No és el mateix pactar amb la CUP que amb Aliança Catalana

BarcelonaL’enquesta del CEO de dijous anticipa un mapa municipal endimoniat de cara a les eleccions de 2027 on hi haurà un nou actor que, previsiblement, entrarà amb força: Aliança Catalana (AC). Totes les mirades estan posades en Junts, que fins ara ha demostrat una flexibilitat absoluta en la política de pactes.

Els habitants de Vilobí del Penedès tenen des de fa poc més d’un mes un govern Junts-CUP en minoria després que ERC hagi abandonat el govern. En canvi, a Calonge i Sant Antoni, al Baix Empordà, Junts forma part d’un govern amb socialistes i populars. Aquesta ductilitat ideològica de Junts, i que també comparteix el PSC en l’àmbit municipal, és una mena de marca de la casa de la política catalana. A Espanya, on els blocs estan molt més definits, no passa. I sospito que a la resta d’Europa tampoc. A Catalunya es practica una mena de poliamor ideològic que a la pràctica només exclou Vox. Tothom amb tothom excepte amb l’extrema dreta espanyolista, que remet directament a la dictadura franquista.

La irrupció d'AC

Per això la gran pregunta ara és com afectarà la irrupció d’AC en aquest mapa polític de relacions múltiples. És el mateix per a una formació com Junts pactar amb la CUP que fer-ho amb el partit de Sílvia Orriols? Com reaccionaran la resta de partits si els juntaires intenten donar carta de naturalesa a les seves relacions amb Aliança?

D’entrada cal dir que la situació de Junts és molt diferent de la del PP, que mai es plantejaria pactes amb una formació anticapitalista i que, a la pràctica, només té a Vox com a soci possible. Junts no és clarament una formació de dreta o centredreta, com sí que ho és el PP, i la mal·leabilitat ideològica forma part del seu ADN des dels temps de Jordi Pujol. Aquesta elasticitat, a més, s’adapta millor a la realitat complexa del país, que no és com l’Espanya en blanc o negre de rojos contra blaus, sinó que incorpora molts més matisos gràcies a l’existència de l’eix nacional i els consensos forjats en l’antifranquisme. Per això a Junts no el penalitza la seva capacitat de pacte, al contrari, i els seus alcaldes representen el que podríem definir com l’ala pragmàtica del partit. Però amb Aliança la cosa es complica, perquè és un partit que si bé s’identifica com a nacionalista i independentista català, a la pràctica impugna el consens catalanista històric i el principi d’un sol poble. El secretari general de Junts, Jordi Turull, el va qualificar de “l’anti-Catalunya”. Per tant, es pot pactar, ni que sigui en un sol municipi, amb l’anti-Catalunya?

Junts haurà de sospesar molt bé els pros i els contres perquè si se salta el cordó sanitari també estarà afectant el seu propi ADN i la percepció que tindran sobre el partit la resta d’actors polítics. En altres paraules, per a la CUP, ERC o fins i tot el PSC no seria el mateix pactar amb el Junts actual que fer-ho amb un Junts que col·labori amb AC. Perquè el valor de la marca haurà quedat, indefectiblement, afectada. Per això no és el mateix pactar amb la CUP que amb AC.

Els detalls de la setmana

La compareixença d'Alícia Sánchez-Camacho a la comissió de l'operació Catalunya va desesperar tant la diputada d'ERC Pilar Vallugera que al final va saltar per un tema que és un clàssic amb ella: el seu cognom. Pocs a l'hemicicle el saben pronunciar bé i li acaben dient Valluguera en lloc de Vallugera. Dilluns es va queixar a un diputat del PP que li va tornar a dir malament el cognom: "Vallugera! I ni tan sols és un cognom català. Digues-me Vallugera (en castellà) si vol!", li va dir.

PP i Vox han declarat la guerra de tal manera als socialistes al País Valencià que l'han deixat fora de la mesa de les Corts tot i ser la segona força. La representant del PSPV a l'òrgan, Gabriela Bravo, l'ha abandonat per tornar a la carrera fiscal. Dimecres es va votar la seva substituta i, per a sorpresa de tothom, PP i Vox van votar una diputada popular, Magdalena González, i es va violar així les mínimes normes de la cortesia parlamentària.