Mónica Oltra medita encapçalar una candidatura que superi Compromís

ValènciaAra fa tres anys, Mónica Oltra va dimitir del seu càrrec de vicepresidenta del govern valencià perquè es trobava imputada en el cas que investiga el possible encobriment de l'abús a una menor tutelada, però, sobretot, perquè sentia que no comptava amb el suport del PSPV, Podem, ni tampoc dels nacionalistes de Més, la principal formació de Compromís –ella és membre d'Iniciativa–. Públicament, els valencianistes sempre han fet costat a la dirigent progressista, però des de l'entorn d'Oltra els retreuen que aquesta defensa s'ha produït "només de portes enfora". Des d'aquell 21 de juny del 2022, la distància entre l'exvicepresidenta i els seus companys de coalició no ha parat de créixer. Ha eixamplat l'escletxa el fet que durant els últims anys Més ha consolidat la seva posició de domini de Compromís. Abans, els nacionalistes compartien el poder amb una Iniciativa amb molt menys militants, però que disposava de la carta de l'atractiu electoral d'Oltra. Ara, però, fan valer que en són majoria i la millor mostra de com augmenta la trencadissa ha sigut la divisió de la coalició al Congrés. "Ella ja no se sent representada pel Compromís actual. I Iniciativa, tampoc", detallen les mateixes fonts a l'ARA. Per això, Mónica Oltra medita ara tornar a la primera línia sota el paraigua d'un altre projecte polític.

El perill de fractura a Compromís es veu afavorit perquè l'exvicepresidenta mai ha estat una militant fidel a les sigles. Cal recordar que la configuració actual de la coalició es va produir quan el 2007 ella i la també exconsellera de la Generalitat Mireia Mollà van acordar amb l'aleshores Bloc Nacionalista Valencià –ara Més– triar Oltra portaveu a les Corts d'un naixent grup parlamentari de Compromís. La decisió es va prendre en contra del criteri de la direcció d'Esquerra Unida (EU), a la qual aleshores pertanyien totes dues, i que reclamava designar la seva coordinadora autonòmica, Glòria Marcos. La decisió va desembocar en l'expulsió d'Oltra i Mollà, que no van tardar a transformar un corrent intern d'EU –Esquerra i País– en un partit –Iniciativa–. Tornant al present, ara com ara, tampoc incentiva l'exvicepresidenta a apostar per la continuïtat la progressiva pèrdua d'atractiu electoral de Compromís. En les últimes eleccions autonòmiques va retrocedir 2 escons en passar de 17 a 15. El 2015 en va aconseguir 19 –el seu màxim històric–.

Tot aquest context és el que explica que, segons ha pogut confirmar l'ARA, la dirigent progressista estigui valorant que si ha de tornar a la primera línia política la fórmula amb més opcions d'èxit sigui encapçalar un front ampli del qual podria quedar fora Podem, ateses les dificultats manifestades per tots els actors d'entendre's amb el partit lila. La candidatura inclouria a Esquerra Unida i a una acabada de néixer: Unió Municipalista. La hipotètica aliança amb aquests últims es veu afavorida per l'amistat d'Oltra amb el seu màxim dirigent, l'exsocialista Jorge Rodríguez. El també expresident de la Diputació de València ha patit un traumàtic procés judicial –del qual va resultar finalment absolt– i una sortida igualment dolorosa del PSPV. Unes vivències que els han acostat.

Si Oltra fes el pas de tornar a la primera línia –ja sigui en una candidatura per presidir la Generalitat o l'Ajuntament de València– i impulsar un front ampli, la pilota estaria a la teulada de Més. Els valencianistes no somriuen quan escolten l'opció de negociar amb la Unió Municipalista. Addueixen que són una formació sense línia política clara que ha pactat amb el PP, la Diputació de València. A més, no seria estrany que els nacionalistes interpretessin el moviment de l'exvicepresidenta com una fórmula per tornar a tenir la paella pel mànec. Des de Més també creuen que els votants "no entendrien" l'aliança amb l'exsocialista i expliquen a l'ARA que l'operació respon més "a l'interès dels de Rodríguez", que han reconegut públicament el seu desig. Mentrestant, Oltra manté un silenci estratègic. El que sí que ha transmès és que no esperarà que es resolgui la seva situació judicial per decidir. "Els temps ja no els marcarà un tribunal", subratllen els seus col·laboradors.