LA GOVERNABILITAT A L’ESTAT

Una negociació que avança amb comptagotes

La concreció de la taula de diàleg centra les converses entre el PSOE i ERC, marcades per la discreció
GERARD PRUNA / NÚRIA ORRIOLS OT SERRA / QUIM BERTOMEU

La negociació entre el PSOE i ERC per la investidura de Pedro Sánchez continua viva. La sosté el comptagotes que deixa anar una frase clau en cada comunicat o intervenció pública. Conflicte polític, reconeixement institucional, seguretat jurídica. Un goteig intermitent de conceptes que han aflorat des que van començar les converses entre tots dos partits i que són, per ara, el balanç d’una negociació que socialistes i republicans condueixen amb absoluta discreció i que té en la concreció d’un altre concepte clau el principal punt de fricció ara mateix: la taula de diàleg. Definir el format i les condicions d’aquest òrgan és el que manté l’acord encallat, ja que ERC rebutja que es vehiculi a través de la comissió bilateral i s’estudien alternatives com ara que tingui l’empara del Congrés.

Tanmateix, concepte a concepte, PSOE i ERC s’han anat acostant a la declaració de Pedralbes d’ara fa un any. De les primeres trobades a Madrid ja en va sorgir l’assumpció del “conflicte polític” -el PSOE va deixar de parlar de “conflicte de convivència a Catalunya”-, i de les dues reunions d’aquesta setmana a Barcelona n’han sortit “el reconeixement institucional” -i el posterior anunci de la trucada de Sánchez al president de la Generalitat Quim Torra, encara que emmascarada en una ronda de contactes amb tots els presidents autonòmics- i el reconeixement del president espanyol divendres que el diàleg ha d’estar emmarcat dins de la “seguretat jurídica”, un terme més flexible que la cotilla de la Constitució esgrimida fins ara.

Voluntat d’acord

Hi ha voluntat d’acord per les dues bandes, i així ho demostra tant la modulació del llenguatge del PSOE com algunes de les coses que han passat a Catalunya aquesta última setmana. La retirada momentània de JxCat d’una moció al Parlament que defensava l’autodeterminació i exigia mediació internacional -a canvi que ERC li prestés uns quants senadors per garantir-se el grup propi al Senat- va ser un símptoma del fet que els republicans volien evitar també incomodar el PSOE en plena negociació.

També ajuda al consens que es mantingui la discreció que s’han imposat socialistes i republicans i que afecta també a la manera amb què es comuniquen. A diferència de Pedralbes, aquest cop no hi ha un grup de WhatsApp entre els negociadors. La interlocució fora de les reunions és puntual i la mantenen la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, i el seu homòleg republicà, Gabriel Rufián, que van forjar una bona relació en els seus primers anys a la cambra baixa -en la campanya del 28-A Rufián acostumava a posar Lastra com a exemple que existia un PSOE “que sí que era d’esquerres”. Tots dos s’encarreguen, a més, de comunicar-se també quan convé amb els respectius socis de govern.

En el cas del PSOE, Lastra manté una comunicació fluïda i diària amb la portaveu d’Unides Podem, Irene Montero, amb qui despatxa sobre tot el que té a veure amb la composició i programa d’un futur govern de coalició -en què hi treballen diversos dirigents del PSOE i d’Unides Podem-, però també de com avancen les negociacions amb ERC. Pel que fa als republicans, Rufián és també qui conversa de tant en tant amb la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, sobre la situació. Tot i que el flux d’informació no és constant, hi ha un canal de comunicació obert entre els dos socis de govern a la Generalitat, del qual també formen part Albert Batet i Elsa Artadi.

Una setmana de topades

Tanmateix, els recels entre JxCat i ERC es fan evidents a la mínima i aquesta setmana han sigut gairebé diaris. Primer per la cessió dels senadors, que ERC va presentar com un gest d’unitat i que JxCat va explicar més tard que havia sigut a canvi de retirar la moció sobre l’autodeterminació al Parlament -en una decisió cuinada en la reunió que el grup va mantenir dilluns a Waterloo i defensada per Carles Puigdemont, que va descol·locar alguns dels assistents, disconformes amb retirar la moció a canvi del grup a la cambra alta. Després, dimecres Torra va instar els republicans a “fer honor” en les converses amb el PSOE als compromisos adquirits al Parlament en defensa de l’autodeterminació i la mediació internacional. I dijous, després que Pedro Sánchez anunciés que trucaria a Torra dins la ronda de contactes amb tots els presidents autonòmics, ERC en treia pit per haver-ho forçat mentre que el president de la Generalitat ho menystenia.

La setmana que comença demà és clau. La vista de la justícia belga sobre l’euroordre contra Carles Puigdemont, la protesta del Tsunami Democràtic al Barça-Madrid i la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea sobre Oriol Junqueras posaran a prova la modulació del discurs del PSOE i l’exigència d’ERC d’aturar la repressió. La pressió que pot rebre ERC de JxCat i la CUP -com la d’alguns barons al PSOE- posarà a prova la viabilitat d’un acord que ara per ara avança amb comptagotes.