Montoro, el ministre de les retallades que va ser conseller de la Generalitat

MadridFa tres mesos, ja amb la investigació secreta en contra seva en la recta final, però sense que el cas de presumpte tràfic amb lleis al ministeri d'Hisenda l'hagués posat encara contra les cordes, Cristóbal Montoro (Jaén, 1950) va comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre l'operació Catalunya, on encara va negar totes les acusacions. L'ús per part del PP del ministeri de l'Interior durant l'etapa de Mariano Rajoy per la seva particular guerra bruta contra adversaris polítics, com és el cas de l'independentisme, està en ple escrutini parlamentari i també judicial –l'any que ve l'Audiència Nacional jutjarà Jorge Fernández Díaz pel cas Kitchen, d'espionatge il·legal a Luis Bárcenas, extresorer popular–. Ara bé, fins ara Montoro, tot i les sospites contra ell i la imputació d'un jutjat d'Andorra per les presumptes pressions a Banca Privada d'Andorra (BPA), havia aconseguit sortir il·lès de l'escrutini de les pràctiques irregulars d'aquella etapa. La situació ha canviat aquesta setmana amb la imputació de l'exministre d'Hisenda i de membres del seu equip per part d'un jutjat de Tarragona. Un moviment judicial que ha destapat la caixa dels trons sobre Montoro. Com ha arribat fins a aquest punt?

Montoro va ser ministre d'Hisenda amb Rajoy entre el 2011 i el 2018. En aquella etapa, va ser un dels membres del nucli dur del president del govern espanyol. Economista de formació –és doctor en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Madrid i ha exercit de catedràtic d'economia aplicada a la Universitat de Cantàbria–, va accedir a la primera línia política de la mà de José María Aznar, de qui es va distanciar fins al punt d'enfrontar-s'hi obertament quan ja havia agafat les regnes del partit el seu successor gallec. Ara bé, tot i ser un rajoyista, va ser Aznar qui va situar Montoro per primer cop en un consell de ministres, també amb la cartera d'Hisenda entre el 2000 i el 2004. En aquella primera etapa ja es va rodejar de part de l'equip que ha acabat imputat en la causa del jutjat de Tarragona que li atribueix set delictes, entre els quals hi ha suborn, tràfic d'influències i corrupció als negocis.

Un d'aquests investigats amb vincles amb l'executiu d'Aznar és Ricardo Martínez Rico, que a principis del 2003 va ser nomenat secretari d'estat de Pressupostos i Despeses. Quan ja eren fora del govern espanyol, el 2006, Martínez Rico i Montoro van fundar un despatx jurídic, anomenat primer Montoro y Asociados, i rebatejat més endavant Equipo Económico. El jutge sospita que aquesta consultora ha estat durant anys un instrument per cobrar comissions d'empreses a canvi d'aconseguir canvis legislatius des del ministeri d'Hisenda un cop Montoro el va tornar a pilotar amb Rajoy. "No tinc cap despatx des de l'any 2008", va reblar l'exministre en l'esmentada compareixença sobre l'operació Catalunya. Tot i no ser el motiu pel qual l'havien cridat, Podem li va preguntar pels negocis d'Equipo Económico, que ja havien generat suspicàcies tant als tribunals –tot i que fins ara havien acabat arxivant-se–, com a mitjans de comunicació. "A mi, que m'investiguin, que no em trobaran res", va exclamar l'exministre amb una actitud xulesca.

Si bé és cert que Montoro es va deslligar formalment del despatx, els vincles entre Equipo Económico i Hisenda eren evidents. Felipe Martínez Rico, germà de Ricardo, que el 2008 va passar a ser el president executiu de la firma, va exercir de cap de gabinet de Montoro durant l'etapa investigada –també està imputat– i el germà de l'exministre, Ricardo Montoro, era paral·lelament membre del despatx.

Ariet contra l'independentisme i símbol de l'austeritat

Montoro ha estat un dels ariets del govern de Rajoy contra l'independentisme i va trigar ben poc a passar a l'ofensiva. Va ser l'encarregat d'aplicar l'article 155 a la Generalitat a finals del 2017, ja que com a ministre d'Hisenda va agafar de facto les regnes de la conselleria d'Economia a Catalunya, amb la intervenció total dels comptes catalans.

De fet, ja abans del moment àlgid del Procés, va desplegar una política centralista que el convertia en un ministre d'Hisenda "despòtic" i que concentrava "molt de poder", apunten fonts coneixedores d'aquella etapa. En plena crisi econòmica i mentre exercia també d'artífex de les polítiques de l'austeritat, va ser qui va posar en marxa el mecanisme del fons de liquiditat autonòmic (FLA), a través del qual controlava les despeses que feia la Generalitat i que va anar encara més enllà amb el control total dels pagaments als proveïdors del Govern.

També porten el seu segell les polítiques de retallades i privatitzacions així com l'amnistia fiscal del 2012 a defraudadors que va beneficiar grans fortunes i que el Tribunal Constitucional va acabar tombant cinc anys després. Amb aquesta mesura, gairebé 31.500 contribuents van declarar uns 40.000 milions d'euros de diners ocults a l'estranger. Ara bé, el benefici per a les arques de l'Estat d'aquesta mesura polèmica va ser inferior al que havia pronosticat Montoro i només va recaptar 1.200 milions d'impostos, un 3% del total. Entre les persones que s'hi van acollir, hi ha integrants de les trames Gürtel o Púnica, del PP, o alguns dels fills de Jordi Pujol. La decisió del TC no va revertir els efectes de la mesura. També va ser molt sonat el seu enfrontament al món de la cultura per l'increment de l'IVA del sector.

La punta de l'iceberg

La investigació del jutjat de Tarragona, que apunta al cobrament de comissions d'empreses gasistes, seria només la punta de l'iceberg. La investigació dels Mossos apunta també a companyies elèctriques i renovables. El ministre del rang (Indústria, Energia i Turisme) en aquell moment, José Manuel Soria, va acabar enfrontat amb Montoro. Una altra de les acusacions que persegueixen l'exministre d'Hisenda és l'ús de l'Agència Tributària per aconseguir "informació reservada" sobre adversaris polítics per treure-se'ls de sobre. Soria va apuntar que Montoro va forçar la seva dimissió el 2016 airejant un compte suís de la seva mare. També l'acusen obertament d'haver utilitzat la seva influència contra ells Esperanza Aguirre, expresidenta de la Comunitat de Madrid, i l'exvicepresident del govern amb Aznar, Rodrigo Rato. També l'exfundador de Podem, Juan Carlos Monedero.

En el cas d'Aguirre, ho vincula a una batalla interna dins del partit. L'expresidenta madrilenya, de l'ala dura i liberal, crítica amb les pujades d'impostos impulsades per Montoro durant la crisi, sosté que va orquestrar un intent de fer-la fora de la primera línia política. L'exministre d'Hisenda era de l'ala de Rajoy i de la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, a qui va donar suport –liderava el seu equip econòmic– en les primàries del partit del 2018, que va guanyar finalment Pablo Casado, afí a un Aznar a qui l'Agència Tributària també va multar durant l'etapa de Montoro i a qui l'exministre d'Hisenda va retreure que donés "lliçons des de fora" al govern de Rajoy.