L'horitzó electoral, a la tardor del 2026

MadridVista l’evolució dels esdeveniments es torna a parlar de diverses hipòtesis per al final d’aquesta legislatura. Al govern espanyol se li han ampliat dos fronts que fins ara ha sigut incapaç de controlar. D’una banda, el de la corrupció, amb un degoteig constant de notícies sobre actuacions de cossos policials o de jutges que tracten d’arribar al fons de diverses investigacions en marxa, en especial sobre els negocis de la trama Cerdán-Ábalos-Koldo. D’altra banda, les denúncies de dones sobre assetjament per part de dirigents del PSOE. El problema dels socialistes, tant en una qüestió com en l’altra, és que no han sabut reaccionar a temps. Ens diuen que un cop detectats els casos concrets s’ha actuat amb diligència. Però el fet és que s’ha fet amb retard, i de manera contundent només quan l’assumpte ja era de coneixement general, per mitjà de l’aparició de notícies als mitjans de comunicació.

Malgrat això, el president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), José Félix Tezanos, ens acaba d’informar que el PSOE guanyaria les eleccions amb nou punts d'avantatge sobre el PP si les eleccions se celebressin ara. És una predicció ben arriscada, tenint en compte que la recollida de dades es va fer quan Ábalos ja havia ingressat a la presó i després que l’exdirector d’Anàlisis i Estudis de Presidència del govern espanyol, Paco Salazar, hagués estat denunciat per conducta masclista per dues dones que havien treballat al seu equip. L’enquesta situa les expectatives del PSOE en un 31,4% dels vots, mentre que les del PP es queden en un 22,4%. Ja sabem que els populars tenen un problema ben gros per la competència de Vox, que baixaria 1,2 punts i aconseguiria el 17,6% dels vots. És natural que Feijóo no s’ho pugui ni s’ho vulgui creure, però aquests pronòstics li han de resultar molt desencoratjadors, mentre ell i el seu partit reclamen eleccions constantment.

Per a Pedro Sánchez, en canvi, prediccions d'aquesta mena constitueixen un refugi psicològic. Un altre ja no hauria estat capaç d'arribar fins aquí en una legislatura com l’actual. Aquest dilluns té una compareixença informativa de balanç que ha generat lògiques expectatives, però és improbable que en surtin anuncis rellevants. Hi ha voluntat de refer-se sense un canvi de govern a fons, entre altres raons perquè una operació d'aquesta mena no és fàcil d'improvisar-la en un cap de setmana. En tot cas, ha cridat l’atenció que aquest any s’hagi anticipat una convocatòria que tradicionalment té lloc a la Moncloa la darrera setmana de desembre. Per què l'anticipació? ¿Deu ser que Sánchez vol tenir dies lliures per Cap d’Any per rebre gent i meditar les iniciatives que li fan falta si vol intentar un rellançament d’activitat al gener? Després de la roda de premsa del matí, a la tarda hi haurà al mateix palau l’habitual copa de Nadal amb els mitjans de comunicació. S’haurà de veure si en aquest segon escenari es poden treure més dades sobre el que hagi quedat incomplert al matí.

En una situació com aquesta, amb el partit clarament desmoralitzat, l'últim que pot fer el PSOE és marxar de vacances sense propòsit d’esmena. La barreja dels fets de corrupció amb els que demostren passivitat, si no ocultació, davant dels casos d'assetjament, o de tracte agressiu i masclista a les dones que ho han denunciat, és molt greu perquè afecta pilars essencials de l'activitat de qualsevol organització. I més si la conducta observada contradiu els postulats, el programa electoral i els compromisos d’un partit que proclama la intolerància pel que fa a les actuacions dels corruptes i la màxima sensibilitat per garantir la protecció dels drets fonamentals. Una força política que es defineix com a feminista i rigorosament defensora del dret a la igualtat no pot contemporitzar amb casos com els de Paco Salazar. Per al mateix Sánchez ha de ser molt decebedor i inassumible comprovar com li han fallat un altre cop alguns dels dirigents que havia situat en posicions de poder i influència molt propers.

Lògicament, Feijóo no deixa d'utilitzar aquesta proximitat per referir totes les crítiques a la persona i l’actuació del líder socialista. El drama del PP és que ja pot anar dient i cridant tot el que vulgui, que mentre no pugui articular una majoria per plantejar una moció de censura, la seva veu l’escoltaran els convençuts, però sense efectes que l’acostin a una nova cita electoral. L’aposta que ara es podria fer consisteix en concloure que si el panorama no canvia o, pitjor encara, si se segueix agreujant durant els propers mesos, el més lògic seria anar a eleccions a l’octubre o novembre del 2026, sense esperar a un final de legislatura que pot ser més agònic. El PSOE tindrà una oportunitat si el PP no obté les majories que busca en les eleccions autonòmiques anunciades. Primer serà Extremadura, el proper 21 de desembre; després Aragó, al febrer; Castella i Lleó, al març, i Andalusia, al juny.

La manca d'aliats del PP

El 2023 els pactes territorials del PP i Vox van ser un regal per a Sánchez, que els va utilitzar a fons per mobilitzar el vot dels que temen la gestió d’un PP condicionat per l’extrema dreta. Per això mateix tindria lògica que el PSOE intenti guanyar temps i fer bona cara cada cop que li neguen el vot al Congrés, amb l’objectiu d’esperar que el PP no aconsegueixi sortir del laberint de les seves relacions amb Vox. Per a Feijóo ha de ser un patiment comprovar cada dia quina és la realitat parlamentària. Els populars denuncien que el PSOE va perdent aliats. No obstant, si ens ho mirem bé, qui ho té pitjor és precisament el PP. El govern patirà per aprovar lleis i decrets. El PP, en canvi, pateix per tot, perquè l’única cosa que li serviria és comptar amb aliats per a una moció de censura. I és obvi que no els té.

Els socis del govern no ajuden el PSOE a guanyar votacions, però impedeixen que caigui, i això és ara el més important per als socialistes. L’única moció de censura amb què pot consolar-se Feijóo és la que presenten indirectament alguns jutges amb sentències com la que ha inhabilitat l’excap de la Fiscalia, Álvaro García Ortiz. El problema per al PP és que la caiguda d’un fiscal general pot fer molt mal a un govern, però en fa menys si els arguments de la condemna mostren l'absència de proves objectives i una conclusió de culpabilitat basada en suposicions.