Política Fiscal
Política  /  Moncloa 26/08/2022

¿S'han d'apujar o abaixar els impostos per fer front a la crisi?

La mitjana de la població aposta per mantenir-los tal com estan o augmentar-los lleugerement, segons el CIS

3 min
Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo abans de començar la sessió de control al Senat

BarcelonaPer primer cop en molts anys, Catalunya no serà la paraula més repetida en una campanya electoral. Procés i colpistes seran substituïts per inflació o tipus d’interès. Les pròximes eleccions municipals i generals –de fet, el debat ja ha començat ara– estaran monopolitzades per la situació econòmica, que si bé per la pandèmia ja era preocupant, enmig d’una guerra a Europa s’ha convertit en la principal preocupació. Quan Pedro Sánchez va aterrar a la Moncloa, el 7,8% dels espanyols –segons el CIS– veien la situació econòmica com el primer problema de l’Estat. Ara són el 29,1%. En l’arena política, les solucions tornen a ser les de sempre: o d’esquerres o de dretes. "Un president que no abaixa els impostos amb un 10% d’inflació no té cor", diu el popular Aberto Núñez Feijóo, mentre Sánchez impulsa un nou impost a la banca. Els respectius gurús econòmics dels partits tornen a repetir els ja tradicionals arguments. El del PP, l’economista Daniel Lacalle, ha afirmat a la televisió que s’ha de reduir la càrrega impositiva dels ciutadans perquè puguin comprar aliments, que cada dia estan més cars. L’economista Juan Torres, primer gurú de Podem i després assessor del PSOE, aposta des del seu bloc per tot el contrari: crear nous impostos perquè l’Estat tingui recursos.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La situació actual evoca el 2011, amb la crisi econòmica generant estralls i el procés independentista en un moment fundacional. Llavors, Mariano Rajoy (PP) va arribar a la Moncloa prometent abaixar tots impostos. "Abaixar impostos i mantenir la despesa social no és possible", deia el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba. El resultat? Rajoy va abaixar 5.000 milions d’euros en impostos, però després d'haver-los apujat en 23.000 milions. En aquest sentit, però, què volen els espanyols?

Moderació

L’última enquesta del CIS sobre política fiscal dona una pista, a mig camí entre el PSOE i el PP: la majoria dels espanyols aposten per quedar-se tal com estan o, si cal, apujar una mica els impostos. En una escala de 0 a 10 (el 0 significa el màxim suport a apujar impostos i el 10 a baixar-los), la mitjana se situa en un 4,16. De fet, en els últims dotze anys aquest valor no ha superat mai el cinc i només dues vegades ha baixat del quatre. El mínim, un 3,74. Sí que és cert, però, que durant el mandat de Rajoy –sortint d'una intensa crisi econòmica– la gent era partidària de mantenir una posició lleugerament més conservadora –4,44 de mitjana– i durant el de Sánchez una mica més progressista –3,97 de mitjana.

Predisposició a pagar impostos
0 = Vull pagar més impostos i 10 = Vull pagar menys impostos

10

9

8

7

6

5

4,79

4,68

4,71

4,63

4,52

4,34

4,16

4,16

4,08

4,05

4,12

4

3,95

3

3,74

2

Govern Rajoy

Govern Sánchez

1

0

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

10

9

Govern

Rajoy

Govern

Sánchez

8

7

6

4,71

5

4,16

4,12

4

3

2

1

0

2010

2012

2014

2016

2018

2020

2022

10

9

Govern

Rajoy

Govern

Sánchez

8

7

6

5

4,71

4,16

4,12

4

3

2

1

0

2010

2012

2014

2016

2018

2020

2022

Aquesta variable també serveix per classificar els diferents tipus de votants. Ara mateix, els votants de Vox són els més conservadors en qüestions impositives (5,82), seguits dels del PP (5,44) i Cs (4,89). A l’altra banda, els que són més partidaris d'apujar impostos voten Unides Podem (2,67), la CUP (3,17) i el PSOE (3,44). En general, es compleix la dinàmica històrica: els votants dels partits d’esquerres són partidaris d'apujar-los i els de dretes d’abaixar-los. Pel que fa als partits que governen la Generalitat (i que potser hauran de prendre decisions en aquest sentit amb els pròxims pressupostos), els votants de Junts (3,63) són lleugerament més favorables a apujar els impostos per garantir els serveis públics que els d’ERC (3,80).

Per partits

10

9

MENYS impostos

MÉS impostos

8

7

6

5,82

5,44

5

4,89

4,29

4

3,84

3,80

3,63

3,53

3,44

3,17

3

2,67

2

1

0

Unides Podem

CUP

PSOE

Més País

ERC

Bildu

JxCat

10

PNB

Cs

PP

Vox

9

8

MÉS impostos

MENYS impostos

7

5,82

6

5,44

4,89

5

4,29

3,80

3,84

3,63

4

3,53

3,44

3,17

2,67

3

2

1

0

Unides Podem

CUP

PSOE

Més País

ERC

Bildu

JxCat

Vox

PNB

Cs

PP

10

9

8

MÉS impostos

MENYS impostos

7

5,82

6

5,44

4,89

5

4,29

3,80

3,84

3,63

4

3,53

3,44

3,17

2,67

3

2

1

0

En l'àmbit fiscal, els votants del PP i del PSOE no només divergeixen sobre la quantitat d'impostos que s'han de pagar. També ho fan, per exemple, a l'hora de decidir la seva destinació: el 28,2% dels votants populars marquen la casella de l’Església a la declaració de la renda; del PSOE, només un 4,3%. En canvi, el 53% dels socialistes marquen la casella de les entitats socials. Els populars? Un 12,6%.

Altres variables

Tot i que en termes generals predomina la moderació entre els votants espanyols, les percepcions canvien quan ho fa el redactat de la pregunta. “Vostè creu que paguem molts, regulars o pocs impostos?” Aquí, només el 9,6% dels enquestats creuen que són pocs, mentre que el 41% consideren que n’hi ha molts. Un 50,1% creuen, a més, que es beneficien "poc" dels impostos que paguen i només un 10,4% creuen que ho fan "molt".

stats