“No sóc independentista però desitjo el millor per als meus fills”

BarcelonaTram 63. Té 79 anys i és de Barcelona. Prefereix no dir el seu nom. “Sóc molt discreta”, diu. Per davant seu passen una desena de nois tocant tambors. Tenen poc més de vint anys i una energia equivalent a la seva edat. Se’ls escolta, en silenci, i ensenya el braç esquerre: té la pell de gallina. Tot i que intenta dissimular-ho s’emociona, els ulls se li posen plorosos. Continua en silenci fins que deixa anar un “Som l’hòstia”, que sorprèn la parella del seu costat, a qui se li escapa un somriure. És el segon cop que surt a mobilitzar-se un Onze de Setembre. L’any passat va anar a la Diagonal. Durant molts anys -explica- havia decidit quedar-se a casa. Ara, però, vol viure aquest moment. “Ho hem tornat a aconseguir, la Meridiana és plena”, diu. Darrere d’aquest èxit, però, s’hi amaguen molts dies i moltes hores de feina.

7.00 h

Sona el despertador de Joan Giner, que és voluntari de l’ANC

Com en els últims tres Onzes de Setembre, la Diada de Joan Giner (01) serà llarga. D’aquí dues hores ha quedat amb els seus companys de l’ANC, a l’altura del carrer Mallorca, perquè a la tarda tot estigui enllestit per rebre la multitud que omplirà la Meridiana. La seva primera feina serà ajudar a muntar les parades. “No he tingut mai odi a Espanya, però jo només vull ser català. Per això col·laboro amb l’ANC”, diu.

10.30 h

Els gegants es preparen i la Meridiana s’engalana

Els responsables de l’Orfeó Martinenc, situat al carrer Consell de Cent, preparen els capgrossos i gegants que a la tarda també participaran en la Via Lliure. “Ja hem donat suport a altres Diades”, explica un dels seus portaveus mentre col·loca al local una llarga senyera.

12.00 h

La mobilització, l’excusa per retrobar-se amb els amics

Giner (02) comença a penjar alguns dels cartells dels 135 trams en què s’ha dividit la Meridiana, mentre la gent comença a omplir les terrasses i a donar una volta per “fer temps”. El temps ha donat una treva. Carolina Ortoll, una empresària de 39 anys, i el seu marit, Josep Puig, aprofitaran l’excusa de la Via per dinar amb uns amics que viuen just al davant. Van acompanyats dels seus dos fills, a qui Ortoll parla en anglès. És nascuda a Catalunya però els seus pares són filipins. “Em sento catalana, però no independentista”, deixa clar. Tot i que els extrems no li agraden -matisa-, “ara per ara aquest camí és el millor per al futur” dels fills.

15.00 h

Es talla el trànsit i apareix l’animació de la Via Lliure

El so dels tambors i les gralles substitueix el dels motors de cotxes que cada dia s’apoderen de la Meridiana. Els capgrossos de l’Orfeó Martinenc també surten a escena. Capten, sobretot, l’atenció dels més petits. Un quilòmetre més enllà, a la Sagrera, un grup de bascos de Vitòria ballen el Zampanzar. És una marxa navarresa que es fa per Carnaval per allunyar els mals esperits (03). Són una vintena. Van sortir a la una de la matinada del País Basc i han passat tota la nit a l’autobús. Han arribat a Barcelona cap a les vuit del matí i després de preparar-se han anat directament cap a la Via. “És la nostra manera de mostrar la solidaritat amb els catalans. Els pobles han de tenir el dret a poder decidir”, diu un dels seus integrants, Eduardo Ruiz, que espera que el País Basc segueixi els passos de Catalunya.

17.14 h

Esperant que el punter doni el senyal per tenyir la Via Lliure

Totes les mirades estan clavades al carril que s’ha deixat buit al mig de la Meridiana perquè passi el punter de grans dimensions que indicarà que tothom ha d’aixecar el que té a les mans (04). El de Mercè Grau, que acaba de fer els 75 anys, és de color verd. Viu a la Sagrera i ha participat en les quatre manifestacions. “Si nosaltres no hi posem el nostre gra de sorra ningú ens donarà res”, explica. Manté que l’única manera que la gent ho entengui és viure un ambient com el d’avui. Els anys l’han fet tornar independentista. “Des de Madrid m’han donat arguments suficients per ser-ho: ens ataquen, no ens reconeixen res... No ens queda cap altre camí”, assegura. Tot i així, és dels pessimistes i creu que aconseguir-ho serà difícil. “Cal diàleg, aquesta és la clau”, conclou.

19.00 h

Els manifestants, camí dels autobusos i els cotxes

Es comença a tornar a veure el color de l’asfalt de la Meridiana, mentre els voluntaris de l’ANC recullen els punters que alguns dels manifestants han tirat a terra un cop acabada la via. També s’han de plegar les paradetes que han estat tot el dia venent souvenirs independentistes. Les polseres i els bolígrafs amb els colors de l’estelada han sigut els més sol·licitats.

23.00 h

S’acaba la jornada amb l’esperança que sigui l’última

Alguns dels voluntaris de l’ANC que han passat el dia a l’Arc de Triomf s’han reunit per celebrar “l’èxit” de la jornada. Eugènia Ribas, veïna de Sarrià, que ha passat tot el dia en una de les paradetes, ha preferit tornar a casa un cop ho ha tingut tot recollit. Giner també ha acabat amb la seva feina. Ja té enllestida la quarta Diada reivindicativa. Torna a casa en metro i amb un únic desig: “Esperem que aquesta sigui l’última. Això voldrà dir que ho hem aconseguit”.