia, pena i rancúnia per un xoc irreconciliable. De los Cobos posposa afrontar-la fins dimarts, quan respongui les preguntes de Tubau, amb el major fiscalitzant-lo amb la mirada.