La nova CUP manté el nom però canvia d'imatge

Barcelona"Tot està obert a debat", afirmaven des de la CUP just abans d'iniciar el seu procés de refundació. Tot menys els principis que regeixen els cupaires i que se sustenten en els conceptes d'independència, socialisme, feminisme i Països Catalans, matisaven. Les darreres patacades a les urnes, en què van quedar fora de tres de les quatre capitals a les eleccions municipals, van perdre la representació al Congrés i es van quedar amb quatre diputats al Parlament obligaven la formació anticapitalista a obrir un debat a fons per tornar a erigir-se en una alternativa en un context de desmobilització que li va a la contra. I així ha estat.

La CUP ha descartat canviar de nom –tot i que és un tema que va arribar a estar sobre la taula–, però ha aprovat actualitzar la seva imatge, segons ha pogut saber l'ARA. La nova imatge es farà pública el pròxim diumenge 8 de juny en un acte a Capellades, que servirà per iniciar la nova etapa que obre el referent de l'esquerra independentista. Tot i que alguna assemblea va posar sobre la taula obrir el meló del nom amb l'argument que la renovació també podia comportar una actualització de les sigles, la militància ho va refusar durant el congrés a Sabadell. "No hi va haver gaire debat amb el nom perquè creiem en la unitat popular per construir un país per viure-hi, amb futur i llibertat", subratlla Bernat Lavaquiol, membre del secretariat.

On no hi ha hagut reticències és amb el canvi d'imatge. "El logo havia quedat desfasat i li calia una actualització amb una nova línia estètica", assenyala Lavaquiol. No es tracta, ni de bon tros, d'un gran gir, sinó d'un restyling. Només canviarà el color i les lletres. "Continuarem sent l'únic partit amb representació a les institucions amb l'estelada", deixa clar el representant del secretariat per ressaltar que tampoc es traurà l'ensenya independentista tan emblemàtica de la seva imatge corporativa.

Més enllà del logotip, el procés de reflexió intern també ha servit per consensuar la proposta política. Fora de l'aritmètica que els feia imprescindibles en legislatures anteriors, els cupaires advoquen per passar de l'oposició resistencialista a la proposició per buscar tenir incidència. És a dir, volen tornar a influir per sortir de l'ostracisme. "No podem quedar enquadrats en el no. Tothom sap que estem en contra dels macroprojectes, però hem de sortir del racó i ser els del sí per posar en relleu que tenim un horitzó", assenyala Lavaquiol, que adverteix que això no passa, en cap cas, per rebaixar el missatge. "Hem d'explicar quin és el nostre model productiu que no és el de turistes i porcs del PSC i Junts", afegeix.

Diversificar l'economia per satisfer les necessitats de la gent és l'aposta de la CUP per evitar problemes ambientals com la darrera sequera. "No ens oposem a la indústria, ni volem ser un país només de pagesos", remarca el secretari d'acció política, que lamenta que Catalunya hagi passat de produir a ser un centre logístic de repartiment de la Xina. "Durant la pandèmia no érem capaços de fer mascaretes; volem més indústria per produir el que necessitem per viure. Té sentit fabricar trens, no cotxes de luxe", rebla el cupaire.

Habitatge i llengua, camps de batalla

En aquesta recerca d'incidència, tot i que no són necessaris per a les majories parlamentàries, els cupaires posen d'exemple el decret per regular el lloguer de temporada que van negociar directament amb el PSC, aixecant el veto a la formació de Salvador Illa, i aprovant-lo amb ERC i Comuns. Conquerir victòries polítiques, aprovar mesures que millorin la vida de la gent o que s'acostin als seus objectius és un dels pilars de la nova CUP. Enrere queda ja la dicotomia entre la lluita al carrer i la lluita a les institucions.

L'estratègia consisteix en ocupar els màxims espais de poder i, si no és possible, mirar d'influir amb propostes pròpies o amb les peticions d'algunes entitats, com ha passat amb el Sindicat de Llogateres en el cas de l'habitatge. Aquest àmbit, juntament amb la llengua, són els camps de batalla de la CUP en aquesta legislatura. Per aquest motiu s'han creat noves sectorials temàtiques, que són les encarregades de posar fil a l'agulla en les dues matèries.

La del català ha presentat un pla de xoc per la llengua amb propostes concretes, com fer una prova al final de l’ESO per acreditar-ne el nivell, la incentivació amb beques dels estudis de filologia catalana o el reforç de la inspecció educativa per assegurar el compliment de la immersió lingüística. Paral·lelament, la CUP ha impulsat Plans Locals per la Llengua per combatre l’emergència lingüística des municipis on té presència. Unes propostes que han servit, com vol la CUP, per tenir incidència i cobertura mediàtica, com destaquen des del partit.

Les propostes s'acoten i es fan arribar amb un missatge més directe que s'allunya d'explicacions complexes amb l'objectiu d'arribar al màxim nombre de gent. "Simplifiquem el missatge, amb menys propostes però més clares, perquè es vegi una línia clara de treball, perquè sovint el nostre entorn no sabia què projectàvem –admet Lavaquiol–. És una nova CUP que parla clar", sentencia. Millorar la comunicació amb vídeos a X, Instagram o Youtube de dirigents o diputats de la CUP mirant a la càmera és una altra de les novetats de la nova manera de fer dels anticapitalistes per potenciar la part audiovisual.

També treballen per instaurar-se a les xarxes més populars entre els joves, com TikTok, explotada amb grans resultats per formacions d'extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. "Som una força política molt arrelada als barris i als pobles, però hem de buscar vies com TikTok per arribar a la gent jove de manera permanent", avança el secretari.

La refundació de la CUP també ha comportat una reorganització interna per repartir rols. El canvi més rellevant ha sigut l'elecció d'un secretari general, una figura que fins ara no existia i que aixecava recels en un partit de caràcter assembleari. Non Casadevall és la veu de l'organització, juntament amb Su Moreno, i tots dos descarreguen de feina uns diputats que s'han de centrar en la tasca al Parlament, i més ara que només tenen quatre representants. Internament, Berta Ramis, elegida coordinadora nacional de la CUP, és la màxima responsable de l’organització interna i de tenir controlat com batega la militància. Tots ells busquen reflotar una formació en hores baixes.