El nomenament de Millo força Albiol a repensar el seu paper

BarcelonaHavia de ser una festa per al PP a Catalunya, però dilluns, en l’acte de nomenament d’Enric Millo com a delegat del govern espanyol a Catalunya, hi havia més d’una cara llarga. Les paraules de la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, en què ungia el dirigent popular com “els ulls, les orelles, la mà dreta i l’esquerra” del govern de Mariano Rajoy a Catalunya, deixaven en entredit el paper de Xavier García Albiol, desposseït en directe del paper de principal interlocutor del govern espanyol en la carpeta catalana. Quan encara ni tan sols ha pres oficialment les regnes del partit -en mans d’Alícia Sánchez-Camacho fins al congrés-, Albiol està, doncs, obligat a resituar-se.

Tot i que ningú al partit discuteix que l’exalcalde de Badalona serà el pròxim president del PP a Catalunya, destacats dirigents interpreten que, amb el nomenament de Millo i de Dolors Montserrat com a ministra de Sanitat, Albiol neda entre dues aigües. “No m’agradaria trobar-me en la seva situació”, apunta un membre de la cúpula, que remarca que en els nomenaments de Millo i Montserrat -a qui Rajoy vol molt present a Catalunya- hi ha també l’equilibri de forces del PP estatal. Mentre el delegat és de la confiança de Santamaría, la ministra forma part de l’equip més pròxim de la secretària general i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal.

I Albiol? Després que alguns li moguessin la cadira parlant de candidats alternatius, Rajoy l’ha reforçat presentant-lo en una conferència a Madrid i encarregant-li coordinar part de la ponència territorial del pròxim congrés del PP. Tanmateix, un dirigent de la confiança d’Albiol admet que la situació és incòmoda. Reclama, a més, que Génova aclareixi si l’estratègia passa per la mà dura contra el procés o per l’oferta de diàleg mostrada en els últims dies. “El nostre rumb està marcat, el que passa és que ara no sabem si anem bé cap a Perpinyà o girem a Sevilla”.

Tanmateix, un membre de la direcció també veu en el nomenament de Millo una oportunitat, i assegura a l’ARA que l’estratègia d’Albiol a partir d’ara serà capitalitzar tot allò que li interessi de Madrid i, a la vegada, espolsar-se els temes més espinosos i que sigui Millo qui els defensi. Un regidor destacat afegeix que el fet que hi hagi una diferenciació “clara” entre el partit i el govern permetrà a Albiol mantenir la duresa al Parlament malgrat l’aposta pel diàleg de la Moncloa. D’altra banda, les mateixes fonts també apunten que el fet que Rajoy vulgui aprofitar ara “tots els instruments” de l’Estat a Catalunya (des de la Delegació fins al Consorci de la Zona Franca) permetrà al PP entrar en contacte amb sectors socials que fins ara se li resistien. La intenció és organitzar actes i jornades mitjançant les institucions de l’Estat per esgarrapar el vot de centredreta.

Equilibris de cara al congrés

El nomenament d’Enric Millo i Dolors Montserrat ha neguitejat també certs sectors del PP que estan a l’expectativa de la correlació de forces de cara el congrés dels populars catalans. Diverses fonts indiquen que la influència que fins ara exercien els germans Fernández Díaz al partit es pot veure tocada pel fet que l’exministre de l’Interior ja no sigui a la Moncloa. La principal pugna serà, doncs, per la secretaria general del partit. Hi ha qui ha llegit el nomenament d’Alejandro Fernández com a portaveu al Parlament -en lloc de Millo- en clau de congrés, però fonts pròximes a Albiol descarten per ara que també sigui nomenat secretari general. “El partit ha de tenir diferents veus”, afirmen, i afegeixen que la responsabilitat al Parlament ja és molt important. Si no és Fernández, l’entorn d’Albiol aposta per algú que conegui internament el partit i que no generi “anticossos” interns. Aquest, però, serà un debat posterior. Primer, cal saber quin és el paper del PP a Catalunya a partir d’ara.