BarcelonaMiriam Nogueras omplint la bossa del gimnàs amb uns guants de boxa, posant-se una dessuadora amb el Catalonia is not Spain a l'esquena i dirigint-se a col·laborar al Gran Recapte. O Miriam Nogueras caminant amb un vano a ritme de rap amb el missatge “aire que vol dir vent” dirigit a Pedro Sánchez. O la líder de Junts abatent el president espanyol en un videojoc de baralla urbana. O respirant profundament com si fes ioga abans d'una entrevista i dient a càmera que té ganes d'escoltar la Rosalía. Són només alguns dels vídeos que en les últimes setmanes Nogueras ha penjat al seu compte d’Instagram i que exemplifiquen la intenció del partit de potenciar-la i arribar a nous públics via xarxes, sobretot a franges mitjanes d'edat i joves, també en el marc de competència amb l'extrema dreta independentista i també per diferenciar-se d'Esquerra.
El rol de la “capitana” de Junts a Madrid –com l’anomenen sovint els dirigents juntaires– ha agafat rellevància dins la formació des que l'organització de Carles Puigdemont té un paper clau per a la majoria de Sánchez. I és que, sense un Junts que jugui un paper en la governabilitat a Catalunya, Nogueras s’ha erigit en una de les líders del partit amb més projecció. S'ha forjat un lideratge que no deixa indiferent: tot i que va entrar a l'espai postconvergent de la mà del secretari general, Jordi Turull –n'era un soldat–; ara ja té un perfil propi i compta amb una via directa amb l'expresident Carles Puigdemont.
Fins al punt que algunes veus dins de Junts pensen en ella per a una missió futura a Catalunya si l’expresident no pogués tornar pels pròxims comicis. Un meló que ningú vol obrir, tenint en compte que hi ha dirigents de la cúpula amb aspiracions: algunes fonts apunten a Turull, que protagonitza des de fa mesos una campanya pel territori amb el lema "Junts s'explica" que ha generat alguna cosa més que suspicàcies entre quadres territorials. Ell està inhabilitat i pendent de l'amnistia, però el govern espanyol té sobre la taula resoldre una petició d'indult –també sobre Oriol Junqueras i la resta d'ex-presos polítics.
Freda i distant
A diferència d’altres líders independentistes com Gabriel Rufián (ERC) al Congrés, que s’ha guanyat simpaties a l’esquerra espanyola –en excés fins i tot per a alguns companys de files d'Esquerra–, Miriam Nogueras ha fet el contrari. “No hem vingut a fer amics a Madrid” és una cosa de la qual fa gala sovint i manté una actitud distant i freda amb els periodistes del Congrés, acostumats a un tracte proper amb polítics de tots colors. Ha intentat convertir l'antipatia en un actiu polític davant l'electorat independentista. Tanmateix, Nogueras s'ha acostumat als off multitudinaris als passadissos i, en algun moment, fins i tot se la veu còmoda sent el focus d'atenció i insistint que el trencament amb el PSOE va de veres davant l'escepticisme dels mitjans.
Taxativa en les respostes i dura en les formes, destaca en les entrevistes amb mitjans d'àmbit estatal per la seva contundència contra el govern espanyol. S'ha guanyat l'antipatia de la dreta –només cal veure el darrer comunicat de la FAES comparant-la amb un assassí en sèrie francès– i també de l'esquerra per les seves posicions en contra de mesures com la reducció de la jornada laboral. Aquesta setmana el cap de comunicació del partit, Pere Martí, difonia un vídeo a X amb escridassades als diputats juntaires a l'entrar al Congrés: "Un dia qualsevol de l'equip a Madrid". Només les urnes dirimiran si aquest estil de boxejadora molt allunyat del tradicional ADN pactista convergent és encertat per seduir l'electorat a Catalunya.
