Alcaldes i regidors independentistes criden a preparar un "nou embat democràtic"

GironaPer primera vegada des de l’octubre del 2017, els càrrecs electes independentistes del món local s'han retrobat en un acte conjunt per unir esforços i intentar reflotar l'empenta del moviment sobiranista, actualment en hores baixes després del desencant del Procés. La trobada, celebrada aquest dissabte a Girona –única capital de demarcació amb un govern netament independentista– ha reunit prop de 200 alcaldes i regidors d'arreu de Catalunya, majoritàriament de Junts, Esquerra i la CUP, provinents de poblacions com Girona, Vic, Manresa, Agramunt o Amposta. D'Aliança Catalana, no n'hi havia cap representat, ja que el partit d'extrema dreta ni estava convidat a la jornada ni tampoc tenia interès a assistir-hi.

Al llarg del matí s'han celebrat diverses taules i conferències per definir un full de ruta comú, fent valdre la rellevància dels ajuntaments en el procés d'independència, amb una majoria del 70% dels regidors del país a favor de la República Catalana. D'aquí n'ha sortit un manifest amb 11 punts que, partint d'iniciatives passades com la consulta d'Arenys de Munt de 2009, volen establir les bases "per a un nou embat democràtic" que posi contra les cordes l'estat espanyol.

“Trobar espais com el d’avui és important per compartir neguits, preocupacions i experiències d’èxit”, defensa l’alcalde de Manresa, Marc Aloy (ERC). "Un dels temes centrals ha estat recuperar la confiança en el projecte. Cal entendre que, tot i que encara no hem assolit la República, els problemes continuen existint, i per això cal trobar noves fórmules per atendre les necessitats de la ciutadania", argumenta. Sobre el poder de convocatòria de la jornada, Jordi Gaseni, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ha comentat: "Estem satisfets, en el moment en què ens trobem era molt important fer aquesta trobada, compartir experiències i, a partir d'aquí, consolidar l'estratègia perquè n'hi hagi més en el futur".

Sobiranies locals, llengua i convivència

Entre els compromisos recollits al manifest destaca la voluntat d’exercir la sobirania des del món local a través de polítiques transformadores en matèria de medi ambient, energia o habitatge. El text també expressa la necessitat de teixir aliances i reforçar la cooperació entre municipis, posa èmfasi en la internacionalització de la causa catalana i apel·la a la implicació del jovent, amb iniciatives tecnològiques i a les xarxes socials. Igualment, es reivindica la necessitat de dotar els municipis de més recursos econòmics i competencials per tal que puguin desenvolupar amb garanties les seves funcions i també s’ha anunciat la creació d’un observatori estratègic, impulsat per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que elaborarà estudis, recollirà dades i farà accions concretes per avançar cap a una República Catalana.

La llengua catalana és un altre dels punts centrals del manifest, per tal que els ajuntaments treballin activament per garantir-ne la normalització i l’ús social creant regidories destinades específicament a aquesta activitat. La defensa del patrimoni històric i cultural dels municipis també es destaca com una eina molt potent per afavorir el sentiment de pertinença i la consciència nacional. Finalment, la declaració subratlla el compromís amb una democràcia inclusiva, que valori la convivència, la pluralitat i la diversitat com a fortaleses, i no pas com a amenaces, davant de discursos d'odi de partits d'extrema dreta que, per molt independentistes que siguin, queden exclosos d'aquest full de ruta.